FILOSOFIA 1 BAHA

"Sorprenderse, extrañarse es empezar a entender"

José Ortega i Gasset

Il·lustració: Paula Bonet (@paulabonet)

 

VÍDEOS DE REFORÇ PER A L'EXAMEN DE FILOSOFIA

VÍDEOS DE REFORÇ DELS CONTINGUTS DE L'EXAMEN

El Mite de la Caverna

Más allá...

5/11/20

Què tenen en comú Sócrates i Jesucristo?

Qui eren els sofistes? Què pensaven? Què pintaven?

Som els professors els que tenim la informació que necessiteu per a aprendre?

Sou vosaltres els recipients, buits, sobre els que nosaltres vertim el nostre coneixement?

Tens conviccions?

Pot ser la falta de convicció l'origen de la teua insatisfacció?

Pots viure amb contradiccions? 

Penses d'una manera i actues d'altra o directament no penses?

Com va això...?

.

.

.

Me donarieu un potet de cicuta si puguereu? 

La mort de Sócrates

3/11/20 

Per fí, arribem a Sócrates! Capítol 7 del Món de Sofia i tot comença a ficar-se molt interessant (més encara). Fins ara teniem als presocràtics donant eixe pas del mite al logos gràcies al seu esperit de búsqueda de la veritat a través de l'ús de la raó (la imaginació, per a què?) i, impactats pel que anomenem "problema del canvi", s'obstinen en trobar l'arjé , principi del qual surt tota la resta de coses que veiem. Després ens trobem a Demòcrit, tallant el rotllo amb l'atomisme i ara arriben els sofistes per a dir-los a tots que són uns flipats i que, encara que existisca la veritat i encara que vulguen arribar fins ella, aquesta és una misió impossible per a l'èsser humà. Els sofistes havien viatjat i havíen vist que en cada poble hi havien unes veritats molt diferents...aleshores van concloure que l'important, més que la búsqueda de la veritat, era el conveni de la veritat! Més que trobar la veritat calia pactar-la. Van provocar a Grècia una CRÍTICA SOCIAL. Ja no calia mirar ni els àtoms ni la naturalesa, ara l'important era l'èsser humà i el lloc que aquest ocupava en la societat. De fet, l'educació era indispensable per poder votar en la democràcia que naixia...Igualet que ara, veritat? Tots i totes eixim de l'institut amb el nostre propi pensament, fonamentat a base del dubte i la crítica, l'anàlisi, la búsqueda i el contrast d'informació...tots i totes eixim més que preparades per a fer ús de la nostra democràcia que, a banda, declarem com a la millor forma de govern possible. Sí o no? Els sofistes distinguien entre allò que està determinat per naturalesa i allò que està determinat per la cultura o la societat. Alguna volta us heu preguntat què és natural i què és cultural? Moltes voltes assegurem que això d'anar despullat per ahí és una bogeria, però és natural la bogeria o també ha estat, d'alguna manera, pactada socialment? Sócrates, convençut de que sí que hi ha VERITAT, s'enfadarà amb els sofistes i assegurarà que el dubte és el mètode d'accés a aquesta veritat que ens farà comprendre què és el bé ja que, conèixer el bé, implica (per a ell) necessàriament, actuar correctament. A aquesta teoria se li coneix com a "Intel·lectualisme moral". I ja som molts els convençuts i convençudes de que qui actúa malament, ho fa per ignorància. No? Heu captat l'ironia en aquest text? Sócrates era un amant de la ironia...

29/10/20

Avui hem fet la recopil·lació dels primers 6 capítols del llibre, hem rescatat algunes de les cites que més ens han agradat, i qüestions filosòfiques que ens han remogut les neurones, hem recordat quin era el problema que va despertar la sed de comprensió racional en els primers filòsofs i quines van ser les seues respostes al mateix. Ja sabem que hi han algunes paraules que abans no coneixiem i que ara ja podem utilitzar en la nostra vida diaria. Recordem que han de quedar incloses en el nostre glossari o vocabulari filosòfic (el pròxim curs ho agrairem més que menos). Ens hem rallat tant el cap que podem obrir els braços a un pensador que la va liar...Sócrates. 

25/10

Estem en un moment que no sé si és més emocionant El Món de Sofia o el Món del Pot Filosòfic...

Per una banda hem estat llegint els capítols 5 i 6 del Món de Sofia (demà fem recapitulació). Ens hem preguntat si continuem adorant Déus en el nostre món actual (Amazon, "Dineros", Batxillerat...) Quins són els nostres Déus actuals?? Creiem en el destí o en l'atzar? Qui decidirà el teu futur? On acabaràs? De què depen? Del destí com Edipo Rey o de l'atzar? De la llibertat? De la teua voluntat? Amb qui acabaràs? On viuràs?...

Demà vull omplir la pissarra de totes les qûestions filosòfiques que ens han remogut els primers 6 capítols del Món de Sofia, amaniu totes i tots els quadres de seguiment de lectura...i acabeu de passar bon diumenge!

Per cert, el pot s'està quedant buit...Teniu noves qüestions filosòfiques? Demà, com a misa, passaré el plateret.

13/10

La classe d'avui ha estat molt divertida...I és que els presocràtics són molt inspiradors perquè com ells, nosaltres també flipem amb els canvis...i, com ells, també tractem de trobar què hi ha darrere d'aquests canvis. Això sí, ells s'interessaven per la naturalesa i buscaven l'arjé de la multiplicitat i nosaltres, ens interessem, sobre tot i, de moment, en el que ens passa en la vida (igual això ens passa gràcies a que els presocràtics ja es van encarregar de buscar l'arjé dels canvis naturals, així que, gràcies, senyors presocràtics, perquè ara nosaltres podem fer-nos qüestions més personals). Avui hem encetat el nostre POT FILOSÒFIC per omplir-lo de qüestions que ens provoquen l'observació del canvi en la nostra vida. Hem llegit dos o tres, però ha hagut un efusiu aplaudiment davant d'una qüestió que encara no sabem ben bé si es provocada pel canvi o perquè...Per què hi han persones que, tot i que ho dones tot per elles, no fan res per tu? Hem encetat el tema de l'amor...l'autèntic, el lliure, l'incondicional...I la qüestió ha quedat transformada: Per què ho donem tot per una persona? Ho fem esperant alguna cosa a canvi? Quina cosa esperem? Quin dret tenim d'exigir a l'altra persona que ens corresponga? Estimem lliurement? Quan no reben de l'altra persona el que esperem...què falla? L'altra persona o les teues expectatives?....

Una cosa ha quedat clara, això de l'amor i de les relacions ens importa més que saber quin principi hi ha darrere de la multiplicitat...En l'apartat de comentaris teniu un espai preciós per seguir amb aquest debat. Qui s'anima? (recordeu que podeu fer-ho anònimament). 

De fet, hi ha al blog una entrada dedicada a l'amor, tal volta us agrade llegir-la: https://sapereaudeconmigo.blogspot.com/2020/02/amor-no-eres-tu-soy-yo.html

I com no, el canal de Youtube està ple de vídeos sobre les relacions...Us deixe un, el que crec que és el bàsic si volem ser estimats i estimades.

De moment, això sí, aneu ficant al dia el vostre seguiment de la lectura al diari de classe. El pròxim dia, veurem què va passar amb el debat presocràtic...pegeu-li una miradeta al meu resum del capítol 4 si no l'heu llegit ja del llibre. I si teniu més preguntes per al pot filosòfic, aneu amanint-les! 

5-9/10

Capítol 4: Els filòsofs de la naturalesa

Els presocràtics van ser els primers en utilitzar la raó i deixar de banda els mites alhora de tractar de comprendre el món que ens envolta. Ja sabem que es van fixar en la naturalesa i que el seu propòsit era el de descobrir què hi havia darrere del tot...d'on provenia la multiplicitat? I si tot el que vèiem prové d'un únic principi? Quin és l'element del qual se composen totes les coses? 💬

A Mileto van conviure tres d'aquests filòsofs que, sorpresos pel fet del canvi, van tractar de buscar l'arjé.

Tales opinava que l'aigua era l'origen de totes les coses.

Anaximandro pensava que el nostre món simplement és un de molts mons que naixen i moren en allò que ell va anomenar l'indefinit. 

Anaxímenes sostenia que l'origen de tot era l'aire. 

La forma que van tenir d'arribar a aquestes conclusions queden molt ben explicades al Món de Sofia i, ens ha quedat prou clar que per a ells hi havia UNA i, segurament, només UNA matèria primària de la qual estava fet tot. Però...Com podía arribar a ser una cosa que abans no era? Eixa matèria primària, d'on havia eixit?

Parmènides pensava que tot el que hi ha, ha existit sempre: res pot sorgir del no-res. I, per tant, sempre existirà perquè del ser no podem passar tampoc al no-ser. Cap canvi vertader és del tot possible. És cert que veiem canvis a la naturalesa, però ell va anar més enllà del que li oferien els sentits i va concloure que la raó i no els sentits és qui ens pot mostrar la veritat. Sabeu com s'anomena aquesta confiança en la raó? Apunte'm-ho al nostre vocabulari filosòfic ☝.

Heràclit, dèia que els trets més bàsics de la naturalesa éren precissament els canvis. El que els seus sentits li mostraven era real, tot canvia, tot flueix. Li va donar molta força als contraris (què seria de l'alegria sense la tristor? què seria de la vida sense la mort?) però també assegurava que hi havia una espècie de "raó universal" o "llei natural"que omplia tot el que ens envolta, de la qual venia tot el que veiem (inclosos els canvis!). El que passa és que la gent va amb la seua pròpia raó, sense descobrir la que hi ha en la base de tot açò...

Parmènides diu:

1) Res pot canviar

2) Les sensacions no són de fiar

I Heràclit diu:

1) Tot canvia

2) Les sensacions són de fiar

Amb qui estàs d'acord? Per què?💬

Empèdocles opinava que els dos tenien raó en una cosa i s'enganyaven en un altra: res canvia, però el que ens ensenyen els sentits és real, aleshores...el que hem de deixar de buscar és una única matèrica de la qual vinga tot. Si acceptem l'existència de 4 elements en la naturalesa que, combinats, produeixen altres matèries, tal volta els dos tinguin raó! Per a ell, no hi ha res que canvie sinó quatre elements diferents (terra, aire, foc i vent) que es mesclen i després tornen a separar-se i després tornen a mesclar-se... Vos quadra?💬

I a tot açò, quina seria la causa per la qual els elements s'uneixen per donar lloc a una nova vida?💬

Per a Empédocles, a banda dels quatre elements (les quatre arrels de tot el que veiem) hi havien dos forces que lluitaven i interactuaven amb ells: l'amor i l'odi. L'amor fa que se mesclen, l'odi fa que se separen. I sabeu què? La ciència moderna diu que tots els processos de la naturalesa poden explicar-se com una interacció dels diferents elements i unes quantes forces de la naturalesa...curiós, no? 

Anaxàgoras dèia que tampoc eren quatre elements ben diferenciats, sinó que en tot el que hi ha hi ha alguna cosa del tot: gèrmens o llavors. Com jo, per exemple, estic plena de cèl·lules però en cada cèl·lula hi ha un nucli que conté la informació de tot el que sóc jo biològicament. Flipant!

I si per a Empédocles, les forces eren dos, per a Anaxàgoras la força era el nous (l'esperit o l'enteniment). Ah! Què no havieu sentit mai aquesta paraula? Doncs, ja sabeu. ☝

Què us ha paregut? Quina serà la millor resposta al problema del canvi que conmou als presocràtics? Tal volta ho trobem al pròxim capítol!

6/10/20

El Ratoncito Pérez

Capítol 3: Els mites

Quants mites ens hem cregut al llarg de la nostra vida? Quan vam deixar de creure en ells i per què? L'ésser humà no sempre ha utilitzat la seua capacitat racional per trobar les respostes a les qüestions sobre el món, de fet, no sempre utilitzem la raó per resoldre les qüestions que ens sorgeixen. Ni són racionals totes formes de vida que adoptem. Però quan i com van passar d'explicar-ho tot a través de la imaginació per a explicar-ho racionalment? 

La filosofia sorgeix com una mena de coneixement diferent del que proporcionaven els mites. Per eixa

raó, l'origen de la filosofia sol caracteritzar-se com el pas del mite al logos, és a dir, l'intent

d'explicar el que ocorre sense recórrer als mites.

Els mites es donen en totes les cultures i constitueixen un dels primers intents de l'ésser humà de fer-se

càrrec del món que li envolta. Intenten explicar i comprendre la naturalesa, així com qui

som nosaltres mateixos.

Aquest tipus de narracions va ocupar i ocupa un lloc important en l'evolució cultural dels pobles.

També en el cas dels grecs: els mites els van proveir de les primeres descripcions i

explicacions del món. de l'entorn natural, dels fenòmens atmosfèrics, dels costums, de la

vida després de la mort…

Els mites comparteixen algunes d'aquestes característiques:

● Recorren a personatges llegendaris (per exemple, als déus i herois de l'Olimp). En els

mites es personifica i divinitza les forces de la naturalesa (antropomorfisme).

● Es tracta de relats fantàstics. Encara que el coneixement que proporcionen els mites es basa

en una atenta observació de la naturalesa i els seus fenòmens, així dels problemes més

importants de l'existència humana, les seues explicacions no poden qualificar-se de “racionals”,

perquè no aporten proves, és a dir, no es poden justificar ni demostrar. Els mites no expliquen

les coses recorrent a lleis comprovables, sinó a la voluntat capritxosa dels déus, de les seues

baralles i amors.

● L'autor dels mites és sempre desconegut i col·lectiu, no com succeeix en les teories

científiques o filosòfiques. Els mites són la conseqüència d'una formació lenta, espontània i

popular.

● A més, posseeixen un caràcter tradicional i acrític. Es basen en la tradició, en què les coses

“sempre van anar així”, i es transmeten de pares a fills. El conjunt de mites sol acceptar-se i

assumir-se tal com ve donat per la tradició.

En aquest món d'explicacions fantàstiques i mítiques, de déus i herois, els rituals eren una manera d'afrontar

el món i la realitat. Els sacerdots eren portadors d'un saber ocult, màgic, que permetia fer front a les

capritxoses forces naturals, així com a les malalties i altres successos.

Per a conéixer la voluntat divina els grecs podien visitar els oracles, llocs sagrats on els déus

revelaven les seues intencions, emetent missatges interpretats pels sacerdots.

A poc a poc, si anteriorment la realitat s'explicava mitjançant narracions fabuloses, ara es comença

a racionalitzar, segons principis o lleis, les dades que ens arriben a través dels sentits. Els

fenòmens o objectes del món deixen d'entendre's com a producte de la voluntat dels déus i

comencen a ser compresos segons la seua pròpia naturalesa.

El pensament racional (logos) es caracteritza, entre altres coses, per:

● Assumir que tots els fenòmens tenen una naturalesa i uns principis o causes naturals que

permeten el seu coneixement. El món és un lloc ordenat que es regeix per lleis fixes i estables.

● Que el coneixement racional està en constant revisió: està obert sempre a noves explicacions

que milloren les existents

● Tractar de ser sistemàtic: les afirmacions han d'estar relacionades i jerarquitzades. Els coneixements

s'ordenen dins d'un sistema, de tal manera que no s'admeten incoherències

LA FILOSOFIA ANTIGA

En les colònies gregues d'Àsia Menor i d'Itàlia en el segle VI a. C. naix la filosofia

occidental. Els primers filòsofs es van preguntar sobre l'origen de la naturalesa (physis) i

si la multiplicitat de coses que veiem podia en realitat obeir a les diferents maneres de manifestar-se

un únic principi (arché). Alguns dels primers filòsofs van ser Tales, Anaximandro, Anaxímenes, Pitàgores, Heràclit, Parmènides…

Però no us cregueu que tots els presocràtics van creure que hi havia un principi darrere de tot...Parmènides, estava convençut de que cap cosa podia sorgir del "no res", és a dir, que el ser és i el no-ser, simpelment, no és...I clar, passar del no-ser al ser és impossible! I el cas és que el SER ÉS, aleshores...el SER és ETERN. Heràclit, açò no ho tenia gens clar...dèia que mai pots banyar-te dos voltes en el mateix riu! Entres al riu, ixes i quan vols tornar...ja no és el mateix riu! L'aigua ha canviat, potser també la temperatura, algunes pedretes s'hauran desplaçat...I Parmènides, ofés, dèia que el pobre Heràclit s'enganyava perquè es deixava portar per la informació que li oferien els sentits (mentiders!). Per això, Parmènides li propossava a Heràclit que el que necessitava era desconfiar dels sentits i fiar-se de la raó...ja que aquesta és l'única que pot arribar a allò que és i que per tant, és etern. 

Quines discussions ja de bon matí! Volsatres de qui vos fieu més, d'Heràclit? de Parmènides? Una mescla dels dos? Conteu-m'ho a l'apartat de comentaris després de donar-li al play i prestar molta atenció. 

23/09/20 - 1/10/20

Hola, companys i companyes! Us trobe a faltar, això de no veure'ns i perdrem la tertúlia filosòfica dels capítols del Món de Sofia me té molt frustrada. Però per tractar que tots i totes estiguem d'alguna manera connectades continuaré fent entrades al blog i treballant per a que gaudim el màxim amb les circumstàncies actuals de la nostra lectura. Avui tractaré de fer un vídeo sobre el segon capítol (que se suposa que ja heu acabat), per favor, aneu fent al diari de classe el seguiment de la lectura! I qui vulga, que l'incloga en l'apartat de comentaris o que m'ho envie per correu. Això me faria molt feliç!

 

Què s'ha de fer en cada capítol, a banda de GAUDIR de la lectura?

 

1- Vocabulari: són les paraules que apareixen en la lectura i no sabem quin és el significat. És necessari que tinguem una part dedicada a aquestes paraules on, a més, copiem el significat d'aquestes. Això ens ajudarà a entendre el text i ens donarà el meravellós hàbit d'aprendre a estudiar comprensivament i no només memorísticament. 

 

2- Cites: són les frases de cada capítol que més t'hagen agradat (no cal que siguen les objectivament o aparentment més importants)

 

3- Qüestions filosòfiques: són preguntes que apareixen durant la lectura explícitament (qui eres tú? d'on ve el món) perquè són les que li arriben en forma de carta a Sofia i d'altres més implícites (que et puguin sorgir a tu llegint, puc arribar a saber qui sóc? què ha fet que siga com sóc? canviaré? què és allò que no canviarà mai en mi?...)

 

4- Teories filosòfiques: són respostes d'alguns autors/autores o escoles de pensament que apareixen en la lectura o us conte jo durant la classe (l'escepticisme, el dogmatisme, el mite de la caverna...). Una teoria científica és una resposta a una qüestió científica, no? Doncs amb la filosofia és el mateix, sols que les respostes filosòfiques són obertes (no poden ser mesurades amb cap aparell ni empíricament demostrades de forma universal)

 

5- Autors/autores: fiqueu el nom dels filòsofs o filòsofes que apareixen al capítol i/o sorgeixen en classe pel que anem xarrant (quan se m'ocòrre una cita de Sarte, de Simone de Beauvoir, Platò, Aristòtil...)

Quan ens tornem a veure, si tot va bé, encetarem junts el capítol 4. Una abraçada i bona lectura!

 

SEGUIMENT DE LECTURA

1ª AVALUACIÓ

1- El Jardín del Edén (SETMANA DEL 14-18/09)

a) Breu resum

b) Cites que t'han agradat

c) Qüestions filosòfiques sorgides

d) Teories filosòfiques

e) Autors/es (filòsofs/filòsofes esmentades al llibre o a classe)

2- El sombrero de copa (SETMANA DEL 21-25/09)

a) Breu resum

b) Cites que t'han agradat

c) Qüestions filosòfiques sorgides

d) Teories filosòfiques

e) Autors/es (filòsofs/filòsofes esmentades al llibre o a classe)

3- Los mitos (SETMANA DEL 28/09-2/10)

a) Breu resum

b) Cites que t'han agradat

c) Qüestions filosòfiques sorgides

d) Teories filosòfiques

e) Autors/es (filòsofs/filòsofes esmentades al llibre o a classe)

4- Los filósofos de la naturaleza (SETMANA DEL 5-9/10)

a) Breu resum

b) Cites que t'han agradat

c) Qüestions filosòfiques sorgides

d) Teories filosòfiques

e) Autors/es (filòsofs/filòsofes esmentades al llibre o a classe)

17/09/20

Capítol 2: El sombrero de copa

La vida és qüestió d'actitud, no? Avui ha sonat el timbre justet quan estàvem llegint l'última línea del primer capítol del Món de Sofia al grup de 1BACA...Casualitat? Causalitat? Crec que cadascuna de les persones té la gran llibertat d'escollir com se pren la vida, amb quines respostes de les preguntes existencials se queda, com deixem que ens afecten els fenòmens que ens passen (que la llum entre per la finestra i es projecte sobre les fotos és tan terrible com per a deixar que la ràbia t'acompanye al llarg de tot el dia?). Cal anar amb compte amb la "terriblitis", és a dir, tractar de relativitzar les situacions que ens passen en el dia a dia ja que tenim tendència a veure més allò negatiu que allò positiu en el que ens va passant. Quantes actituds terriblistes ens trobem durant el dia? SOm nosaltres mateixa terriblistes? Jo abans ho era, i molt. Clar, perquè he aprés a entendre el món que m'envolta a través de les perones que m'han acompanyat en el creixement i a voltes, de terriblistes, se'n passen. La bona notícia és que totes i tots podem canviar patrons de pensament (tot i que costa una mica) agafant consciència. El primer que cal fer és qüestionar, com pense? quina visió de la vida tinc? com crec que funciona tot? L'important aquí i ara és que eixes qüestions agafen força...Dòna tranquil·litat saber almenys què és allò que no se sap. Per exemple, d'on ve el món? Del Big Bang? Creació Divina? La gamba de Sebas? Tot i que encara me falta informació per entendre bé això de la gamba, puc deduir, pel que sé que una de les respostes es d'índole científica, altra més bé religiosa i la última podria ser artística. No és al cap i a la fí tot qüestió de fe? Què hi penseu? Una filòsofa en potència avui ha dit que, vist aixina, tot coneixement és religiós...Quina és la autèntica diferència entre el mite i el logos? Entre la fe i el saber?

Hi ha vida després de la mort? Gairebé totes i tots tenim éssers volguts que ens han deixat, on són ara? No són? Dormen? Renaixen? Deixen d'existir? Hi ha qui pensa que una persona no mor mentre siga recordada...ningú recorda el cosí de Marco Aurelio, llavors...ha mort. No?

La reencarnació és la creença consistent en què l'essència individual de les persones (ànima o esperit) comença una nova vida en un cos o forma física diferent després de la mort biològica. AIxí que si filem més prim necessitem qüestionar-nos si crèiem en l'existència de l'ànima. 

Us confesse que, a voltes crec en la ciència, a voltes sóc prou mística i religiosa i d'altres vegades sóc també partidària d'utilitzar l'art com una forma d'apropar-me a la veritat. Alguna cosa així voldría dir Picasso quan afirmava que "L'art és la mentira que ens ajuda a veure la veritat". I això fa que puga dialogar amb pensadors i pensadores que tinguen respostes molt diferents a les meues sobre qüestions que considere importants. I és que quan més sé, més me n'adono del poc que sé! I això fa que mai perga les ganes d'aprendre noves coses. A vosaltres també us passa? 

Regalet d'avui: l'entrevista a la radio a Rafael Santandreu (creador dels conceptes de "terriblitis" i necesititis")

 

 

15/09/20

Capítol 1: El Jardí de l'Eden

La classe d'avui ha servit per obrir el llibre que ens acompanyarà tot el curs: El món de Sofia.

Tal volta, ens extranya que puguem aprendre a partir d'una novel·la filosòfica, hi ha qui fins i tot creu que la filosofia és inútil, però també estan els que opinen que "pensar està bé". A mi, personalment, el món de Sofia sempre m'ajuda a crèixer. Però, em qüestione també si crèixer serà una cosa inútil, ja que el meu creixement personal no té perquè produir un objecte material...serà això? Només és útil allò que produeix alguna cosa material? No ho sé...M'ajuda a crèixer preguntar-me qui sóc? I tractar de veure si hi ha alguna cosa dins de mi que no varia i que sempre m'acompanyarà? Avui a classe, dos filòsofes en potència han assegurat que allò que sempre ens acompanya és el xiquet/a interior, eixe que ix a jugar de quan en quan i a recordar-nos com de meravellosa és la vida...Però encara no tenim clar que és allò del "niño interior" que han nomenat. Crec que totes i tots esperem en candeleta una explicació més concreta ja que com dèia un dels meus profes prefes de la facu..."Lo que no está bien expresado, no está bien pensado". Tant de bo aquestes filòsofes en potència li peguen quatre voltetes més i ens ho expliquen prompte. 

Les qüestions que per ara han sorgit a la nostra classe són les següents:

- Qui eres tu?

- Què significa ser normal?

- D'on ix el concepte de normalitat?

- És útil pensar?

- Té sentit estudiar filosofia?

- Hi ha alguna cosa que no canvia en tu?

- Existeix un xiquet o xiqueta vivint dins de tu?

- Per a què venim, realment, a l'institut?

Jo no sé a vosaltres però a mi aquestes preguntes me porten a llocs molt interessants...

Una abraçada i Sapere Aude!

PD: Us deixe un vídeo de regal, m'ha vingut al cap pensant en això del "niño interior".

14/09/2020

Bona vesprada a totes i a tots, esteu en la entrada del blog que ens acompanyarà al llarg del curs en la nostra assignatura. En ella podeu trobar el que passa a les nostres sessions de filosofia i, a més a més, podeu fer comentaris que no us heu atrevit a fer a classe o que se us han ocorregut després. Seria interessant que us la ficareu a la pantalla d'inici del vostre smartphone per tindre-la sempre a mà i que la inspiració que us provoque us duga a aportar algun comentari a l'apartat de comentaris. Ja sabeu que la participació activa és molt important en aquesta assignatura. No tindria sentit fer filosofia per a robots, o sí? 

A banda, al final d'aquesta entrada sempre tindreu disponible la programació oficial de l'assignatura, tot i que nosaltres hem decidit complir amb ella a través d'una súper novel·la: El Món de Sofia; també trobareu els criteris d'avaluació, el glossari filosòfic i, en definitiva, la presentació de l'assignatura. 

Avui, com que estem a l'inici de curs i sóc tutora del grup de 1BAHA, ens hem perdut la lectura del primer capítol del Món de Sofia, però això no ha llevat que fem filosofia. La qüestió sobre la societat ha interessat als pensadors i les pensadores de tots els temps, ja que nosaltres vivim en societat i l'organització d'aquesta societat ens repercuteix directament. Per això no és d'extranyar que avui en classe, parlant de la vaga ens plantejem algunes qüestions filosòfiques: Quina repercusió tenen els nostres actes en la societat? I sí, ja ha hagut debat: algunes persones de l'aula opinen que canviar, per exemple, hàbits de consum (com deixar de consumir en empreses tèxtils que utilitzen l'explotació laboral en els seus treballadors) no canviaria res, perquè hauríem de ser tots i totes els i les que ho ferem...Altres persones han defensat que cal començar per ú/una mateix/a si volem fer d'aquest un món més just. I tu? Què penses? Per tal d'entendre un poc millor el resum del que els nostres actes han provocat al planeta hem vist aquest vídeo: 

Simone de Beauvoir va dir que: "Si en situaciones de injusticia te mantienes al margen, estás del lado del opresor". Però clar, resulta que nosaltres volem ser feliços...i aquesta pot ser siga (o no) el concepte que tenim de felicitat:  

Com anem a ser feliços sense comprar-nos eixa camiseta que tan bé ens senta? Com anem a ser feliços sense canviar el nostre temps a canvi dels diners que necessitem per a cobrir les nostres necessitats? Jo no explote directament cap persona, aleshores jo no estic fent res...segur/a? Recorda la frase de Simone de Beauvoir! I pensa...què és per a tu la felicitat?

Ser feliç significa ser ric? Ser ric significa ser feliç? Sí, el tema dels diners també han eixit a debat...i he recordat una frase que algú va dir una volta:

"El que crea que el dinero da la felicidad, dará su felicidad a cambio de dinero"

Uau, potent, eh? Què penseu? Si voleu pensar sobre aquest tema, justet ahir vaig veure un vídeo d'un youtuber que me flipa que parlava d'això i a més, ens anima a viure guanyant diners del que ens agrada de veritat. Així que el compartiré amb vosaltres aquí:

I tu? Com voldries guanyar diners? En què t'agradaria invertir eixos diners?

Continuem filosofant...

Aquesta setmana, clar, hi ha vaga, però què és una vaga? Fer el "vago"? No...Una vaga es convoca sempre per reclamar una millora en el que fem habitualment, en el vostre cas és l'educació. Per a què convoquen aquesta vaga? I si estiguereu, sense saber-ho, recolzant una proposta de millora educativa en la qual no esteu d'acord? Desperteu, amics i amigues! És hora de saber què esteu fent! 

Si voleu saber més sobre la vaga d'aquesta setmana, feu click: https://www.sindicatdestudiants.net/

Qui no faça vaga em trobarà a l'aula. Fins aviat!

 

 

 

 

PROGRAMACIÓ OFICIAL DE L'ASSIGNATURA

Bloque 1

- Reconocer la especificidad e importancia del saber filosófico en cuanto saber de interpretación, comprensión y construcción de la realidad que habitamos.

- Reconocer las preguntas y problemas que han caracterizado a la filosofía desde su origen y ser capaces de expresar oralmente y por escrito su evolución y desarrollo a lo largo de la historia de la filosofía occidental.

- Identificar el uso práctico de la razón, así como el uso teórico y comprender la relación entre ambos.

- Leer y analizar de forma crítica fragmentos de textos significativos relacionados con los temas tratados.

- Relacionar los problemas filosóficos planteados con otros intentos de comprensión de la realidad.

- Colaborar para el desarrollo de un trabajo en grupo.

- Comprender el funcionamiento del aula virtual, el blog de la asignatura y las rúbricas de evaluación.

- Comprender las desventajas del conocimiento y las actitudes dogmáticas.

- Dialogar en grupo respetando el turno de palabra y el tiempo de intervención.

Bloque 2

- Distinguir entre conocimiento, creencia y opinión valorando la importancia del conocimiento.

- Comprender el proceso del conocimiento, así como el papel activo que ejerce el sujeto en el mismo.

- Comprender la problemática de la epistemología.

- Analizar, comprender y expresar el contenido de textos filosóficos pertenecientes a la epistemología.

- Conocer las principales facultades cognitivas y su funcionamiento.

- Comprender la diferencia entre los términos “verdad” y “verdadero”

- Conocer algunas de las actitudes filosóficas ante la verdad.

- Comprender los rasgos característicos del empirismo, el racionalismo y el idealismo trascendental.

- Conocer la teoría de la correspondencia y los criterios de verdad.

- Comprender la dificultad problema filosófico de los conceptos universales y el error argumentativo de la generalización apresurada.

- Comprender las reglas básicas de la lógica formal y reconocer su importancia en el discurso argumentativo.

- Comprender la importancia de la crítica como actitud filosófica constructiva.

- Hacer uso de las herramientas proporcionadas en los debates y argumentaciones de la asignatura.

Bloque 3

- Conocer el origen del dualismo, así como su desarrollo a lo largo de la historia occidental.

- Reflexionar sobre las consecuencias cotidianas del paradigma dualista occidental.

- Comprender la problemática de la metafísica comparándola y distinguiéndola del saber científico.

- Conocer la duda metódica y utilizarla como método de acceso al conocimiento.

- Valorar las posibilidades de distinción entre “apariencia” y “realidad”.

- Desarrollar un pensamiento metafísico propio a partir de la lectura de textos trabajados y de los diálogos realizados en el aula.

- Comprender la necesidad de categorizar racionalmente lo real.

- Relacionar el saber filosófico con el lenguaje artístico.

- Analizar, comprender y comparar fragmentos de textos breves y significativos sobre las problemáticas metafísicas que plantea la realidad, de pensadores como Platón y Nietzsche.

- Descubrir los límites del saber científico y de la metafísica.

Bloque 4

- Comprender las implicaciones filosóficas de la evolución a partir de un texto de antropología cultural.

- Distinguir los conceptos filosóficos y antropológicos de “naturaleza” y “cultura” para valorar las implicaciones y posibilidades de tal distinción.

- Comprender y explicar las distintas concepciones sobre la “naturaleza humana” a lo largo de la historia de la filosofía occidental.

- Analizar el concepto de identidad personal reconociendo la importancia del autoconocimiento para la elaboración del proyecto de vida personal y la gestión emocional.

- Reflexionar sobre la relación entre la “identidad personal” y la “identidad digital” reconociendo la importancia de la privacidad en el uso de las redes sociales valorando la distinción entre los conceptos de “intimidad” y “extimidad”.

- Reflexionar sobre las actitudes que fomentan la violencia de género con el objeto de reconocer actitudes machistas y actuar en consecuencia a partir de un cortometraje seleccionado para tal fin reconociendo así también las posibilidades políticas del arte.

- Comprender y valorar la creatividad y la capacidad simbólica del ser humano a través del análisis de diferentes obras de arte.

- Reflexionar sobre las implicaciones prácticas de la capacidad simbólica del ser humano.

- Estructurar las decisiones personales a partir de una reflexión profunda y racional.

Metodología

◊ Para cumplir con los contenidos curriculares de la asignatura de Historia de la Filosofía en 1º de Bachillerato, utilizaremos como manual la novela de Jostein Gaarder “El Mundo de Sofía”. Podéis adquirir el libro en una librería o acceder al pdf que pondré a vuestra disposición a través del blog de clase para que podáis imprimirlo si preferís esta opción.

◊ Es importante que traigáis el libro a clase a partir de la semana del 14 de septiembre, ya que la lectura del mismo la realizaremos en el aula.

◊ De las 3 horas semanales que tenemos, una estará dedicada a la lectura de la novela y las otras dos a la reflexión y aprendizaje de los contenidos relacionados con la misma.

◊ Es imprescindible traer un “Diario de clase”

◊ Los comentarios en el blog de clase subirán nota: www.sapereaudeconmigo.blogspot.com

◊ Criterios de evaluación:

- Participación activa al aula: 2 p

- Glosario de vocabulario filosófico: 2 p

- Actividades al diario de clase: 3 p

- Ejercicio escrito trimestral: 3 p

- Comentarios al blog: + nota 

EN ELS COMENTARIS PODEU PROPOSAR TEMES, VÍDEOS, CANÇONS, EXPERIÈNCIES

 

PERSONALS, IL·LUSTRACIONS, ETC. RELACIONATS AMB EL QUE REFLEXIONEM A

L'AULA, CONCEPTES QUE VOLEU INCLOURE AL DIARI FILOSÒFIC, LA VOSTRA OPINIÓ

PERSONAL SOBRE ALGUNA QÜESTIÓ FILOSÒFICA, PROPOSTES, 

CONFLICTES...L'EDUCACIÓ LA FEM ENTRE TOTES I TOTS!

El buen comportamiento en el aula siguiendo la metodología de las clases preferentemente dialogadas es imprescindible para aprobar la asignatura.

Correo de contacto: iris.martinez@iesmaestrat.es