FILOSOFIA 1 BAHA
VÍDEOS DE REFORÇ PER A L'EXAMEN DE FILOSOFIA
VÍDEOS DE REFORÇ DELS CONTINGUTS DE L'EXAMEN
El Mite de la Caverna
Más allá...
3/11/20
Per fí, arribem a Sócrates! Capítol 7 del Món de Sofia i tot comença a ficar-se molt interessant (més encara). Fins ara teniem als presocràtics donant eixe pas del mite al logos gràcies al seu esperit de búsqueda de la veritat a través de l'ús de la raó (la imaginació, per a què?) i, impactats pel que anomenem "problema del canvi", s'obstinen en trobar l'arjé , principi del qual surt tota la resta de coses que veiem. Després ens trobem a Demòcrit, tallant el rotllo amb l'atomisme i ara arriben els sofistes per a dir-los a tots que són uns flipats i que, encara que existisca la veritat i encara que vulguen arribar fins ella, aquesta és una misió impossible per a l'èsser humà. Els sofistes havien viatjat i havíen vist que en cada poble hi havien unes veritats molt diferents...aleshores van concloure que l'important, més que la búsqueda de la veritat, era el conveni de la veritat! Més que trobar la veritat calia pactar-la. Van provocar a Grècia una CRÍTICA SOCIAL. Ja no calia mirar ni els àtoms ni la naturalesa, ara l'important era l'èsser humà i el lloc que aquest ocupava en la societat. De fet, l'educació era indispensable per poder votar en la democràcia que naixia...Igualet que ara, veritat? Tots i totes eixim de l'institut amb el nostre propi pensament, fonamentat a base del dubte i la crítica, l'anàlisi, la búsqueda i el contrast d'informació...tots i totes eixim més que preparades per a fer ús de la nostra democràcia que, a banda, declarem com a la millor forma de govern possible. Sí o no? Els sofistes distinguien entre allò que està determinat per naturalesa i allò que està determinat per la cultura o la societat. Alguna volta us heu preguntat què és natural i què és cultural? Moltes voltes assegurem que això d'anar despullat per ahí és una bogeria, però és natural la bogeria o també ha estat, d'alguna manera, pactada socialment? Sócrates, convençut de que sí que hi ha VERITAT, s'enfadarà amb els sofistes i assegurarà que el dubte és el mètode d'accés a aquesta veritat que ens farà comprendre què és el bé ja que, conèixer el bé, implica (per a ell) necessàriament, actuar correctament. A aquesta teoria se li coneix com a "Intel·lectualisme moral". I ja som molts els convençuts i convençudes de que qui actúa malament, ho fa per ignorància. No? Heu captat l'ironia en aquest text? Sócrates era un amant de la ironia...
25/10
Estem en un moment que no sé si és més emocionant El Món de Sofia o el Món del Pot Filosòfic...
Per una banda hem estat llegint els capítols 5 i 6 del Món de Sofia (demà fem recapitulació). Ens hem preguntat si continuem adorant Déus en el nostre món actual (Amazon, "Dineros", Batxillerat...) Quins són els nostres Déus actuals?? Creiem en el destí o en l'atzar? Qui decidirà el teu futur? On acabaràs? De què depen? Del destí com Edipo Rey o de l'atzar? De la llibertat? De la teua voluntat? Amb qui acabaràs? On viuràs?...
Demà vull omplir la pissarra de totes les qûestions filosòfiques que ens han remogut els primers 6 capítols del Món de Sofia, amaniu totes i tots els quadres de seguiment de lectura...i acabeu de passar bon diumenge!
13/10
La classe d'avui ha estat molt divertida...I és que els presocràtics són molt inspiradors perquè com ells, nosaltres també flipem amb els canvis...i, com ells, també tractem de trobar què hi ha darrere d'aquests canvis. Això sí, ells s'interessaven per la naturalesa i buscaven l'arjé de la multiplicitat i nosaltres, ens interessem, sobre tot i, de moment, en el que ens passa en la vida (igual això ens passa gràcies a que els presocràtics ja es van encarregar de buscar l'arjé dels canvis naturals, així que, gràcies, senyors presocràtics, perquè ara nosaltres podem fer-nos qüestions més personals). Avui hem encetat el nostre POT FILOSÒFIC per omplir-lo de qüestions que ens provoquen l'observació del canvi en la nostra vida. Hem llegit dos o tres, però ha hagut un efusiu aplaudiment davant d'una qüestió que encara no sabem ben bé si es provocada pel canvi o perquè...Per què hi han persones que, tot i que ho dones tot per elles, no fan res per tu? Hem encetat el tema de l'amor...l'autèntic, el lliure, l'incondicional...I la qüestió ha quedat transformada: Per què ho donem tot per una persona? Ho fem esperant alguna cosa a canvi? Quina cosa esperem? Quin dret tenim d'exigir a l'altra persona que ens corresponga? Estimem lliurement? Quan no reben de l'altra persona el que esperem...què falla? L'altra persona o les teues expectatives?....
Una cosa ha quedat clara, això de l'amor i de les relacions ens importa més que saber quin principi hi ha darrere de la multiplicitat...En l'apartat de comentaris teniu un espai preciós per seguir amb aquest debat. Qui s'anima? (recordeu que podeu fer-ho anònimament).
De fet, hi ha al blog una entrada dedicada a l'amor, tal volta us agrade llegir-la: https://sapereaudeconmigo.blogspot.com/2020/02/amor-no-eres-tu-soy-yo.html
I com no, el canal de Youtube està ple de vídeos sobre les relacions...Us deixe un, el que crec que és el bàsic si volem ser estimats i estimades.
De moment, això sí, aneu ficant al dia el vostre seguiment de la lectura al diari de classe. El pròxim dia, veurem què va passar amb el debat presocràtic...pegeu-li una miradeta al meu resum del capítol 4 si no l'heu llegit ja del llibre. I si teniu més preguntes per al pot filosòfic, aneu amanint-les!
5-9/10
23/09/20 - 1/10/20
Hola, companys i companyes! Us trobe a faltar, això de no veure'ns i perdrem la tertúlia filosòfica dels capítols del Món de Sofia me té molt frustrada. Però per tractar que tots i totes estiguem d'alguna manera connectades continuaré fent entrades al blog i treballant per a que gaudim el màxim amb les circumstàncies actuals de la nostra lectura. Avui tractaré de fer un vídeo sobre el segon capítol (que se suposa que ja heu acabat), per favor, aneu fent al diari de classe el seguiment de la lectura! I qui vulga, que l'incloga en l'apartat de comentaris o que m'ho envie per correu. Això me faria molt feliç!
Què s'ha de fer en cada capítol, a banda de GAUDIR de la lectura?
1- Vocabulari: són les paraules que apareixen en la lectura i no sabem quin és el significat. És necessari que tinguem una part dedicada a aquestes paraules on, a més, copiem el significat d'aquestes. Això ens ajudarà a entendre el text i ens donarà el meravellós hàbit d'aprendre a estudiar comprensivament i no només memorísticament.
2- Cites: són les frases de cada capítol que més t'hagen agradat (no cal que siguen les objectivament o aparentment més importants)
3- Qüestions filosòfiques: són preguntes que apareixen durant la lectura explícitament (qui eres tú? d'on ve el món) perquè són les que li arriben en forma de carta a Sofia i d'altres més implícites (que et puguin sorgir a tu llegint, puc arribar a saber qui sóc? què ha fet que siga com sóc? canviaré? què és allò que no canviarà mai en mi?...)
4- Teories filosòfiques: són respostes d'alguns autors/autores o escoles de pensament que apareixen en la lectura o us conte jo durant la classe (l'escepticisme, el dogmatisme, el mite de la caverna...). Una teoria científica és una resposta a una qüestió científica, no? Doncs amb la filosofia és el mateix, sols que les respostes filosòfiques són obertes (no poden ser mesurades amb cap aparell ni empíricament demostrades de forma universal)
5- Autors/autores: fiqueu el nom dels filòsofs o filòsofes que apareixen al capítol i/o sorgeixen en classe pel que anem xarrant (quan se m'ocòrre una cita de Sarte, de Simone de Beauvoir, Platò, Aristòtil...)
Quan ens tornem a veure, si tot va bé, encetarem junts el capítol 4. Una abraçada i bona lectura!
SEGUIMENT DE LECTURA
1ª AVALUACIÓ
1- El Jardín del Edén (SETMANA DEL 14-18/09)
a) Breu resum
b) Cites que t'han agradat
c) Qüestions filosòfiques sorgides
d) Teories filosòfiques
e) Autors/es (filòsofs/filòsofes esmentades al llibre o a classe)
2- El sombrero de copa (SETMANA DEL 21-25/09)
a) Breu resum
b) Cites que t'han agradat
c) Qüestions filosòfiques sorgides
d) Teories filosòfiques
e) Autors/es (filòsofs/filòsofes esmentades al llibre o a classe)
3- Los mitos (SETMANA DEL 28/09-2/10)
a) Breu resum
b) Cites que t'han agradat
c) Qüestions filosòfiques sorgides
d) Teories filosòfiques
e) Autors/es (filòsofs/filòsofes esmentades al llibre o a classe)
4- Los filósofos de la naturaleza (SETMANA DEL 5-9/10)
a) Breu resum
b) Cites que t'han agradat
c) Qüestions filosòfiques sorgides
d) Teories filosòfiques
e) Autors/es (filòsofs/filòsofes esmentades al llibre o a classe)
17/09/20
Capítol 2: El sombrero de copa
La vida és qüestió d'actitud, no? Avui ha sonat el timbre justet quan estàvem llegint l'última línea del primer capítol del Món de Sofia al grup de 1BACA...Casualitat? Causalitat? Crec que cadascuna de les persones té la gran llibertat d'escollir com se pren la vida, amb quines respostes de les preguntes existencials se queda, com deixem que ens afecten els fenòmens que ens passen (que la llum entre per la finestra i es projecte sobre les fotos és tan terrible com per a deixar que la ràbia t'acompanye al llarg de tot el dia?). Cal anar amb compte amb la "terriblitis", és a dir, tractar de relativitzar les situacions que ens passen en el dia a dia ja que tenim tendència a veure més allò negatiu que allò positiu en el que ens va passant. Quantes actituds terriblistes ens trobem durant el dia? SOm nosaltres mateixa terriblistes? Jo abans ho era, i molt. Clar, perquè he aprés a entendre el món que m'envolta a través de les perones que m'han acompanyat en el creixement i a voltes, de terriblistes, se'n passen. La bona notícia és que totes i tots podem canviar patrons de pensament (tot i que costa una mica) agafant consciència. El primer que cal fer és qüestionar, com pense? quina visió de la vida tinc? com crec que funciona tot? L'important aquí i ara és que eixes qüestions agafen força...Dòna tranquil·litat saber almenys què és allò que no se sap. Per exemple, d'on ve el món? Del Big Bang? Creació Divina? La gamba de Sebas? Tot i que encara me falta informació per entendre bé això de la gamba, puc deduir, pel que sé que una de les respostes es d'índole científica, altra més bé religiosa i la última podria ser artística. No és al cap i a la fí tot qüestió de fe? Què hi penseu? Una filòsofa en potència avui ha dit que, vist aixina, tot coneixement és religiós...Quina és la autèntica diferència entre el mite i el logos? Entre la fe i el saber?
Hi ha vida després de la mort? Gairebé totes i tots tenim éssers volguts que ens han deixat, on són ara? No són? Dormen? Renaixen? Deixen d'existir? Hi ha qui pensa que una persona no mor mentre siga recordada...ningú recorda el cosí de Marco Aurelio, llavors...ha mort. No?
La reencarnació és la creença consistent en què l'essència individual de les persones (ànima o esperit) comença una nova vida en un cos o forma física diferent després de la mort biològica. AIxí que si filem més prim necessitem qüestionar-nos si crèiem en l'existència de l'ànima.
Us confesse que, a voltes crec en la ciència, a voltes sóc prou mística i religiosa i d'altres vegades sóc també partidària d'utilitzar l'art com una forma d'apropar-me a la veritat. Alguna cosa així voldría dir Picasso quan afirmava que "L'art és la mentira que ens ajuda a veure la veritat". I això fa que puga dialogar amb pensadors i pensadores que tinguen respostes molt diferents a les meues sobre qüestions que considere importants. I és que quan més sé, més me n'adono del poc que sé! I això fa que mai perga les ganes d'aprendre noves coses. A vosaltres també us passa?
Regalet d'avui: l'entrevista a la radio a Rafael Santandreu (creador dels conceptes de "terriblitis" i necesititis")
14/09/2020
Bona vesprada a totes i a tots, esteu en la entrada del blog que ens acompanyarà al llarg del curs en la nostra assignatura. En ella podeu trobar el que passa a les nostres sessions de filosofia i, a més a més, podeu fer comentaris que no us heu atrevit a fer a classe o que se us han ocorregut després. Seria interessant que us la ficareu a la pantalla d'inici del vostre smartphone per tindre-la sempre a mà i que la inspiració que us provoque us duga a aportar algun comentari a l'apartat de comentaris. Ja sabeu que la participació activa és molt important en aquesta assignatura. No tindria sentit fer filosofia per a robots, o sí?
A banda, al final d'aquesta entrada sempre tindreu disponible la programació oficial de l'assignatura, tot i que nosaltres hem decidit complir amb ella a través d'una súper novel·la: El Món de Sofia; també trobareu els criteris d'avaluació, el glossari filosòfic i, en definitiva, la presentació de l'assignatura.
Avui, com que estem a l'inici de curs i sóc tutora del grup de 1BAHA, ens hem perdut la lectura del primer capítol del Món de Sofia, però això no ha llevat que fem filosofia. La qüestió sobre la societat ha interessat als pensadors i les pensadores de tots els temps, ja que nosaltres vivim en societat i l'organització d'aquesta societat ens repercuteix directament. Per això no és d'extranyar que avui en classe, parlant de la vaga ens plantejem algunes qüestions filosòfiques: Quina repercusió tenen els nostres actes en la societat? I sí, ja ha hagut debat: algunes persones de l'aula opinen que canviar, per exemple, hàbits de consum (com deixar de consumir en empreses tèxtils que utilitzen l'explotació laboral en els seus treballadors) no canviaria res, perquè hauríem de ser tots i totes els i les que ho ferem...Altres persones han defensat que cal començar per ú/una mateix/a si volem fer d'aquest un món més just. I tu? Què penses? Per tal d'entendre un poc millor el resum del que els nostres actes han provocat al planeta hem vist aquest vídeo:
Simone de Beauvoir va dir que: "Si en situaciones de injusticia te mantienes al margen, estás del lado del opresor". Però clar, resulta que nosaltres volem ser feliços...i aquesta pot ser siga (o no) el concepte que tenim de felicitat:
Com anem a ser feliços sense comprar-nos eixa camiseta que tan bé ens senta? Com anem a ser feliços sense canviar el nostre temps a canvi dels diners que necessitem per a cobrir les nostres necessitats? Jo no explote directament cap persona, aleshores jo no estic fent res...segur/a? Recorda la frase de Simone de Beauvoir! I pensa...què és per a tu la felicitat?
Ser feliç significa ser ric? Ser ric significa ser feliç? Sí, el tema dels diners també han eixit a debat...i he recordat una frase que algú va dir una volta:
"El que crea que el dinero da la felicidad, dará su felicidad a cambio de dinero"
Uau, potent, eh? Què penseu? Si voleu pensar sobre aquest tema, justet ahir vaig veure un vídeo d'un youtuber que me flipa que parlava d'això i a més, ens anima a viure guanyant diners del que ens agrada de veritat. Així que el compartiré amb vosaltres aquí:
Bloque 1
El video de l’evolució te raó, però no de forma tan exagerada, crec que l’esser humà degut a la seva ambició vol més i més, així destruint el medi que l’envolta sense preocupar-se del que pot succeir; considero que ens podríem conformar amb el que necessitem i no amb el que volem.
ResponderEliminarEn el video de terribilitis i necesititis, en la part dels pares i mares pense que té tota la raó del món perquè la majoria dels pares de tots els xiquets i xiquetes sempre estàn patint, pensen que són bipolars, veuen la part negativa de tot el que pot passar o del que fem. Però la raò sempre la han de tindre ells.
ResponderEliminarSerà veritat això de que veiem fora el que hi ha dins?
EliminarJo estic d'acord amb Heràclit, ja que crec que totes les coses canvien i que les sensacions són de fiar. Les sensacions les transmeten el cor i els nostres sentits i pense que aquests mai s'enganyen. A més totes les coses canvíen i unes de estes són les sensacions, ja que no tens perquè sempre sentir el mateix.
ResponderEliminarhttps://www.youtube.com/watch?v=D3tNFEFY4mk copia i pega!
EliminarLa felicitat per a mi no te res a veure amb els diners o triomf sinó és una sensació de pau interior i que està relacionada amb la teva consciencia.
ResponderEliminarHola!! Vaig a deixar la meua opinio sobre el video titulat "Happiness". En aquest video veig reflexada la societat d'hui en dia, molta gent va detras dels diners com si fossen ells qui ens donen la felicitat. Ara be, una persona soles pot arribar a la felicitat mitjançant els diners? Doncs jo pense que no, els diners et proporcionen una felicitat però, és efimera, ens tornem drogadictes del plaer efímer. Metres que el que realment ens donara una felicitat verdadera i infinita no dependra de diners, ni de objectes.
ResponderEliminarAquesta es la meua opinió :).
Vaig a fer un breu cometari del video Happiness al igual que les meues companyes. Al igual que elles pense que els diners no donen la felicitat, però qui pensa que sense diners es viu millor? Jo crec que ningú. El que si puc afirmar és que els diners aporten tranquilitat, ja que si tens diners no et tens que preocupar tant per el que compres, no com altres persones que no en tenen.
Eliminar