Qué lástima que nos emperremos en no aceptar algunos principios básicos de la realidad. La verdad es que a mí también me encantaría que mi mundo interno fuera el reflejo del mundo oficial, pero no lo es. Mi mundo interno no es más que el mundo oficial filtrado a través de mi personalidad. What a fuck?! Sí, sí, léelo las veces que necesites...La cuestión es que además de esto, hay algunas cosas que considero básicas para ir teniendo en cuenta a lo largo de nuestra eterna adolescencia. Ahí van! 1) Existe un mundo oficial e independiente a tus emociones. O sea, al mundo real le da un poco igual que tú estés estresada, enamorado o enfadada. Sigue girando. A quien sí le importa es a la gente que te quiere. Pero no te creas todo lo que piensas, solemos distorsionar la realidad a través del filtro personal (personalidad), tenlo en cuenta. 2) La vida o "el mundo" no está hecha para cumplir con tus deseos o para satisfacer tus necesidades puntuales. Sí, da rabia, pero aceptarlo es m...
Hola. Jo també crec que la relació en un mateix és molt important. La teoria dels espills ja la vas comentar moltes vegades però mai para de impresionar-me, al principi no li donava importància però al llarg del temps he Anat entendre-la.
ResponderEliminarHola! És una ferramenta meravellosa, sempre ens recorda que la possibilitat del canvi resideix en una mateixa. Des de que la vaig conèixer no deixe d'aprendre i com dius tu de sorporendre'm! M'alegre molt poder compartir-la amb tots i totes vosaltres. Una abraçada i moltes gràcies!
Eliminarholaa. Hi ha una cosa que jo sempre dic, que és: una persona que insulta a una altra, o es posa amb el fisic o qualsevol cosa, és perquè no se sentis agust amb ell mateix i el que fa es sentir mal als altres per a que eixa persona se sentisca millor en si mateixa, per aixó penso que acceptar-te tal i com eres es una de les coses més importants que pots arribar a fer.
EliminarFantàstica reflexió! Fuera vemos lo que hay dentro ;) Si jo no estic còmode amb mi, no estaré còmode amb la resta. Si damunt incomode a l'altre només tracte de fer-li sentir com jo me senc per dins, tot i que siga inconscientment, i sí, per això acceptar-se i estimar-se és necessari, perquè quan ho faces cap comentari despectiu arribarà a ferir-te significativament. Tots mereixem sentir amor :)
EliminarTens tota la raó, jo crec que (encara que depén també de la persona), si parlàrem amb els altres com ens parlem a nosaltres mateixos... no tindriem amics. Però, també és veritat que ara estem en una etapa de 'transició' de la nostra personalitat i pot ser no la tenim completament formada així que, segurament es qüestionesem moltes coses de nosaltres mateixa en aquest punt de la ida.
ResponderEliminar