FILOSOFIA 4T D'ESO

PROGRAMACIÓ FILOSOFIA

4t d'ESO

“No puc ensenyar-vos filosofia, però puc ensenyar-vos a filosofar…”

Gràcies per escollir-nos.

Il·lustració: Desiré Cavanillas (@desire_cavanillas)

.........Segona Avaluació.........

Criteris d'avaluació:

Activitats a l'aula: 50%

Participació: 20%

Exercici escrit sobre la matèria: 30%

Activitats a l'aula que han d'estar realitzades a la llibreta de classe:

---TEXTO1---

El origen de la filosofía en Grecia está muy vinculado al descubrimiento de la geometría. De hecho, la mayoría de los primeros filósofos griegos fueron grandes geómetras (Tales de Mileto, Anaximandro de Mileto, Pitágoras de Samos, Platón de Atenas…). Incluso en la Academia que fundó el filósofo Platón se encontraba grabado, en el umbral, la frase “no entre aquí quien no sepa geometría” (ἀγεωμέτρητοσ μηδεὶσ εἰσίτω, ageometretos medeis eisito). 

 Los filósofos griegos habían quedado fascinados con el misterioso proceder de la geometría (palabra griega -γεωμετρία- que significa “medida de la tierra”): gracias a ella podían ponerse de acuerdo las personas más diferentes y con opiniones más dispares. Lo que fascinaba de la geometría a los primeros que filosofaron era su universalidad... 

En uno de sus diálogos, el filósofo Platón nos cuenta que Sócrates estaba dialogando con un sofista llamado Menón. Sócrates le había pedido que definiera qué entendía por la virtud (en griego, areté: capacidad para destacar en el ámbito de la política). A Sócrates le gustaba mucho hacer este tipo de preguntas sobre definiciones de palabras que se usaban habitualmente (puede decirse que era un verdadero pesado). El caso es que, a lo largo del diálogo, Menón no consigue llegar a ninguna definición satisfactoria. Cansado, termina por concluir que el conocimiento de las cosas, en general, no es posible. Tras esto, Sócrates decide tratar de mostrar a su interlocutor la posibilidad del conocimiento. Y para ello hace llamar a un esclavo de Menón. Delante de ambos, Sócrates dibuja en el suelo un cuadrado y le pide al esclavo, ignorante (pues no ha recibido ninguna educación), si puede construir otro cuadrado el doble de grande que el que acaba de trazar. Tras varios intentos fallidos, y atendiendo a las preguntas e indicaciones de Sócrates, el esclavo acaba por conseguir construir el cuadrado sobre la diagonal del primer cuadrado, llevando a cabo -sin saberlo- una exitosa aplicación del teorema de Pitágoras. De esta manera, Sócrates demuestra a Menón que el conocimiento sí es posible. 

SÓCRATES, MENÓN Y EL ESCLAVO. 

Vamos a leer una adaptación del texto en el que Sócrates va guiando mediante preguntas a un esclavo ignorante para que acabe construyendo un cuadrado el doble de grande que otro, aplicando exitosamente el teorema de Pitágoras. 

SOCRÁTES. – Haz venir a uno de esos numerosos esclavos tuyos, a cualquiera, para que te lo muestre en él. 

MENÓN. – Muy bien. Tú, ven aquí. 

SÓCRATES. – ¿Es griego y habla griego? 

MENÓN.- Perfectamente, ha nacido en casa. 

SÓCRATES. – Presta atención.

 MENÓN.- Lo haré. 

SÓCRATES.- Dime muchacho, ¿sabes que el cuadrado es una figura así (ABCD)? 

MENÓN.- Sí que lo sé. 

SÓCRATES.- Así, pues, ¿un cuadrado es una figura que tiene iguales todas estas líneas, en número de cuatro? 

ESCLAVO.- Desde luego. 

SÓCRATES.- ¿Y no son también iguales éstas que pasan por el centro (EF y GH)?

 ESCLAVO. – Sí. 

SÓCRATES.- ¿No es verdad que una figura así puede ser mayor y menor? 

ESCLAVO. – Ciertamente. (…) 

SÓCRATES – Dime tú. ¿No tenemos esta figura de cuatro pies (ABCD)?

 ESCLAVO.- Sí. 

SÓCRATES.- ¿Y podríamos añadirle esta otra igual a ella (BIJC)? 

ESCLAVO.- Sí. 

SÓCRATES – ¿También esta tercera (DCLK) igual a cada una de estas dos? 

ESCLAVO.- Sí. 

SÓCRATES.- ¿No podríamos completar ésta que está en el ángulo (CJML)? 

ESCLAVO.- Perfectamente. 

SÓCRATES.- ¿Entonces resultarían estas cuatro figuras iguales (ABCD, BIJC, DCLK, CJML)? 

ESCLAVO – Sí. 

SÓCRATES.- ¿Qué sucede entonces? Todo este conjunto (AIMK), ¿cuántas veces es mayor que éste (ABCD)? 

 ESCLAVO.- Cuatro veces. 

SÓCRATES. – Esta línea que va de ángulo a ángulo (DB), ¿no corta a cada una de estas figuras en dos?

 ESCLAVO – Sí. 

SÓCRATES.- ¿No resultan iguales estas cuatro líneas (DB, BJ, JL, LD) que delimitan esta figura (DBJL)? 

ESCLAVO – Sí que resultan. 

SÓCRATES.- Mira ahora: ¿de qué tamaño es esta figura (DBJL)? 

ESCLAVO. – No lo sé. 

SÓCRATES. – Siendo éstas cuatro, ¿no ha separado cada línea hacia dentro la mitad de cada cuadrado (DB, BJ, JL, LD)? ¿O no? 

ESCLAVO.- Sí. 

SÓCRATES. -¿Cuántas mitades hay en ésta (DBJL)? 

ESCLAVO. – Cuatro. 

SÓCRATES. – ¿Y cuántas en ésa (ABCD)? 

ESCLAVO. – Dos. 

SÓCRATES. – ¿Pero qué es cuatro en relación a dos? 

ESCLAVO. – El doble. 

SÓCRATES. – Entonces, esta (DBJL), ¿cuántos pies tiene? 

ESCLAVO. – Ocho pies. 

SÓCRATES – ¿A partir de qué línea?

 ESCLAVO. – De esta (DB). 

SÓCRATES. -¿De la que se extiende de ángulo a ángulo del cuadrado de cuatro pies? 

ESCLAVO. – Sí. 

SÓCRATES. – Los sofistas llaman a esta línea diagonal. Por lo tanto, si esta se llama diagonal, a partir de la diagonal, como tú dices, esclavo de Menón, resulta el cuadrado doble. 

ESCLAVO. – Desde luego, Sócrates. 

Platón, Menón (adaptación del texto traducido, 82a-85c) 

Lo interesante de este episodio que nos cuenta Platón es tal vez lo siguiente: Sócrates ha encontrado algo en lo que un esclavo y un hombre libre (él mismo) pueden estar de acuerdo: la geometría. Los esclavos en esa época eran denominados “los carentes de palabra” (ἄνευ λóγου / áneu lógou) pues no tenían derecho a participar en la Asamblea, al contrario que los ciudadanos libres como Sócrates o el sofista Menón. Pero a pesar de sus enormes diferencias en cuanto a su posición social, los tres podían estar de acuerdo en el teorema de Pitágoras. Y esto parece que podría suceder no solamente con un esclavo, sino también con una esclava, o con cualquier otra mujer, las cuales tampoco tenían derecho a participar en las asambleas. Y, muy probablemente, igual acuerdo ante la geometría ocurriría con un enemigo de los griegos, como eran los persas, o incluso ante el mismísimo emperador. Y es que parece ser que, frente a la geometría, todos somos iguales, independientemente de nuestro origen, cultura, sexo o posición social.

 

1- ¿Qué conclusión puede ser extraída del episodio ocurrido entre Sócrates y el esclavo de Menón que hemos leído en este tema?

2- ¿Qué significa "universalidad"?

3- ¿De qué crees que podemos tener conocimiento universal? Razona tu respuesta.

4- Piensa y escribe dos ejemplos de conocimiento universal y dos ejemplos más, que tengan que ver con el conocimiento subjetivo.

---TEXTO 2---

1- Què veus en la imatge?

2- Quina relació pot tenir amb la filosofia?

TEXTO 3

Los rasgos de la FILOSOFÍA

A comienzos del s.XXI podríamos comentar decenas de definiciones diferentes de filosofía, sin embargo, es cierto que existen una serie de rasgos comunes a todas ellas que cito a continuación:

1- La filosofía es un SABER RACIONAL, es decir, se basa en el ejercicio de la razón humana y procede según el modelo de un discurso construido mediante argumentos debidamente fundamentados, que pueden ser probados y que mantienen una coherencia entre sí. Pero la filosofía es una actividad racional ABIERTA, o sea, que nunca se considera realizada de una vez por todas.

👍 La filosofía es un saber coherente y fundamentado, pero no es nunca un saber completo. Por eso, en filosofía son más importantes las preguntas que las respuestas. La filosofía siempre se está haciendo a sí misma. 

2- Si entendemos que la ciencia es un saber de primer grado en tanto que analiza con detalle la realidad concreta y tiene objetos muy definidos y específicos, entonces la filosofía es un SABER DE SEGUNDO GRADO: tiene en cuenta las aportaciones de las ciencias, pero para realizarse necesita ir más allá de ella, razón por la cual, las ciencias también avanzan gracias a las aportaciones de la filosofía. 

👍Para realizarse, la filosofía necesita tener en cuenta los datos de las diferentes ciencias, pero va más allá de ellas. 

3- El saber filosófico es siempre un SABER DE CARÁCTER CRÍTICO y, por eso, mantiene siempre cierta distancia respecto a los resultados de las ciencias particulares, de las hipótesis que estas sostienen, y respecto al poder mismo de la razón. 

👍La filosofía revisa los fundamentos y las hipótesis últimas, se encuentra más allá de lo que afirman las ciencias particulares y pone en tela de juicio su propia existencia; por eso, su crítica es RADICAL. 

4- La filosofía es un SABER INTEGRADOR  , es decir, no se limita a un conocimiento parcial. La filosofía siempre está interesada en plantear perspectivas generales, que permiten integrar los distintos saberes y ciencias particulares. 

👍 Aunque la construcción de un conocimiento total puede ser peligroso si no se encuentra adecuadamente fundamentado, para la filosofía es una exigencia: aspira al conocimiento de la totalidad. 

Los grandes temas de la filosofía

Kant afirmaba que el saber filosófico puede resumirse en cuatro preguntas:

1- ¿Qué puedo saber?                                    METAFÍSICA

2- ¿Qué debo hacer?                                      ÉTICA

3- ¿Qué me cabe esperar?                               RELIGIÓN

4- ¿Qué es el ser humano?                                ANTROPOLOGÍA

En la filosofía podemos distinguir dos grandes áreas: la filosofía teórica, que estudia el CONOCIMIENTO HUMANO y la REALIDAD; y la filosofía práctica, que estudia el COMPORTAMIENTO HUMANO (universo de los fines y las acciones humanas). 

ACTIVIDADES EN CLASE PARA LA INTEGRACIÓN DE LOS CONOCIMIENTOS

1- ¿Cuáles son los rasgos de la filosofía? Explícalos con tus propias palabras.

2- Al azar, recibirás 2 preguntas del "pot filosòfic", responde: 

- ¿Es una cuestión filosófica? ¿Por qué?

- ¿Pertenece al ámbito de la filosofía teórica o de la filosofía práctica? ¿Por qué? 

                                         TEXTO 4

 Fes click a continuació per accedir a les activitats del text 4: Las ramas de la filosofía

                                         TEXTO 5

L'epistemologia 

L'epistemologia és la branca de la filosofia que s'encarrega dels fonaments i possibilitats que tenim de coneixement de la realitat. Una branca molt complexa que tracta de respondre a preguntes com les següents: podem conèixer la realitat? quin és el mètode per alcançar-la? 

Al llarg de la història de la filosofia trobem tres respostes clàssiques a aquestes preguntes:

1- Escepticisme: No podem conèixer la veritat, l'èsser humà és un èsser limitat, així que és millor suspendre el judici. 

2- Relativisme: Podem conèixer la veritat, però aquesta és relativa al subjecte i a la comunitat, és a dir, mai és objectiva, sino subjectiva i/o intersubjectiva.

3- Cognitivisme: Sí que podem conèixer la veritat si establim el mètode adequat. 

PRIMERA AVALUACIÓ

HERÀCLIT 

Nada puede surgir de la nada  (Parmènides)

Los tres filósofos de Mileto pensaban que tenía que haber una –y quizás sólo una- materia primaria de la que estaba hecho todo lo demás. ¿Pero cómo era posible que una materia se alterara de repente para convertirse en algo completamente distinto? A este problema lo podemos llamar problema del cambio. Desde aproximadamente el año 500 a. de C. vivieron unos filósofos en la colonia griega de Elea en el sur de Italia, y estos eleatos se preocuparon por cuestiones de ese tipo. El más conocido era Parménides (aprox. 510-470 a. de C). (14) Parménides pensaba que todo lo que hay ha existido siempre, lo que era una idea muy corriente entre los griegos. Daban más o menos por sentado que todo lo que existe en el mundo es eterno. Nada puede surgir de la nada, pensaba Parménides. Y algo que existe, tampoco se puede convertir en nada. Pero Parménides fue más lejos que la mayoría. Pensaba que ningún verdadero cambio era posible. No hay nada que se pueda convertir en algo diferente a lo que es exactamente. Desde luego que Parménides sabía que precisamente la naturaleza muestra cambios constantes. Con los sentidos observaba cómo cambiaban las cosas, pero esto no concordaba con lo que le decía la razón. No obstante, cuando se vio forzado a elegir entre fiarse de sus sentidos o de su razón, optó por la razón. Conocemos la expresión: «Si no lo veo, no lo creo». Pero Parménides no lo creía ni siquiera cuando lo veía. Pensaba que los sentidos nos ofrecen una imagen errónea del mundo, una imagen que no concuerda con la razón de los seres humanos. Como filósofo, consideraba que era su obligación descubrir toda clase de «ilusiones». Esta fuerte fe en la razón humana se llama racionalismo. Un racionalista es el que tiene una gran fe en la razón de las personas como fuente de sus conocimientos sobre el mundo. 

Todo fluye.

Al mismo tiempo que Parménides, vivió Heráclito (aprox. 540-480 a. de C.) de Éfeso en Asia Menor. Él pensaba que precisamente los cambios constantes eran los rasgos más básicos de la naturaleza. Podríamos decir que Heráclito tenía más fe en lo que le decían sus sentidos que Parménides. «Todo fluye», dijo Heráclito. Todo está en movimiento y nada dura eternamente. Por eso no podemos «descender dos veces al mismo río», pues cuando desciendo al río por segunda vez, ni yo ni el río somos los mismos. Heráclito también señaló el hecho de que el mundo está caracterizado por constantes contradicciones. Si no estuviéramos nunca enfermos, no entenderíamos lo que significa estar sano. Si no tuviéramos nunca hambre, no sabríamos apreciar estar saciados. Si no hubiera nunca guerra, no sabríamos valorar la paz, y si no hubiera nunca invierno, no nos daríamos cuenta de la primavera. Tanto el bien como el mal tienen un lugar necesario en el Todo, decía Heráclito. Y si no hubiera un constante juego entre los contrastes, el mundo dejaría de existir. «Dios es día y noche, invierno y verano, guerra y paz, hambre y saciedad», decía. Emplea la palabra «Dios», pero es evidente que se refiere a algo muy distinto a los dioses de los que hablaban los mitos. Para Heráclito, Dios –o lo divino- es algo que abarca a todo el mundo. Dios se muestra precisamente en esa naturaleza llena de contradicciones y en constante cambio. En lugar de la palabra «Dios», emplea a menudo la palabra griega logos, que significa razón. Aunque las personas no hemos pensado siempre del mismo modo, ni hemos tenido la misma razón, Heráclito opinaba que tiene que haber una especie de «razón universal» que dirige todo lo que sucede en la naturaleza. Esta «razón universal» –o «ley natural»- es algo común para todos y por la cual todos tienen que guiarse. Y, sin embargo, la mayoría vive según su propia razón, decía Heráclito. No tenía, en general, muy buena opinión de su prójimo. «Las opiniones de la mayor parte de la gente pueden compararse con los juegos infantiles», decía. En medio de todos esos cambios y contradicciones en la naturaleza, Heráclito veía, pues, una unidad o un todo. Este «algo», que era la base de todo, él lo llamaba «Dios» o «logos».

ACTIVITATS MENTALS:

1- ¿Quién creía que todo lo que hay ha existido siempre?

2- ¿Qué es el racionalismo?

3- ¿Crees que la razón es la herramienta perfecta para acceder al conocimiento verdadero?

4- ¿Quién cree que todo es efímero (que nada dura para siempre?

5- ¿Qué quiere decir Heráclito cuando asegura que nunca te bañarás dos veces en el mismo río?

6- ¿Qué diferencia encuentras entre la "razón" que defiende Parménides y la "razón que defiende Heráclito?

7- Si tuvieras que elegir a uno de los dos filósofos, ¿con quién te quedarías y por qué?

PROJECTE D'AUTOCONFIANÇA

"Confiar en tu significa reconèixer les teues possibilitats i creure en les teues capacitats per fer allò que vulgues fer"

1- Quant confies en tu de l'1 al 10 ara mateix?

2- Creus que la teua autoconfiança pot augmentar?

3- Sols responsabilitzar a altres persones o circumstàncies del que et passa? Pots ficar alguns exemples?

4- En aquest projecte pots agafar consciència de tot allò que és nostre però que, no obstant, adjudiquem als altres... T'atreveixes a descobrir-ho i començar a responsabilitzar-te de les teues emocions?

5- Quines coses sents abans de començar amb el projecte?

6- Quins reptes et proposes aconseguir per augmentar l'autoconfiança i demostrar-te que si vols, pots?

7- Fes el teu propi horari: comença per allò que sí o sí has de fer, ompli els espais necessaris per al descans, l'oci i/o la improvisació i, després, organitza't per incloure el que necessites per aconseguir allò que t'has proposat! Ojo! Si proves amb un horari i no et funciona, modifica'l es voltes que necessites (estàs coneixent-te a tu mateixa), és qüestió d'autoconeixement, no te sofoques!

8- L'agenda serà la teua millor amiga per a complir amb allò que vulgues. Apunta cada dia el que has de fer i revisa cada nit com anat ;) Hi ha un temps per a pensar i un temps per a actuar.

9- Si vols, crea el teu sistema d'alarmes personals al teu smartphone (això t'ajudarà a concentrar-te en fer el que t'has proposat fer en cada moment del dia). Selecciona les alarmes que necessites i fes-te cas!

10- Revisa setmanalment el projecte per tal de veure si no has tingut en compte algunes circumstàncies o trets de la teua personalitat que necessites tenir en compte, sigues realista. Proposat reptes que tinguen en compte la teua situació actual, però no et conformes en ser allò que no vols ser o en fer allò que saps que no et beneficia... Fica't cartells a l'habitació si cal: TU POTS!

I no oblides...FICAR-TE A TU EN PRIMER LLOC. Deixa les excuses, ha arribat el moment de demostrar-te que pots confiar en tu! Preparat, preparada? 

Valorem el projecte...

1- Consideres que han segut realistes els reptes que t'has proposat?

2- Estàs complint amb el teu "pla d'acció"?

3- Quines ferramentes has descobert realitzant el projecte que creus que són útils?

4- Has aprés alguna cosa de tu? Què?

5- Quins obstacles t'has trobat?

6- Estàs sent conscient d'aquest procés al que t'has compromés?

7- Has hagut de modificar l'horari o els reptes per ara?

8- Com duus cadascun dels reptes? 

5 de novembre de 2020

La rúbrica d'autoavaluació és una ferramenta molt interessant perquè ens permet veure què és allò que ens va bé i què és allò que ni ens va ni ens torna, com per exemple els comentaris al blog. A mi m'agrada dur al dia el blog perquè així si algú falta a classe, se queda en ganes de reprendre les refelxions sorgides en l'aula o no ha prés nota del que hem fet a classe perquè estava entusiasmat/da escoltant i pensant...troba ací el lloc on acudir i anar al dia. No obstant, comentar no vos ix natural (de moment) i mira que jo provoque i provoque...però clar, una cosa és el que jo vull i altra el que vosaltres feu. I m'encanta acceptar-vos tal i com sou ja que, per a mi això és l'important. Per una banda, m'encanta que pactem entre totes i tots els criteris d'avaluació (com voleu ser autoavaluats/autoavaluades en l'assignatura), m'encanta que sigueu vosaltres els que decidiu com ha estat la vostra implicació en cada part (participació, diari de classe i, a partir d'ara, pot filosòfic) i m'encanta que descobriu quins són els vostres punts forts i els més febles, això sí, per a potenciar els punts forts, les virtuts! Així és que, de moment, hem descobert que en general, comentar al blog no és un punt fort del grup, per tant, a novembre eixos 3 punts els destinarem al nostre POT FILOSÒFIC. D'aquesta manera, els criteris d'autoavaluació han quedat així:

Participació activa a l'aula/comentaris al blog/correus: 4 punts

Diari de classe (projecte d'autoconfiança+apunts voluntaris): 3 punts

Pot filosòfic (ficar una nova qüestió): 3 punts

És molt important que vosaltres us responsabilitzeu d'aquesta tasca, per això cal que setmanalment reviseu la vostra rúbrica i sumeu els punts que considereu de cada part. 

És a dir, si heu participat a classe, heu fet algun comentari al blog o m'heu enviat un correu en relació a l'assignatura, us sumeu un punt; si heu treballat al diari amb el projecte d'autoconfiança que revisem junts el dilluns, us sumeu altre punt; i si heu afegit alguna qüestió al pot filosòfic, altre punt. 

Al final de cada mes, només m'heu de dir, de l'1 al 10, quina nota teniu. Quan arribe la primera avaluació, traurem la mitja i prou. 

Ah, sí, se m'oblidava! Per aquells/aquelles que vulguen aprofundir en la reflexió filosòfica, pot fer un treball que li pujarà nota escollin entre les "activitats a la carta" que podeu trobar en aquesta entrada al blog: Activitats a la carta

O també pot proposar un tema que no aparega en les activitats a la carta però que vulga tractar. 

I ara sí, avui hem seguit amb la història de la filosofia...hem recordat com va nàixer la filosofia, què és això del "pas del mite al logos" i quina va ser la primera inquietud filosòfica davant la qual van ficar en marxa el raonament, què és això del arjé i quin creieu vosaltres que és l'arje, pregunta que respondreu la setmana que ve sumant un punt a l'apartat de participació. No oblideu pegar-li voltes....quin és el principi de tot, de l'univers, d'açò?

Un per un, una per una, dijous que ve, me contareu on trobeu vosaltres aquest principi i el compararem amb el que van trobar els nostres amics els presocràtics :)

DILLUNS seguirem amb el projecte d'autoconfiança:

Esteu complint amb el vostre horari personal?

Heu aplicat el sistema d'alarmes?

Creeu que aconseguireu els vostres reptes?

Un abraç, compis!

3 de novembre de 2020

 POT FILOSÒFIC

29 d'octubre de 2020 

Dilluns: Projecte d'autoconfiança

Dimarts: Pot Filosòfic

Dijous: Filosofia pura i dura💪

Tots i totes portem un/a filòsof/a en potència habitant-nos, els dijous li donarem llenya per a que la seua flama no s'apague mai del tot. El pas del mite al logos va ser el que va afavorir l'aparició de la filosofia com un mètode alternatiu per trobar la veritat darrere dels fenómens que ens preocupen. Què va passar des d'aquell moment fins avui? La història de la filosofia ens donarà algunes pistes, sinó totes, de com hem arribat fins aquí. Els presocràtics, Socrates i Plató ens han entretingut avui en les seues històries, ens han fet pensar si hi ha una matèria de la qual sorgeix tot el que veiem, si ens importa saber-ho o si no, si pot ser el dubte un mètode d'accés al coneixement autèntic, si hi ha una veritat universal o no, si és just que un hòme siga condemnat a mort per rallar a la penya i si saber que no se sap res és sinònim de saviesa. 

Hem aprés que FILOSOFIA significa AMOR a la SAVIESA i m'agradaria saber si hi ha algú que estiga ENAMORAT/DA DE LA SAVIESA, si hi ha algú que, realment VULGA SABER, i en eixe cas...m'encantaria saber què és allò que voleu saber. Voleu saber quina va ser, per a Plató, l'amic indignat amb la condemna a Sócrates, la societat JUSTA que evitaria noves injustícies? Voleu saber què va passar al judici en el qual van condemnar a Sócrates? Voleu saber qui va ser l'alumne predilecte de Plató?...Deixeu la resposta a la pregunta resaltada en negreta en l'apartat de comentaris👇.

El resultat de la classe d'avui:

Jo, com Merlí, vull que la filosofia us faça trempar!

Pròxima classe: Projecte d'autoconfiança: Tips per no rallar-nos tant el cap i passar a l'acció 😉

Setmanes del 12/10 al 23/10

Ens hem dedicat a conèixer-nos a nosaltres mateixa i hem arribat a la conclusió de que el que volem treballar amb urgència és l'autoconfiança. Tots i totes sentim que podríem confiar més amb nosaltres. Hi ha qui està segur de que el primer enemic és ell mateixa dient-se continuament que no podrà aconseguir allò que vulga, hi ha qui ja està fart de voler ser allò que no és i ha decidit resignar-se i passar aquesta espècie de tempesta el més relaxat que se puga, sense sofocar-se massa, hi ha qui veu un gran conflicte que no pot resoldre mentre el món no canvie...però tots i totes ens hem fixat i, tots i totes tenim reptes que volem aconseguir per a les vacances de Nadal. I d'ahí naix el projecte d'augmentar la nostra autoconfiança. 

Resulta que ens avorrim, tenim ratllades de cap, estrés, ansietat, conflictes familiars, un virus donant pel sac, exàmens,  pensaments negatius, obligacions, l'institut...I veiem que el que volem està ben lluny del que tenim perquè el que volem és, més bé: una vida interessant, salut, eixir en els amics, que se'n vage el coronavirus, festa, estudiar el que ens agrade, canviar el lloc de residència, descobrir coses noves, pau mental, viatjar...i inclús descobrir illes desertes a les que batejar amb el nostre nom. 

Sabem que, com va dir Ortega i Gasset "Jo sóc jo i les meues circumstàncies" i que hi han coses que, ara per ara, no estan la nostra "zona de influència", és a dir, que tot i que vulguem fer-les amb totes les nostres forces, ara per ara, no podem. I això és perquè depenem, encara i per a moltes coses, de la voluntat dels nostres pares i mares. Clar, ells i elles, tot el que fan és per al nostre bé, entenguem els seus criteris o no. Solem exigir que ens accepten a nosaltres tal i com som, però, i nosaltres? Els acceptem a ells i a elles tal i com són? Eixa qüestió, us confesse, que me ronda pel cap últimament. I m'encanta poder compartir-la amb vosaltres perquè sé que ens pot donar una mica de llum per al nostre projecte de l'assignatura. 

Jo visualitze l'adolescència com el moment ideal per cosir les nostres ales, sabem que encara no podem alçar el vol, però algunes persones ja sabem què és allò que volem, o almenys, sabem què és allò que no volem, però clar per poder alçar el vol algun dia, necessitem confiar en les nostres ales, les pròpies, les que cosim nosaltres a partir de tot el que pensem i fem. Recordeu el debat que se va liar en classe el dia que parlavem sobre la importància d'actuar d'acord amb el que pensem? Avui he vist una entrevista a un escriptor reconegut, d'èxit, un alliberat de la caverna (des del meu punt de vista) que justament parlava d'això...de la paraula i de l'acció. Us enganxe el vídeo també, per si algú/na vol veure'l (ja que està ben lligat amb totes les nostres reflexions). Podeu fer algun comentari al respecte, si voleu. 

I com que nosaltres, vam comprendre que alguna acció volíem dur endavant per canviar la situació personal de cadascuna de les persones que formem aquest meravellós grup de Filosofia, estem dissenyant el nostre pla d'acció personal. D'ahí naix el meu últim vídeo del canal: 10 consejos para que empieces a confiar en ti. 

Clar, faria altre discurs si ja fòrem persones que ens han deixat volar i hem triat lliurement el nostre present, i tot i que crec que aquests consells poden servir a tot el món, crec que sobre tot ens poden servir a nosaltres, ara que estem a l'institut. Tots i totes, independentment de que pensem que tenim un bon sistema educatiu públic o no, volem aprovar. Així que eixe repte el compartim totes i tots, però quins són els altres? Amb aquest exercici el que volem és passar a l'acció perquè així...

1- Aprendrem a dissenyar un propi pla d'acció d'acord amb el que tenim (les nostres circumstàncies) i el que volem (els nostres reptes).

 

2- Descobrirem quins són els nostres obstacles reals (socials, familiars, culturals, legals, mentals...?)

3- Coneixerem noves ferramentes per a organitzar-nos 

4- Ens coneixerem millor a nosaltres mateixa (i entre nosaltres!)

5- Aconseguirem allò que ens proposem ( i si no, sabrem què falla així que, sí o sí, avançarem)

6- Augmentarem la confiança en nosaltres mateixa

7- Descobrirem que si volem obtindre resultats diferents, hem de deixar de fer sempre el mateix

Ací va el vídeo on explique i aprofundisc el nostre PROJECTE DEL PRIMER TRIMESTRE. 

Aquesta setmana cadascú tindrà el seu propi horari, dissenyat per ell/a per a satisfir les seues voluntats, farem el nostre sistema d'alarma personalitzat i començarem a aplicar-ho per veure què és el que va passant...

I com no seria just que jo no m'apuntara al projecte...ahí van els meus reptes:

1- Arribar puntual a tots els llocs

2- Fer ioga abans d'anar a l'institut

3- Pujar un vídeo per a vosaltres cada dues setmanes (voleu saber quin és el pròxim?)

4- Avançar en la novel·la que estic escrivint i tenia mig aparcada

5- Gaudir de ma casa, de la meua família i dels plans del cap de setmana

Quins obstacles trobaré? Com m'organitzaré?

Per això, també he fet el meu propi horari i el compartiré amb vosaltres a l'aula!

Una abraçada, amigues i amics i molts ànims per ser allò que vulgueu ser!

Setmana del 5/10 al 9/10

Quan entre a classe tinc la meravellosa costum de fer una pregunta fantàstica: com esteu?

I clar, a 4t de la ESO, estem, com a mínim remoguts i remogudes! I el que fem tots i totes és rallar-nos el cap. Tal volta siga el moment d'atendre eixes rallades de cap per veure si poden deixar de dominar-nos.  I és que hi han moltes coses que ens rallen el cap, molta pressió, necessitats, desitjos...Molt a sovint, en l'adolescència escollim evadir-nos de la realitat per sobreviure a la nostra vida! Però és saludable? Funciona? Quina és la teua manera d'evadir-te? Llegir una novel·la és igual delegítim que consumir marihuana?  Avui ens hem atrevit preguntar-nos quina capacitat tenim de triar el nostre estat d'ànim. I si en tenim, quines seríen les ferramentes. Hi hauríen ferramentes universalment més vàlides que unes altres? De que depen? De que ens evadim? Com ens evadim? Podem escollir lliurement la forma d'evasió que utilitzem? Hauríem de fer-ho? És, això de deixar-se portar, llibertat? Què ens mou a utilitzar una forma d'evasió o un altra?  De moment, creem que alguna cosa podem fer al respecte però primer, clar, volem saber com estem aquí i ara. 

Com passem del que tenim al que volem? És suficient amb força de voluntat o necessitem ferramentes? És suficient saber que hem de creure en nosaltres mateixa o abans necessitem ferramentes per a creure de veritat en nosaltres? Què ha de passar per a que sapiguem què és allò que volem i podem fer? Farem tot això que avui diem que volem? Estarem satisfetes i satisfets quan ho aconseguim?

De moment, tractem de respondre les següents preguntes:

1- Quines coses me dic a diari?

2- Puc triar els meus pensaments?

3- Me crec tot allò que pense?

4- Sóc el meu pensament?

Setmana del 28/09 al 2/10

4º FILOSOFIA

La primera setmana junts ens vam plantejar la importància d’actuar seguint els nostres principis o valors ètics. Ja vam assegurar que hi havia situacions en les quals no podíem actuar d’acord amb els nostres pensaments però seria molt interessant que aquest curs tractarem de tenir clar què és allò que sí podem fer i què és allò que no podem fer. I que després, cadascun/a faça el que vulga, però sabent ja quan està actuant seguint els seus valors i quan no.

Aquesta setmana farem filosofia, ens qüestionarem la nostra capacitat d’acció a través de les vinyetes que us presentaré cada dia de classe. Davant de cada vinyeta haureu de prendre nota al vostre diari de classe de les qüestions que us presente darrere de les vinyetes i tractareu de respondre-les individualment perquè només arribaré a classe farem una espècie de debat a partir d’elles tractant d’arribar a una conclusió que ens ajude a veure una solució a la problemàtica que cadascuna d’elles presenta. Però si voleu, podeu també començar el debat a l'aula, tot i que jo no estiga. 

Vinyeta 1

Vinyeta 2

Vinyeta 3

1-      Quina problemàtica presente? Explica-la amb les teues paraules.

2-      Necessites investigar un poc per entendre la vinyeta? (tal volta algú de classe puga explicar-la)

3-      Com col·labores tu a perpetuar aquesta situació?

4-      Com hem arribat fins aquí?

5-      Has normalitzat aquesta situació? Eres conscient d’ella abans de trobar-te amb aquesta vinyeta?

6-      Creus que pots fer alguna cosa per evitar-ho? Què?

 

24/09/2020

Hola, compis! Vau contestar a les preguntes meravelloses del text? Heu obert el cor per trobar les vostres respostes? Tinc moltes ganes de saber què heu tret en clar...però confíe en que al vostre diari de classe eixes reflexions estan ben protegides fins que ens tornem a veure. I ara què? Si estiguera amb vosaltres, segur que haguerem tirat del fil i ens haguera eixit el tema per a la següent classe però com això no és així, us convide a que reflexioneu sobre un dels temes que van sorgir en forma de preguntes la setmana passada:

- És important actuar en conseqüència del que pensem?

- És important pensar? 

- Pot existir una coherència entre allò que pensem, allò que sentim i allò que fem?

Podeu fer una, dos o les tres! El vostre diari de classe és un diari que viu una vida molt emocionant. I jo, tinc moltes ganes de veure-vos i que compartim en directe! Però mentrestant, podeu fer comentaris al blog i així me vaig enterant del que va passant :)

Un abraç,

Iris.

22/09/2020

Aquesta setmana no podré acompanyar-vos en les tertúlies filosòfiques, però això no significa que no hi haurà reflexió filosòfica...Avui cal que, a banda d'emplenar la rúbrica d'autoevaluació corresponent a la setmana passada, feu aquesta activitat comprensiva i reflexiva al diari de classe en torn a la lectura del primer dia de classe.

a- Tema del text (de què va?) 

b- Idees principals (quines són les idees principals del text per a tu (el més important)?)

c- Contesteu a les preguntes que ens fa l'autor (són preguntes que t'has de preguntar a tu mateixa...):

¿Eres una niña pequeña que aún no ha llegado a ser la perfecta conocedora del mundo? ¿O eres una filósofa que puede jurar que jamás lo llegará a conocer?

Les respostes han d'estar al vostre diari de classe, són per a vosaltres (tot i que me les deixareu veure a mi, ningú està obligat a compartir les seues respostes amb la resta del grup). 

I com li diu el misteriós emissor de les cartes a Sofia...Vull que visqueu una vida desperta!

14/09/2020

Avui ha estat la primera classe oficial de l'assignatura, jo no sé vosaltres però jo m'ho he passat molt bé i estic molt agraida de comptar amb vosaltres a classe. Novament, gràcies per escollir-nos. 

Aquesta entrada del blog serà sempre la pàgina del vostre grup, eixa on anirem reflectint el que ens passa a l'aula, així, sempre tindreu a mà el contingut extra-oficial de l'assignatura (a banda del contingut oficial que apareixerà sempre al final d'aquesta entrada amb la rúbrica d'autoavaluació). Us convide, per tant, a que us fiqueu aquesta entrada a la pantalla d'inici del vostre smartphone. No hi han deures, però jo sé que algunes qüestions de l'aula ens deixaran rallades i rallats, no oblideu utilitzar el diari de classe per reflexar en ell tot allò que se us ocòrrega al respecte de les nostres sessions de filosofia. Us recorde que la participació és molt important, així és que us anime a que les preguntes que han sorgit avui a classe continuen en la pròxima sessió per tal que totes i tots pugueu parlar. No oblideu, ja que estem, anar emplenant la rúbrica d'auto-avaluació (jo estic embobada escoltant-vos pensat en veu alta i no puc anar apuntant qui parla i qui no, heu de ser vosaltres mateixa els/les que setmanalment apunteu eixe puntet de participació o no. Ara, en principi, si algú té timidessa per a compartir el que pensa pot utilitzar l'apartat de comentaris d'aquesta entrada (inclús podeu fer-ho de forma anònima!) o enviar-me un correu privat. Us tindré en compte a totes i a tots. 

A continuació us deixe algunes de les preguntes de la sessió d'avui per tal que demà puguem participar totes i tots:

- És important actuar en conseqüència del que pensem?

- És important pensar? 

- És el mateix tindre principis morals i no aplicar-los en la vida pràctica que directament no pensar?

- La ignorància ens porta a la felicitat? 

- Hauría d'interessar la filosofia a tot el món? O és, més bé, una qüestió de gustos?

- Té sentit no anar a classe quan hi ha vaga sense saber per a què es convoca la vaga?

- Esteu d'acord amb la vaga convocada? (https://www.sindicatdestudiants.net/)

- És l'actitud corporal un reflex de l'actitud vital?

- Som capaços de veure la realitat tal i com és? 

- Heu perdut la capacitat de sorpresa davant el món?

- Creieu que ja ho sabeu tot?

El text que hem llegit a classe és aquest: 

Puntualizo: aunque las cuestiones filosóficas conciernen a todo el mundo, no todo el mundo se convierte en filósofo. Por diversas razones, la mayoría se aferra tanto a lo cotidiano que el propio asombro por la vida queda relegado a un segundo plano. (Se adentran en la piel del conejo, se acomodan y se quedan allí para el resto de su vida.) Para los niños, el mundo –y todo lo que hay en él- es algo nuevo, algo que provoca su asombro. No es así para todos los adultos. La mayor parte de los adultos ve el mundo como algo muy normal. Precisamente en este punto los filósofos constituyen una honrosa excepción. Un filósofo jamás ha sabido habituarse del todo al mundo. Para él o ella, el mundo sigue siendo algo desmesurado, incluso algo enigmático y misterioso. Por lo tanto, los filósofos y los niños pequeños tienen en común esa importante capacidad. Se podría decir que un filósofo sigue siendo tan susceptible como un niño pequeño durante toda la vida. De modo que puedes elegir, querida Sofía. ¿Eres una niña pequeña que aún no ha llegado a ser la perfecta conocedora del mundo? ¿O eres una filósofa que puede jurar que jamás lo llegará a conocer? Si simplemente niegas con la cabeza y no te reconoces ni en el niño ni en el filósofo, es porque tú también te has habituado tanto al mundo que te ha dejado de asombrar. En ese caso corres peligro. Por esa razón recibes este curso de filosofía, es decir, para asegurarnos. No quiero que tú justamente estés entre los indolentes e indiferentes. Quiero que vivas una vida despierta.

En el següent enllaç trobareu el text complet, és a dir, la novel·la de Jostein Gaarder, El Món de Sofia: https://www.cs.buap.mx/~jitalo/libros/mundodesofia.pdf

Gràcies per haver respost que voleu viure una vida desperta, jo us acompanye aquest curs en aquest "despertar". Benvingudes, benvinguts!

Iris.

PRESENTACIÓ DE L'ASSIGNATURA

La filosofia és una actitud davant de la vida. Vosaltres aquest curs heu escollit el qüestionament de les creences que fins ara teníeu com a evidents, heu escollit conèixer el desenvolupament del pensament al llarg de la història, heu escollit desenvolupar una ferramenta que us acompanyarà sempre: el vostre pensament.

A continuació us presente els continguts oficials de l’assignatura, però seria antifilosòfic no deixar que les vostres preocupacions filosòfiques personals agafen protagonisme aquest curs, per això, a banda del que se suposa que hem de fer, hi haurà una sessió dedicada a les vostres qüestions filosòfiques anomenada La Sessió del Pot Filosòfic.

CONTINGUTS OFICIALS

1ª Avaluació: El saber filosòfic. La seua especificitat.

- L’origen de la filosofia. El pas del mite al logos.

- Les primeres elaboracions filosòfiques: els pensadors grecs.

- Els interrogants de la filosofia al llarg de la història.

2ª Avaluació: La reflexió sobre l’ésser humà i la seua identitat.

- La reflexió sobre la societat.

- La reflexió sobre la llibertat i l’acció humana transformadora.

- El sentit de l’existència i de la realitat.

- La reflexió sobre la realitat i el seu coneixement.

- La funció de la filosofia.

3ª Avaluació: L’actitud crítica. Els debats i els diàlegs filosòfics.

- El diàleg democràtic.

- La convivència pacífica.

- Habilitats per a la cooperació.

- Responsabilitat i eficàcia en la resolució de les tasques.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Els i les que me coneixeu ja sabeu que no m’agrada ficar notes, crec que cadascú té uns interessos i uns ritmes d’aprenentatge que fan impossible l’avaluació justa de forma globalitzada, per això, us valorareu vosaltres mateixa.  Ja disposeu de la “Rúbrica d’auto-avaluació” amb la que aprendreu a auto-valorar el vostre progrés en l’assignatura. Aquesta rúbrica l’haureu d’emplenar setmanalment i entregar-me-la emplenada per vosaltres mensualment. Abans de cada avaluació veurem si la nota que us heu ficat és coherent i justa.

Participació activa a l’aula (4p): la teua opinió és important, a més, ens ajuda a totes i a tots a créixer en les nostres reflexions. Participa en els diàlegs a classe (recordem que no utilitzem el llibre perquè hi ha saviesa habitant en vosaltres), aporta qüestions al pot filosòfic i proposa temes per al debat o notícies que et pareguin interessants per al diàleg a l’aula.

Diari de classe (3p): Al diari de classe anem a reflectir tot el procés d’aprenentatge d’aquest curs, en ell agafaràs nota de les reflexions que t’interessen dels companys/es, apunts que vulgues agafar del que reflexionem a l’aula per avançar en el teu propi camí de coneixement del món intern i extern. A més, si fem algun exercici concret escrit haurà d’estar reflectit en ell. Tria un bon diari de classe, crec que t’encantarà com queda al final del curs!

Comentaris al blog de classe (3p): Cada setmana hi haurà una entrada al blog dedicada a les vostres reflexions, si voleu aquest punt, haureu de fer un comentari al blog setmanalment. Podeu utilitzar el vostre nom o un pseudònim. La direcció del blog és la següent: www.sapereaudeconmigo.blogspot.com Jo me compromet a que cada entrada siga interessant per a tots i totes vosaltres, ja que naixerà del que passe a l’aula.

Descompte per comportament (-1p): No crec que utilitzem aquesta casella ja que en l’assignatura de filosofia aprendrem a gestionar les nostres emocions, a respectar les opinions alienes i a pensar per nosaltres mateixa. Només perdràs punts si utilitzes la violència dins de l’aula, ja sigui física o verbal, o si incompleixes les normes bàsiques de les classes dialogades (cal respectar el torn de paraula i escoltar als companys i les companyes en les seues intervencions).

- Cada dilluns emplenareu la rúbrica seguint el que heu fet a classe la última setmana.

- La última setmana del mes m’entregareu la rúbrica emplenada

- Abans de cada avaluació farem una entrevista on justificareu la vostra nota final aportant arguments convincents 😊