FILOSOFIA 4T D'ESO
PROGRAMACIÓ FILOSOFIA 4t d'ESO “No puc ensenyar-vos filosofia, però puc ensenyar-vos a filosofar…” Gràcies per escollir-nos. Il·lustració: Desiré Cavanillas (@desire_cavanillas) .........Segona Avaluació......... Criteris d'avaluació: Activitats a l'aula: 50% Participació: 20% Exercici escrit sobre la matèria: 30% Activitats a l'aula que han d'estar realitzades a la llibreta de classe: ---TEXTO1--- El origen de la filosofía en Grecia está muy vinculado al descubrimiento de la geometría. De hecho, la mayoría de los primeros filósofos griegos fueron grandes geómetras (Tales de Mileto, Anaximandro de Mileto, Pitágoras de Samos, Platón de Atenas…). Incluso en la Academia que fundó el filósofo Platón se encontraba grabado, en el umbral, la frase “no entre aquí quien no sepa geometría” (ἀγεωμέτρητοσ μηδεὶσ εἰσίτω, ageometretos medeis eisito). Los filósofos griegos habían quedado fascinados con el misterioso proceder de la geometría (palabra griega -γεωμετρία- que si...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarUau! Sí que estàs inspirat, sí, llàstima no saber qui eres i poder mantindre una conversa més profunda! Una 4 per ací, cada cop més conscient. Estic prou d'acord amb tot el que dius, poc més que afegir...sols que la enveja, pots convertir-la en admiració. Qui te desperta enveja és un espill, t'ensenya allò que vols en tu...Un abraç i moltes gràcies pel comentari.
EliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
EliminarTotes les capes donen molt que pensar i reflexionar. Aquestes capes sense dubte m'ajudaran a créixer i a conèixer-me millor.
ResponderEliminarM'encante, endavant! I no deixes d'aprofundir..pot ser trobes més o menys capes :) Cadascú...un món. Un abraç!
EliminarJo crec que som el resutat de totes aquestes capes. Infinitat de factors de condicionen la nostra personalitat, la nostra manera de ser... ens fan pensar qui som nosaltres en realitat. El gènere, la cultura, la classe social... ens han 'limitat' un poc les possibilitats de ser qui som realment, però mitjançant anys de reflexió i de 'rallades', conseguirem descobrir en nostre JO VERDADER, i podrem ser feliços amb nosaltres mateixa.
ResponderEliminari la tercera part d'aquest video per a quan ? porfiss
ResponderEliminarCrec que durant els anys anem cambiant i que per exemple la capa de les experiències sempre va en augment. Però tot i que anem cambiant en el transcurs de la nostra vida crec que si que hi ha una part de nosaltres que sempre hi es (escència) i que aquesta fa que siguem qui som. O també, el que fa que seguim sent nosaltres podria ser tot el que fem, les nostres experiències, records,etc. Es a dir, el que som nosaltres no sol es qui som en el present sinó tot el recorregut de la nostra vida, i pot ser tot això es el que crea la nostra escència. Crec que la nostra escència sempre va augmentan poc a poc pero que mai disminueix.
ResponderEliminarForma part del que som el Ego o no te res a vere en el nostre ser vertader?
ResponderEliminarTotes les capes m'han fet pensar molt, sobretot la primera.
ResponderEliminarEls principals estereotips masculins fan referència al fet que els xics han de ser valents, atrevits, moguts i els ha d’agradar el futbol si o sí. I les xiques han de ser dolces, presumides, atentes i disposades al servei d’altres. Però això no és així.
Ha d’haver-hi igualtat entre xiques i xics. Perquè allò que realment és important és l’interior de cadascun.
Cal educar a les xiques i als xics en igualtat per evitar la discriminació pel seu sexe. I una part molt important parteix de les nostres cases.
També hem pareix molt interessant la capa de l'inconscient, hi ha que l'inconscient opera sobre la part conscient sense que s'adone portant-li a fer unes coses o altres.
No t'oblides que hi ha gent que se sent molt bé com és.
EliminarHi ha persones que se'ls veu molt felices amb el futbol.
Hi ha persones que se senten molt bé amb la seua feminitat i unes altres amb la seua diversitat.
Se'ls veu coherents amb el que volen.
Això es diu diversitat.
O el teu creus que viuen en un error?
https://youtu.be/NsgVQ78cEW0
ResponderEliminarEneatipo 4 (Claudio Naranjo).
ResponderEliminar"El gran obstáculo con que se topa el E4 sexual para ponerse a trabajar en profundidad con su carácter es reconocerse enfermo, rendirse a la evidencia, apearse de la terquedad que supone que, la mayor parte del tiempo, lo que considera como sincero y auténtico en su manera de expresarse es en realidad puro odio y competitividad.
Es esencial para el E4 sexual llegar a comprender que el odio es droga dura, una adicción de la cual uno no se cura para siempre.
Insisto en este punto porque tiene que ver con las posturas extremistas que suelen adoptar los de este subtipo y que son verdaderas trabas para el crecimiento.
La euforia que produce verse progresar en el proceso de sanación, como la desesperación cuando uno se estanca, son emociones peligrosas que justifican el des animarse, tirar la toalla, entregarse al caos. Son emociones que re-troalimentan el odio hacia uno mismo y lo expanden hacia fuera con todo lo que acarrea de infelicidad propia y ajena".
Claudio Naranjo- Eneatipo 4:
ResponderEliminarPara el E4 es transformador aceptar que no es impermeable a las críticas o malas opiniones que puedan tener de él. Que viene bien pensar antes de actuar, y decirse: «el numerito que voy a montar ahora, ¿cuántos enemigos me va a suponer?, ¿vale la pena meterse allí si luego lo voy a lamentar?» Porque no se es tan fuerte como uno aparenta.
Respecto a la discordia, el E4 hace aguas, se confunde, se blinda o confronta a lo bestia.
Es importante revisar la perspectiva de uno mismo y de la vida: quiere ser aceptado, reconocido y querido y es mal negocio para uno ir a la contra.
Cuando se acepta que uno tiene miedo, se reconoce que los otros también pueden agredir, hartarse de uno, dejarlo plantado. No es falta de valentía o flojera, como se suele recriminar. Uno no va a desaparecer de la faz de la tierra si acepta ser temeroso. Es curativo desarrollar la prudencia.
Para el E4 es un asunto de voluntad pacificarse. Una especie de gimnasia mental y espiritual para sentirse bien y cultivar el bienestar.
Apiadarse es reconocer que uno está hecho de la misma pasta que los demás. Que cada uno es como es, tiene su propia biografía y trayectoria en la vida y que todos hacemos lo que podemos. "Que todos somos a partes iguales hijos de puta e hijos de Dios" como solía decir Fritz Perls,
renunciando en la medida de lo posible a la tendencia a la pedantería.