El texto de Fernando Savater está dando mucho qué pensar en las aulas del IES Maestrat, por eso, en las últimas sesiones surgió la necesidad de hacer, más allá que el diálogo filosófico que sucede normalmente en clase, un debate. Pero, al igual que, a veces, nos cuesta gestionar las clases dialogadas (al sistema educativo no le van mucho, qué le vamos a hacer), lo mismo sucede con el debate. Por eso, a continuación establecemos ciertas pautas que nos ayudarán para el buen desarrollo del mismo y una rúbrica que nos servirá para evaluar nuestra aportación al mismo. Ya sabéis que a mí me gusta que os auto-evaluéis, a ver qué pasa :) NORMAS DEL DEBATE 1. Al principio del debate, cada participante expondrá de forma clara y breve su argumento a favor o en contra del tema tratado. 2. Dos personas no pueden hablar al mismo tiempo en ningún caso. 3. Para pedir la palabra se levantará la mano y se esperará a que el moderador o la moderadora le ceda el turno. 4. Las inte...
Hola. Jo també crec que la relació en un mateix és molt important. La teoria dels espills ja la vas comentar moltes vegades però mai para de impresionar-me, al principi no li donava importància però al llarg del temps he Anat entendre-la.
ResponderEliminarHola! És una ferramenta meravellosa, sempre ens recorda que la possibilitat del canvi resideix en una mateixa. Des de que la vaig conèixer no deixe d'aprendre i com dius tu de sorporendre'm! M'alegre molt poder compartir-la amb tots i totes vosaltres. Una abraçada i moltes gràcies!
Eliminarholaa. Hi ha una cosa que jo sempre dic, que és: una persona que insulta a una altra, o es posa amb el fisic o qualsevol cosa, és perquè no se sentis agust amb ell mateix i el que fa es sentir mal als altres per a que eixa persona se sentisca millor en si mateixa, per aixó penso que acceptar-te tal i com eres es una de les coses més importants que pots arribar a fer.
EliminarFantàstica reflexió! Fuera vemos lo que hay dentro ;) Si jo no estic còmode amb mi, no estaré còmode amb la resta. Si damunt incomode a l'altre només tracte de fer-li sentir com jo me senc per dins, tot i que siga inconscientment, i sí, per això acceptar-se i estimar-se és necessari, perquè quan ho faces cap comentari despectiu arribarà a ferir-te significativament. Tots mereixem sentir amor :)
EliminarTens tota la raó, jo crec que (encara que depén també de la persona), si parlàrem amb els altres com ens parlem a nosaltres mateixos... no tindriem amics. Però, també és veritat que ara estem en una etapa de 'transició' de la nostra personalitat i pot ser no la tenim completament formada així que, segurament es qüestionesem moltes coses de nosaltres mateixa en aquest punt de la ida.
ResponderEliminar