Som de 3r però ens trobem a la classe de 2n 😋

Il·lustració: Sara Bellés (Benlloc) @sarabellesart 

SEGONA AVALUACIÓ

Hola a totes i a tots, aquesta avaluació canvien les coses per adaptar-nos a les circumstàncies actuals. Per això, ací teniu el que cal fer cada dia a l'assignatura de valors ètics. Si no veniu a classe, és necessari que entreu al blog a veure el que cal fer per a valors ètics, busqueu la data, mireu el que estem fent eixe dia a classe i ho feu des de casa. Els texts i les activitats els trobeu al dossier que us vaig enviar al correu i també els adjunte baix de les taules amb la temporalització. No dubteu en escriure'm si voleu aclarir alguna cosa. He intentat deixar-ho el més clar possible. Un abraç a totes i a tots i molts ànims! 

GENER

13/01	Presentació nova rúbrica + programació + “puesta al día”
20/01	Text 1: ¿Qué son los valores éticos? + qüestions
27/01	Entrega i debat sobre les activitats

 

FEBRER

3/02	Text 2: Condenados a ser libres + activitats + debat
10/02	Text 3: Libertad y responsabilidad + activitats
17/02	Entrega d’activitats i debat sobre el text 3
24/02	Text 4: La libertad individual y la colectiva + activitats

 

MARÇ

3/03	Debat sobre les activitats del text 4
10/03	Entrega llibreta + qüestionari sobre la matèria
17/03	Pel·lícula
24/03	Pel·lícula
31/03	Pel·lícula + debat sobre la pel·lícula

 Texto 1: ¿QUÉ SON LOS VALORES?

Los seres humanos nos expresamos mediante el lenguaje, sea verbal o corporal. Nuestras preferencias y nuestras críticas las realizamos a través del lenguaje. Cuando manifestamos nuestra aprobación o desaprobación, cuando criticamos razonadamente o cuando describimos una cosa, construimos juicios. Hay diferentes tipos de juicios, y analizando el uso que hacemos del lenguaje podemos sacar a la luz nuestra manera de ver las cosas y nuestra forma de valorar. En la siguiente tabla verás una clasificación de los diferentes tipos de juicios según lo que pretendamos significar con nuestras palabras:

JUICIOS DE HECHO (DESCRIPCIONES)

→ Describen hechos, es decir, fenómenos y situaciones acerca de cómo es el mundo.

→ Pretenden transmitir información verdadera sobre cómo son las cosas que existen en el mundo y cómo se relacionan entre sí.

“En el Museo del Prado hay más de 7000 cuadros” / “La clase de Valores Éticos empieza a las 11.15” / “El tren sale por la tarde” / “En el sistema solar hay nueve planetas” / “Los limones son amarillos y tienen un sabor ácido”

JUICIOS DE VALOR (VALORACIONES)

→ Expresan las preferencias del hablante y su aprobación o rechazo hacia las cosas, las persona y los hechos.

→ Se relacionan con el gusto y las opiniones subjetivas del hablante, pero en ocasiones también aspiran a ser objetivos.

JUICIOS ESTÉTICOS

(valor supremo: la Belleza)

“Picasso fue un pintor maravilloso” / “El nacimiento de Venus es un cuadro precioso” / “Mi madre es guapísima” / “Mi primo es un pianista excelente”

JUICIOS POLÍTICOS

(valor supremo: la Justicia)

“Nuestra sociedad debería ser más justa” / “Tengo que hacer algo para acabar con el sufrimiento en el mundo” / “Estoy harto de que los partidos políticos me engañen” / “Es mejor vivir en una Democracia que en una Dictadura”

JUICIOS MORALES

(valor supremo: la Bondad)

“Mis amigas son valientes y honestas” / “Mi primo se porta muy mal con sus padres” / “Quiero ser una persona solidaria” / “No hay que fiarse de la gente que miente” / “Mi hermana es una persona muy egoísta”

Mediante los juicios, como los que acabamos de ver, mostramos nuestras preferencias por las cosas, por las personas o por sus acciones. Estas preferencias vienen marcadas justamente por los valores que tenemos. Por ejemplo, si un profesor trata a sus alumnos de forma injusta, estamos teniendo en cuenta la Justicia como valor a la hora de evaluar esta conducta; si afirmamos que un cuadro es bello, entonces estamos poniendo en juego el valor de la Belleza. Los valores son la brújula que guía nuestros juicios y nuestras acciones.

Los valores morales configuran lo que las personas consideran bueno o malo, correcto o incorrecto, justo o injusto… en sus acciones y en las de los demás. Los seres humanos valoramos cosas, valoramos acciones de las personas y valorar es sentir respeto o desprecio. Los valores son, por lo tanto, cualidades de las cosas por las que sentimos aprecio (la belleza de una puesta de sol) o cualidades personales y, por tanto, sociales (una persona amable). Hay valores por los que tenemos un sentimiento positivo y otros que nos despiertan un sentimiento negativo (una ley injusta).

Así pues, los valores morales y políticos son las cualidades que afectan a las personas, a sus actos, a sus relaciones o a sus instituciones. Los valores de este tipo se materializan en normas sociales; por ejemplo, la condena del canibalismo o de la pena de muerte. Es normal que en las sociedades democráticas, donde conviven muchos tipos de personas, haya en ocasiones conflictos de valores. Por eso decimos que las sociedades son plurales, tanto a nivel estético, político, moral o religioso.

En conclusión, la pluralidad moral es un hecho de nuestras sociedades. Convivimos personas de diversa índole cultural, religiosa, política… Por lo tanto, estamos abocados a entendernos si no queremos vivir en un estado de conflicto permanente. El pluralismo moral es el mejor instrumento para conseguir la convivencia y respetar las diferencias de cada individuo o grupo. El objetivo es establecer unas mínimas reglas que permitan que cada uno pueda desarrollar su vida de la forma que mejor considere.

VVAA., Valores Éticos 2ºESO, ed. Diálogo

CUESTIONES

1. Haz una lista con tres valores que conozcas y explica en qué consiste cada uno.

2. Escribe cuatro características de tus amigos y amigas que valores positivamente, y después ordena el listado según la importancia que le otorgues a cada característica.

3. Escribe cuatro rasgos de personalidad de ti que consideras importantes a la hora de relacionarte con los demás.

4. Escribe tres cosas que te gusta hacer en tu tiempo libre y explica por qué.

Texto 2: Condenados a ser libres

“Estamos solos, sin excusas. Es lo que expresaré diciendo que el ser humano está condenado a ser libre. Condenado, porque no se ha creado a sí mismo, y sin embargo, por otro lado, libre, porque una vez arrojado al mundo, es responsable de todo lo que hace. (…) El ser humano, sin ningún apoyo ni socorro, está condenado a cada instante a inventarse a sí mismo (…) Somos lo que hacemos con lo que otros hicieron de nosotros.”

J. P. Sartre, “El existencialismo es un humanismo”.

CUESTIONES

1. ¿Por qué afirma el autor del fragmento que la libertad es una condena?

2. ¿Qué significa la última frase subrayada del texto? Escribe un ejemplo en el que demuestres que has comprendido el sentido de la frase.

3. Define con tus propias palabras el término responsabilidad. Escribe un ejemplo de un acto con consecuencias positivas y otro ejemplo de acto con consecuencias negativas.

TEXTO 3: Libertad y responsabilidad

“Lo que llamamos «remordimiento» no es más que el descontento que sentimos con nosotros mismos cuando hemos empleado mal la libertad, es decir, cuando la hemos utilizado en contradicción con lo que de veras queremos como seres humanos. Y ser responsable es saberse auténticamente libre, para bien y para mal: apechugar con las consecuencias de lo que hemos hecho, enmendar lo malo que pueda enmendarse y aprovechar al máximo lo bueno.

A diferencia del niño malcriado y cobarde, el responsable siempre está dispuesto a responder de sus actos: « ¡Sí, he sido yo! » El mundo que nos rodea, si te fijas, está lleno de ofrecimientos y excusas para descargar al sujeto del peso de su responsabilidad. La culpa de lo malo que sucede parece ser de las circunstancias, de la sociedad en la que vivimos, del sistema capitalista, del carácter que tengo (¡es que yo soy así), de que no me educaron bien (o me mimaron demasiado), de los anuncios de la tele, de las tentaciones que se ofrecen en los escaparates, de los ejemplos irresistibles y perniciosos.”

Fernando Savater, Ética para Amador.

CUESTIONES

1. ¿Qué relación crees que existe entre “libertad” y “responsabilidad”?

2. Haz un resumen del texto. Primero has de indicar el tema del texto en una frase breve; después tienes que dividir el texto en partes y, finalmente, explicar con tus palabras la idea principal de cada parte.

3. Describe una situación en la que te hayas descargado de responsabilidades aun sabiendo que no llevabas razón.

4. Define con tus propias palabras y poniendo ejemplos los siguientes términos: remordimiento, culpa, vergüenza, coherencia, contradicción.

Text 4: La llibertad individual i la llibertat col·lectiva

“És normal que un infant, a mesura que va creixent, vagi subratllant durant un temps la seua individualitat. Però si resta en aquest estadi serà una persona immadura. La maduresa és arribar a participar de la vida dels altres, a formar equip, a ser un ésser social. La llibertat doncs no pot ser un mer atribut individual; comporta en si mateixa una dimensió social. Una llibertat individual és tan estèril com un individu enmig de la selva, absolutament sol. Una llibertat esclavitzada per uns altres seria tan estèril com l'anterior. És impossible que ens aquest dos casos construïm societat, que és allò que és essencial de l'ésser humà.

Per contraposar els possibles efectes d'aquesta llibertat hem afegit el concepte de responsabilitat. La llibertat ha de ser responsable, és a dir intel·ligent, l'home lliure ha de ser capaç de donar resposta i assumir en tot moment allò que fa. Però aquesta responsabilitat és entesa de manera purament individual, sense referències als que ens envolten. Com puc decidir i respondre d'un acte sense tenir en compte aquells que fa anys que viuen amb mi, que em suporten, aguanten i sobretot m'estimen? La meua resposta no ha de ser només responsable, sinó també corresponsable, és a dir ha de tenir en compte als altres, perquè els altres m'ajuden a ser i a construir-me com a persona humana.

El que és veritablement humà i raonable és una llibertat social o comunitària. La llibertat no és només la meua llibertat, sinó una llibertat convivencial, és la meva llibertat enmig de la llibertat dels altres i junt amb ells. La veritable llibertat no té només per objecte satisfer un mateix, sinó que intenta afavorir el bé de tots, que és també el millor bé per a mi. La llibertat autèntica i global s'allibera quan estima, quan s'entrega als altres, perquè la llibertat és per estimar o no és duradora en sí mateixa. Quan volem conservar la llibertat sense decidir-nos a lliurar-la per amor, sense agermanar-nos amb ningú, sense lligar-nos lliurament, la perdem una i altre vegada, se'ns escapa com l'aigua entre els dits"

Jordi Cussó, “La llibertat, una dimensió social de l’ésser humà”

CUESTIONES

1. ¿Cuál es la tesis del texto? (es decir, la idea principal que defiende el autor y de la que nos quiere convencer).

2. Realiza un resumen del fragmento donde se aprecien claramente las ideas más importantes.

3. ¿Qué diferencias hay entre la “libertad social o comunitaria” y la “libertad individual”? ¿Cuál prefiere el autor del texto y por qué?

4. ¿Por qué se afirma en el texto que la libertad debe favorecer el “bien de todos”?

5. ¿Qué relación encuentras entre “responsabilidad” y “libertad”?

6. Reflexiona: ¿Qué es para ti la libertad? ¿Necesitas a tus familiares y amigos para ser libre o te sientes más libre en solitario?

7. Define con tus propias palabras y poniendo ejemplos los siguientes términos: individualidad, ser social, corresponsabilidad, libertad comunitaria.

20/11

Moltes voltes, l'actualitat ens força a buscar la veritat. És el que ens està passant amb la pandèmia mundial. Com va passar amb els primers filòsofs, hi han coses que no ens quadren i ens estem atrevint a utilitzar la nostra raó i acudir a diferents fonts per formar-nos una idea pròpia del que està passant. A més, volem saber quins requisits necessita una "veritat" per a ser, certament, veritat. 

De moment, sabem que no és el mateix opinar, creure i saber. Existeixen diferències entre judicis que són qüestió de fe, qüestió d'opinió i aquells que són judicis vertaders. 

Cadascú té una opinió diferent sobre la pandèmia mundial, però volem passar de la opinió al coneixement, al saber, a la veritat...com ho farem? De moment, farem la exposició de les principals opinions. I si volem, podem pegar-li una miradeta a les estratègies de manipulació mediàtica que un conegut sociòleg va explicar, per això de que la informació principal ens arriba a través dels mitjans de comunicació.

Text:  Las 10 estrategias de manipulación mediática

NORMES PER AL DEBAT

- La persona que vol exposar la seua tesi, avisa a la profe amb anterioritat.

- Les persones que exposen són les úniques que intervenen en la "taula redona".

- Quan totes les ponents han exposat el seu punt de vista sense ser interrompudes, donen els arguments i/o proves que fonamenten la seua teoria. 

- Se produeix un debat entre les ponents, respectuós i, com sempre, tractant de buscar una conclusió convincent.

- En finalitzar aquest debat, poden intervindre la resta d'assistents demanant el torn de paraula. Per això, és important que, mentre les ponents parlen, la resta agafe nota d'allò que li parega dubtós o interessant. 

- Qualsevol persona és lliure de deixar el debat quan vulga per les raons que considere. 

04/11

Avui el pot filosòfic ens ha fet pensar en la identitat personal...eixe camí llarg que quan ú decideix començar-lo, tot comença a canviar...Qui eres tu? Allò que penses o allò que fas? Què et defineixen els teus ACTES o els teus PENSAMENTS? 

Us convide a veure aquesta pel·li... :)

Rúbrica d'autoavaluació NOVEMBRE

NOVEMBRE 2D	4/11	11/11	18/11	25/11
Participació a l’aula/Comentaris al blog (40%)
Diari de classe: exercicis a l’aula+apunts voluntaris (30%)
Pot filosòfic (20%)
+1 punt extra (a escollir, individualment entre els criteris establerts)

14/10

Avui, a classe de valors, hem pensat que hauríem d'estar parlant dels continguts oficials de l'assignatura com pensar en la societat que ens envolta i tractar de buscar la millor manera de fer d'aquest un món més just. Però clar, costa un poc estar bé per fora si no estem bé per dins...Per això ens hem preguntat què hi ha entre jo i la meua pau que m'obstaculitza el pas? Per què no existeix en mi la tranquil·litat d'ànima que faria que em senquera bé amb mi mateixa? Quina és la recepta de la felicitat?

L'autoconeixement, l'autoacceptació i la autoconfiança faríen que jo em senquera millor?

Què necessitem per ser feliços?

Què s'interposa entre jo i la meua pau?

La meua tranquil·litat mental depèn de mi?

Quan desapareix el poder de manipulació sobre tu?

Alguns creuen que poden escollir com els afecta els comentaris d'altres, però altres no saben com deixar que els afecte. Una filòsofa en potència de classe, avui ha dit, que pots escollir com t'afecten les situacions quan confíes en tu mateixa. I, de fet, al confiar en tu mateixa evites que altres te manipulen...Però com arribem a confiar en nosaltres?  A moltes de nosaltres des de menudes ens han dit que no valem per a estudiar, que allò que ens interesa no és important, que no arribarem molt lluny sent com som...I clar, tendim a creure que, de fet, estem perdudes i perduts. Però Jean Paul Sartre va dir una volta la següent frase:

"Una cosa és allò que fan de tu

i altra cosa és el que tu fas

amb allò que han fet de tu"

De sobte, ens cap la possibilitat de canviar la hisòria, d'agafar això que ens ha passat i utilitzar-ho per al nostre bé, per alcançar la nostra felicitat, per conquerir la LLIBERTAT.

Us deixe un vídeo que vaig fer al canal sobre la inseguretat emocional, t'apuntes? La pròxima classe obrirem el POT FILOSÒFIC per a que l'ompliu de rallades de cap. Aneu prenen nota!