FILOSOFIA 1BACA

"El sabio puede cambiar de opinión. El necio, nunca." Immanuel Kant.

Il·lustració: Sveta Dorosheva (@sveta_illustrations)

VÍDEOS DE REFORÇ DELS CONTINGUTS DE L'EXAMEN

El Mite de la Caverna

Más allá...

5/11/20

Què tenen en comú Sócrates i Jesucristo?

Qui eren els sofistes? Què pensaven? Què pintaven?

Som els professors els que tenim la informació que necessiteu per a aprendre?

Sou vosaltres els recipients, buits, sobre els que nosaltres vertim el nostre coneixement?

Tens conviccions?

Pot ser la falta de convicció l'origen de la teua insatisfacció?

Pots viure amb contradiccions? 

Penses d'una manera i actues d'altra o directament no penses?

Com va això...?

.

.

.

Me donarieu un potet de cicuta si puguereu? 

La mort de Sócrates

4/11/20 

Per fí, arribem a Sócrates! Capítol 7 del Món de Sofia i tot comença a ficar-se molt interessant (més encara). Fins ara teniem als presocràtics donant eixe pas del mite al logos gràcies al seu esperit de búsqueda de la veritat a través de l'ús de la raó (la imaginació, per a què?) i, impactats pel que anomenem "problema del canvi", s'obstinen en trobar l'arjé , principi del qual surt tota la resta de coses que veiem. Després ens trobem a Demòcrit, tallant el rotllo amb l'atomisme i ara arriben els sofistes per a dir-los a tots que són uns flipats i que, encara que existisca la veritat i encara que vulguen arribar fins ella, aquesta és una misió impossible per a l'èsser humà. Els sofistes havien viatjat i havíen vist que en cada poble hi havien unes veritats molt diferents...aleshores van concloure que l'important, més que la búsqueda de la veritat, era el conveni de la veritat! Més que trobar la veritat calia pactar-la. Van provocar a Grècia una CRÍTICA SOCIAL. Ja no calia mirar ni els àtoms ni la naturalesa, ara l'important era l'èsser humà i el lloc que aquest ocupava en la societat. De fet, l'educació era indispensable per poder votar en la democràcia que naixia...Igualet que ara, veritat? Tots i totes eixim de l'institut amb el nostre propi pensament, fonamentat a base del dubte i la crítica, l'anàlisi, la búsqueda i el contrast d'informació...tots i totes eixim més que preparades per a fer ús de la nostra democràcia que, a banda, declarem com a la millor forma de govern possible. Sí o no? Els sofistes distinguien entre allò que està determinat per naturalesa i allò que està determinat per la cultura o la societat. Alguna volta us heu preguntat què és natural i què és cultural? Moltes voltes assegurem que això d'anar despullat per ahí és una bogeria, però és natural la bogeria o també ha estat, d'alguna manera, pactada socialment? Sócrates, convençut de que sí que hi ha VERITAT, s'enfadarà amb els sofistes i assegurarà que el dubte és el mètode d'accés a aquesta veritat que ens farà comprendre què és el bé ja que, conèixer el bé, implica (per a ell) necessàriament, actuar correctament. A aquesta teoria se li coneix com a "Intel·lectualisme moral". I ja som molts els convençuts i convençudes de que qui actúa malament, ho fa per ignorància. No? Heu captat l'ironia en aquest text? Sócrates era un amant de la ironia...

29/10/20

Avui hem fet la recopil·lació dels primers 6 capítols del llibre, hem rescatat algunes de les cites que més ens han agradat, i qüestions filosòfiques que ens han remogut les neurones, hem recordat quin era el problema que va despertar la sed de comprensió racional en els primers filòsofs i quines van ser les seues respostes al mateix. Ja sabem que hi han algunes paraules que abans no coneixiem i que ara ja podem utilitzar en la nostra vida diaria. Recordem que han de quedar incloses en el nostre glossari o vocabulari filosòfic (el pròxim curs ho agrairem més que menos). Ens hem rallat tant el cap que podem obrir els braços a un pensador que la va liar...Sócrates. 

25/10/20

Avui ha aparegut l'aparell que ens proporcionava wifi (el nostre Déu, sense el qual no estaríem on estem ni seríem qui som), així que hem empaquetat el que havíem comprat nou per enviar-lo a Amazon (l'altre Déu al que tots i totes adorem inconscient o conscientment...). Gràcies a això, avui he pogut tornar a ficar-me al dia al nostre blog. Però clar, jo adore un Déu molt valiós: el temps. I no, no tinc tot el temps per currar-me aquesta entrada com m'agradaria, és a dir, a l'altura de tot el que ens ha passat en aquestes últimes classes en les que hem pensat sobre el destí, l'atzar, el curs de la història, la importància de jugar com quan èrem xiquetes i xiquets, el món que hem creat adorant al Déu de la Raó, les possibilitats que tenim de fer d'aquest un món millor, les jerarquies, els robots, la llibertat, la economia del lliure mercat, Steve Jobs...Han quedat per a la nostra memòria les pissarres que reflexen (una miqueta de no res) tot el que hem viscut...espere siga suficient per preparar-nos per a demà: revissió dels quadres de seguiment de lectura dels capítols 1, 2, 3, 4, 5 i 6. Prepareu-vos, demà vosaltres fareu tota la classe. I espere que siga molt divertida 😁tot i que ja sé que, en esta vida, no cal tindre massa expectatives...o sí?

Què significa avançar? Què és el progrés?

No envejecemos cuando dejamos de jugar, envejecemos porque dejamos de jugar.

"En el mundo hay más ídolos que realidades" Friedrich Nietzsche

¿El ser fluye o permanece? 

¿Puede el cerebro humano captar la realidad tal y como es?

Una abraçada i que acabeu de passar molt diumenge :)

PD: Per als que voleu saber què és això de la permacultura...

14/10/20

Algun presocràtic dèia també que si podíem veure el món de fora era perquè eixe món habitava també en nosaltres. 

Veiem la realitat tal i com és o tal i com som?

Sóc el resultat de les meues afirmacions o també intervenen les meues negacions?

Sóc allò que no accepte dels demés?

Sóc sabuda perquè admire la sabiduria?

Me perturba la preseància de qui m'ensenya com me tracte a mi mateixa?

Me perturba la violència perquè negue la existència d'una part violenta en mi?

Me perturba la mentira perquè m'enganye a mi?

Admire la dansa perquè porte una ballarina en mi?

I si ens atrevim a conèixer-nos a través de la llei de l'espill?

Fes un acte revolucionari, fica el foc en tu!

I si vols, comença a fer ioga amb mi per evitar que eixa tensió que patim, se quede bloquejant-nos sancers!

12/10/20

Capítol 4: Els filòsofs de la naturalesa

Els presocràtics van ser els primers en utilitzar la raó i deixar de banda els mites alhora de tractar de comprendre el món que ens envolta. Ja sabem que es van fixar en la naturalesa i que el seu propòsit era el de descobrir què hi havia darrere del tot...d'on provenia la multiplicitat? I si tot el que vèiem prové d'un únic principi? Quin és l'element del qual se composen totes les coses? 💬

A Mileto van conviure tres d'aquests filòsofs que, sorpresos pel fet del canvi, van tractar de buscar l'arjé.

Tales opinava que l'aigua era l'origen de totes les coses.

Anaximandro pensava que el nostre món simplement és un de molts mons que naixen i moren en allò que ell va anomenar l'indefinit. 

Anaxímenes sostenia que l'origen de tot era l'aire. 

La forma que van tenir d'arribar a aquestes conclusions queden molt ben explicades al Món de Sofia i, ens ha quedat prou clar que per a ells hi havia UNA i, segurament, només UNA matèria primària de la qual estava fet tot. Però...Com podía arribar a ser una cosa que abans no era? Eixa matèria primària, d'on havia eixit?

Parmènides pensava que tot el que hi ha, ha existit sempre: res pot sorgir del no-res. I, per tant, sempre existirà perquè del ser no podem passar tampoc al no-ser. Cap canvi vertader és del tot possible. És cert que veiem canvis a la naturalesa, però ell va anar més enllà del que li oferien els sentits i va concloure que la raó i no els sentits és qui ens pot mostrar la veritat. Sabeu com s'anomena aquesta confiança en la raó? Apunte'm-ho al nostre vocabulari filosòfic ☝.

Heràclit, dèia que els trets més bàsics de la naturalesa éren precissament els canvis. El que els seus sentits li mostraven era real, tot canvia, tot flueix. Li va donar molta força als contraris (què seria de l'alegria sense la tristor? què seria de la vida sense la mort?) però també assegurava que hi havia una espècie de "raó universal" o "llei natural"que omplia tot el que ens envolta, de la qual venia tot el que veiem (inclosos els canvis!). El que passa és que la gent va amb la seua pròpia raó, sense descobrir la que hi ha en la base de tot açò...

Parmènides diu:

1) Res pot canviar

2) Les sensacions no són de fiar

I Heràclit diu:

1) Tot canvia

2) Les sensacions són de fiar

Amb qui estàs d'acord? Per què?💬

Empèdocles opinava que els dos tenien raó en una cosa i s'enganyaven en un altra: res canvia, però el que ens ensenyen els sentits és real, aleshores...el que hem de deixar de buscar és una única matèrica de la qual vinga tot. Si acceptem l'existència de 4 elements en la naturalesa que, combinats, produeixen altres matèries, tal volta els dos tinguin raó! Per a ell, no hi ha res que canvie sinó quatre elements diferents (terra, aire, foc i vent) que es mesclen i després tornen a separar-se i després tornen a mesclar-se... Vos quadra?💬

I a tot açò, quina seria la causa per la qual els elements s'uneixen per donar lloc a una nova vida?💬

Per a Empédocles, a banda dels quatre elements (les quatre arrels de tot el que veiem) hi havien dos forces que lluitaven i interactuaven amb ells: l'amor i l'odi. L'amor fa que se mesclen, l'odi fa que se separen. I sabeu què? La ciència moderna diu que tots els processos de la naturalesa poden explicar-se com una interacció dels diferents elements i unes quantes forces de la naturalesa...curiós, no? 

Anaxàgoras dèia que tampoc eren quatre elements ben diferenciats, sinó que en tot el que hi ha hi ha alguna cosa del tot: gèrmens o llavors. Com jo, per exemple, estic plena de cèl·lules però en cada cèl·lula hi ha un nucli que conté la informació de tot el que sóc jo biològicament. Flipant!

I si per a Empédocles, les forces eren dos, per a Anaxàgoras la força era el nous (l'esperit o l'enteniment). Ah! Què no havieu sentit mai aquesta paraula? Doncs, ja sabeu. ☝

Què us ha paregut? Quina serà la millor resposta al problema del canvi que conmou als presocràtics? Tal volta ho trobem al pròxim capítol!

7/10/20

El Ratoncito Pérez

Capítol 3: Els mites

Quants mites ens hem cregut al llarg de la nostra vida? Quan vam deixar de creure en ells i per què? L'ésser humà no sempre ha utilitzat la seua capacitat racional per trobar les respostes a les qüestions sobre el món, de fet, no sempre utilitzem la raó per resoldre les qüestions que ens sorgeixen. Ni són racionals totes formes de vida que adoptem. Però quan i com van passar d'explicar-ho tot a través de la imaginació per a explicar-ho racionalment? 

La filosofia sorgeix com una mena de coneixement diferent del que proporcionaven els mites. Per eixa

raó, l'origen de la filosofia sol caracteritzar-se com el pas del mite al logos, és a dir, l'intent

d'explicar el que ocorre sense recórrer als mites.

Els mites es donen en totes les cultures i constitueixen un dels primers intents de l'ésser humà de fer-se

càrrec del món que li envolta. Intenten explicar i comprendre la naturalesa, així com qui

som nosaltres mateixos.

Aquest tipus de narracions va ocupar i ocupa un lloc important en l'evolució cultural dels pobles.

També en el cas dels grecs: els mites els van proveir de les primeres descripcions i

explicacions del món. de l'entorn natural, dels fenòmens atmosfèrics, dels costums, de la

vida després de la mort…

Els mites comparteixen algunes d'aquestes característiques:

● Recorren a personatges llegendaris (per exemple, als déus i herois de l'Olimp). En els

mites es personifica i divinitza les forces de la naturalesa (antropomorfisme).

● Es tracta de relats fantàstics. Encara que el coneixement que proporcionen els mites es basa

en una atenta observació de la naturalesa i els seus fenòmens, així dels problemes més

importants de l'existència humana, les seues explicacions no poden qualificar-se de “racionals”,

perquè no aporten proves, és a dir, no es poden justificar ni demostrar. Els mites no expliquen

les coses recorrent a lleis comprovables, sinó a la voluntat capritxosa dels déus, de les seues

baralles i amors.

● L'autor dels mites és sempre desconegut i col·lectiu, no com succeeix en les teories

científiques o filosòfiques. Els mites són la conseqüència d'una formació lenta, espontània i

popular.

● A més, posseeixen un caràcter tradicional i acrític. Es basen en la tradició, en què les coses

“sempre van anar així”, i es transmeten de pares a fills. El conjunt de mites sol acceptar-se i

assumir-se tal com ve donat per la tradició.

En aquest món d'explicacions fantàstiques i mítiques, de déus i herois, els rituals eren una manera d'afrontar

el món i la realitat. Els sacerdots eren portadors d'un saber ocult, màgic, que permetia fer front a les

capritxoses forces naturals, així com a les malalties i altres successos.

Per a conéixer la voluntat divina els grecs podien visitar els oracles, llocs sagrats on els déus

revelaven les seues intencions, emetent missatges interpretats pels sacerdots.

A poc a poc, si anteriorment la realitat s'explicava mitjançant narracions fabuloses, ara es comença

a racionalitzar, segons principis o lleis, les dades que ens arriben a través dels sentits. Els

fenòmens o objectes del món deixen d'entendre's com a producte de la voluntat dels déus i

comencen a ser compresos segons la seua pròpia naturalesa.

El pensament racional (logos) es caracteritza, entre altres coses, per:

● Assumir que tots els fenòmens tenen una naturalesa i uns principis o causes naturals que

permeten el seu coneixement. El món és un lloc ordenat que es regeix per lleis fixes i estables.

● Que el coneixement racional està en constant revisió: està obert sempre a noves explicacions

que milloren les existents

● Tractar de ser sistemàtic: les afirmacions han d'estar relacionades i jerarquitzades. Els coneixements

s'ordenen dins d'un sistema, de tal manera que no s'admeten incoherències

LA FILOSOFIA ANTIGA

En les colònies gregues d'Àsia Menor i d'Itàlia en el segle VI a. C. naix la filosofia

occidental. Els primers filòsofs es van preguntar sobre l'origen de la naturalesa (physis) i

si la multiplicitat de coses que veiem podia en realitat obeir a les diferents maneres de manifestar-se

un únic principi (arché). Alguns dels primers filòsofs van ser Tales, Anaximandro, Anaxímenes, Pitàgores, Heràclit, Parmènides…

Però no us cregueu que tots els presocràtics van creure que hi havia un principi darrere de tot...Parmènides, estava convençut de que cap cosa podia sorgir del "no res", és a dir, que el ser és i el no-ser, simpelment, no és...I clar, passar del no-ser al ser és impossible! I el cas és que el SER ÉS, aleshores...el SER és ETERN. Heràclit, açò no ho tenia gens clar...dèia que mai pots banyar-te dos voltes en el mateix riu! Entres al riu, ixes i quan vols tornar...ja no és el mateix riu! L'aigua ha canviat, potser també la temperatura, algunes pedretes s'hauran desplaçat...I Parmènides, ofés, dèia que el pobre Heràclit s'enganyava perquè es deixava portar per la informació que li oferien els sentits (mentiders!). Per això, Parmènides li propossava a Heràclit que el que necessitava era desconfiar dels sentits i fiar-se de la raó...ja que aquesta és l'única que pot arribar a allò que és i que per tant, és etern. 

Quines discussions ja de bon matí! Volsatres de qui vos fieu més, d'Heràclit? de Parmènides? Una mescla dels dos? Conteu-m'ho a l'apartat de comentaris després de donar-li al play i prestar molta atenció. 

23/09/20 - 1/10/20

Hola, companys i companyes! Us trobe a faltar, això de no veure'ns i perdrem la tertúlia filosòfica dels capítols del Món de Sofia me té molt frustrada. Però per tractar que tots i totes estiguem d'alguna manera connectades continuaré fent entrades al blog i treballant per a que gaudim el màxim amb les circumstàncies actuals de la nostra lectura. Avui tractaré de fer un vídeo sobre el segon capítol (que se suposa que ja heu acabat), per favor, aneu fent al diari de classe el seguiment de la lectura! I qui vulga, que l'incloga en l'apartat de comentaris o que m'ho envie per correu. Això me faria molt feliç!

 

Què s'ha de fer en cada capítol, a banda de GAUDIR de la lectura?

 

1- Vocabulari: són les paraules que apareixen en la lectura i no sabem quin és el significat. És necessari que tinguem una part dedicada a aquestes paraules on, a més, copiem el significat d'aquestes. Això ens ajudarà a entendre el text i ens donarà el meravellós hàbit d'aprendre a estudiar comprensivament i no només memorísticament. 

 

2- Cites: són les frases de cada capítol que més t'hagen agradat (no cal que siguen les objectivament o aparentment més importants)

 

3- Qüestions filosòfiques: són preguntes que apareixen durant la lectura explícitament (qui eres tú? d'on ve el món) perquè són les que li arriben en forma de carta a Sofia i d'altres més implícites (que et puguin sorgir a tu llegint, puc arribar a saber qui sóc? què ha fet que siga com sóc? canviaré? què és allò que no canviarà mai en mi?...)

 

4- Teories filosòfiques: són respostes d'alguns autors/autores o escoles de pensament que apareixen en la lectura o us conte jo durant la classe (l'escepticisme, el dogmatisme, el mite de la caverna...). Una teoria científica és una resposta a una qüestió científica, no? Doncs amb la filosofia és el mateix, sols que les respostes filosòfiques són obertes (no poden ser mesurades amb cap aparell ni empíricament demostrades de forma universal)

 

5- Autors/autores: fiqueu el nom dels filòsofs o filòsofes que apareixen al capítol i/o sorgeixen en classe pel que anem xarrant (quan se m'ocòrre una cita de Sarte, de Simone de Beauvoir, Platò, Aristòtil...)

Quan ens tornem a veure, si tot va bé, encetarem junts el capítol 4. Una abraçada i bona lectura!

 

 

 SEGUIMENT DE LECTURA

1ª AVALUACIÓ

1- El Jardín del Edén (SETMANA DEL 14-18/09)

a) Breu resum

b) Cites que t'han agradat

c) Qüestions filosòfiques sorgides

d) Teories filosòfiques

e) Autors/es (filòsofs/filòsofes esmentades al llibre o a classe)

2- El sombrero de copa (SETMANA DEL 21-25/09)

a) Breu resum

b) Cites que t'han agradat

c) Qüestions filosòfiques sorgides

d) Teories filosòfiques

e) Autors/es (filòsofs/filòsofes esmentades al llibre o a classe)

3- Los mitos (SETMANA DEL 28-2/10)

a) Breu resum

b) Cites que t'han agradat

c) Qüestions filosòfiques sorgides

d) Teories filosòfiques

e) Autors/es (filòsofs/filòsofes esmentades al llibre o a classe)

4- Los Filósofos de la naturaleza (SETMANA DEL 5-9/10)

a) Breu resum

b) Cites que t'han agradat

c) Qüestions filosòfiques sorgides

d) Teories filosòfiques

e) Autors/es (filòsofs/filòsofes esmentades al llibre o a classe)

17/09/20

La vida és qüestió d'actitud, no? Avui ha sonat el timbre justet quan estàvem llegint l'última línea del primer capítol del Món de Sofia...Casualitat? Causalitat? Crec que cadascuna de les perones té la gran llibertat d'escollir com se pren la vida, amb quines respostes de les preguntes existencials se queda, i per a mi l'important aquí i ara és que eixes qüestions agafen força...Dòna tranquil·litat saber almenys què és allò que no se sap. Per exemple, d'on ve el món? Del Big Bang? Creació Divina? Una gota d'aigua va caure sobre el sol i d'ahí naix tot? Tot i que encara me falta informació per entendre cadascuna de les respostes, puc deduir, pel que sé, que una de les respostes es d'índole científica, altra més bé religiosa i la última podria ser artística. No és al cap i a la fí tot qüestió de fe? Què hi penseu? Una filòsofa en potència avui ha dit que, vist aixina, tot coneixement és religiós...I és que avui hem conegut què és això de l'escepticisme i potser ens haja calat. Crec que serà un any de moviments interns. Esteu preparades? Esteu preparats?

Els escèptics desconfiaven de la capacitat racional per descobrir les respostes a les qüestions sobre el món que ens envolta. Jo quan me'n vaig al Penyagolosa, arriba la nit i veig les estrelles també m'envaeix l'escepticisme, una sensació de vulnerabilitat i d'incertessa que fa que la meua imaginació es dispare. 

El contrari a l'escepticisme vindria a ser el dogmatisme, eixa actitud de certessa absoluta sobre la capacitat de l'ésser humà per arribar a alguna Veritat Absoluta. D'una manera general, sería la tendència d'assumir uns certs principis o doctrines d'una manera absoluta i categòrica, sense admetre qüestionaments.

La paraula dogmatisme és un substantiu masculí que prové del llatí "dogmatismus", i es compon de "dogma", 'principi', 'pensament', i el sufix "-isme", que indica que es tracta d'una doctrina, sistema, escola o moviment.

Dins d'altres àrees de coneixement, com les ciències, sol parlar-se de dogmatisme per a referir-se a una sèrie de postulats o principis que són innegables. Però això de que alguna cosa siga absolutament innegable...a mi no m'acaba de convèncer. I a vosaltres?

També es diu que incorre en dogmatisme aquell que pretén que les seves asseveracions siguin tingudes com inobjetables quan aquestes manquen de comprovació pràctica o demostració real, de la qual cosa es desprèn l'ús despectiu de la paraula. Coneixeu de dogmàtics? La meua àvia és una persona que tendeix al dogmatisme, per exemple, perquè per a ella hi han moltes veritats que són veritat i punt. Com per exemple que la vida és qüestió de conformar-se en el que ú té. Jo mai he estat d'acord amb ella, però mai ha servit de res que li ho qüestione o li oferisca alternatives. Ella ho té prou clar i d'alguna manera sé que hi han certes "veritats" que necessitem, tot i que no tinguem la certessa de la seua corresponència absoluta amb la realitat per a sobreviure. Què haguere segut de Pirró si haguera continuat caminant cap al precipici? Doncs això, hi han veritats que, tot i que siguen qüestionables, són necessàries. Això sí, des del meu punt de vista!

Us confesse que, a voltes crec en la ciència, a voltes sóc prou mística i religiosa i d'altres vegades sóc també partidària d'utilitzar l'art com una forma d'apropar-me a la veritat. Alguna cosa així voldría dir Picasso quan afirmava que "L'art és la mentira que ens ajuda a veure la veritat". I això fa que puga dialogar amb pensadors i pensadores que tinguen respostes molt diferents a les meues sobre qüestions que considere importants. I és que quan més sé, més me n'adono del poc que sé! I això fa que mai perga les ganes d'aprendre noves coses. A vosaltres també us passa? A la branca de la filosofia que estudia les possibilitats de coneixement s'anomena epistemologia. 

A Grècia estaven convençuts que tot el que vèiem era tal i com ho vèiem, a l'Edat Mitjana asseguraven que només accediríem a la Veritat a través de Déu i en l'edat moderna va començar l'embolic del subjectivisme. Pareixía que l'èsser humà categoritzara la realitat per tal de comprendre-la. Així, tota veritat era, al cap i a la fí, subjetiva...Després va arribar el mètode científic i una altra gran història. Però encara ens queda molt per arribar fins aquí. De moment, la pròxima setmana encetem el segon capítol del Món de Sofia on s'assegura que "l'únic que necessitem per convertir-nos en filòsofs és la capacitat de sorpresa...".

Activitat 1 

1- Quines frases us han agradat més del primer capítol?

2- Quantes paraules noves hem conegut gràcies a aquesta lectura?

3- Heu descobert alguna teoria filosòfica que desconeixieu fins ara? Quina?

4- Quins filòsofs s'han asomat en els nostres diàlegs?

5- Redacció escrita: què opines d'alguna de les qüestions que ens ha plantejat el primer capítol?

Un abraç i Sapere Aude!

Iris.

PD: Podeu utilitzar JA l'apartat de comentaris :)

PD2: Noves preguntes a l'apartat de preguntes

PD3: Noves paraules a l'apartat del glossari

PD4: Com va eixe diari de classe? 

16/09/20

Avui m'emportat una sorpresa quan he arribat a l'aula i estava plena. La veritat és que estic acostumada a veure, quan hi ha vaga, les aules buides. Venia d'una classe d'on he eixit un poc atavalada i supose que havia donat per fet que la següent hora la tindria per pensar en què fer quan una situació com la d'avui se repetira. Però no, a voltes donem les coses per assentades i ens emportem una sorpresa...Us ha passat alguna volta? Jo, en general, no sóc molt kantiana, però aquesta frase de Kant sempre m'ha agradat (i m'ha sorprés que siga ell qui la escriu...): "Se mide la inteligecia de una persona por la cantidad de incertidumbres que es capaz de soportar". Què penseu? Creieu que una cosa té relació amb l'altra? El cas és que allí estaveu tots i totes, molts i moltes amb el llibre amanit. I, finalment, ha segut una classe prou interessant. No? Pareix que hem trobat estudis que asseguren que tant les emocions de la mare durant l'embaràs com el part afecten en la vida que naix...però encara no ens ho acabem de creure. Parlarem en el departament de biologia a veure si ens poden ajudar. Però potser ens ajudaria més un expert o experta en psicologia. Encara aixina, provarem. Estaria bé això de que els profes estiguerem sempre disponibles per resoldre els dubtes que van sorgint, relacionats en les nostres especialitats, de forma espontània mentre tractem de comprendre el món (intern i extern), no? Ja ficats, jo comptaria també amb persones d'altres cultures i religions que ens contaren la seua manera de satisfir les seues necessitats humanes. I vosaltres? (crec que amb això també podem comptar...) Avui també hem parlat de drogues i redbull...de les depenències que sorgeixen en l'adolescència i a la llarga es converteixen en un autèntic problema. Quina deu ser la causa de les adiccions? Insatisfacció vital? Baixa autoestima? El que sí sabem és que les conseqüències no ens agraden a ningú. Donem per fet que ens agrada viure. Però què és viure? I quin sentit té viure? És a dir, per a què vivim? Està clar que podem fer una clara distinció en la vida entre allò que és natural (que fem tots i totes) i allò que és cultural (que uns fem d'una manera i altres, d'altra). Per exemple, tots dormim, però no tots necessitem un matalàs voscoelàstic i un nòrdic: hi ha qui dorm sobre el sòl. Quines de les necessitats actuals són autèntiques necessitats? Necessitem extinguir els mosquits del planeta? Que puguem fer-ho signifique que tenim el dret de fer-ho? És el dret una història natural? O artificial? Per què els humans tenim drets i els mosquits no en tenen? Aristòtil dèia que l'ésser humà és social per naturalesa ja que per sobreviure necessita de l'ajuda dels seus iguals (a banda d'això, sabem que les perones som els "animals" que necessitem major temps de protecció durant el nostre creixement si volem assegurar la nostra supervivència). També sabem que el fet de no tenir garres, una gran mandibula i una velocitat desmesurada va fer que necessitarem desenvolupar el llenguatge i la capacitat racional per a sobreviure. Ja sabeu que els animals sobreviuen per adaptació al medi i a nosaltres, amics i amigues, no ens va quedar altra. Però què hem fet amb aquest medi en el qual havíem d'adaptar-nos? Què estem fent en el món? Quin ús li donem ara a eixa capacitat que ens va fer sentir superiors a la resta d'animals? Continuem mereixent això de "animal superior"? Estem satisfets amb el tipus de societat que hem creat? Podem estar d'acord en que som éssers socials per naturalesa (d'alguna forma necessitem sociabilitzar-nos per sobreviure) però eixa supervivència ens ha fet distingir-nos de la resta d'éssers del planeta i hem creat cultures...diferents formes de satisfir les nostres necessitats i diferents formes de donar sentit a la nostra vida. Què dirà Sofia de tot açò? Tal volta eixe curs de filosofia que rep en forma de cartes ens ajude a entendre molt millor tot açò...Almenys avui jo, he entés que deixar-nos portar una mica fent filosofia m'encén l'ànima. Gràcies per la classe d'avui. 

En la pròxima sessió acabarem el primer capítol...no oblideu anar prenent nota d'allò que us va movent, el diari de classe pot arribar a ser molt especial per vosaltres! Com a activitat, de moment...pensar (i el que us done la gana aportar).

Fins aviat!

Iris.

PD1: https://lavozdelcoralvdc.weebly.com/opinioacuten/se-mide-la-inteligencia-de-un-individuo-por-la-cantidad-de-incertidumbres-que-es-capaz-de-soportar-kant

PD2: La pel·li de la que us he parlat a classe està disponible, gratuitament i sense anuncis, clickant aqui: https://vimeo.com/232674263

PD3: Aquest és el tràiler de la pel·li: 

14/09/2020

Bona vesprada a totes i a tots, esteu en la entrada del blog que ens acompanyarà al llarg del curs en la nostra assignatura. En ella podeu trobar el que passa a les nostres sessions de filosofia i, a més a més, podeu fer comentaris que no us heu atrevit a fer a classe o que se us han ocorregut després. Ja sabeu que la participació activa és molt important en aquesta assignatura. No tindria sentit fer filosofia per a robots, o sí? 

A banda, al final d'aquesta entrada sempre tindreu disponible la programació oficial de l'assignatura, tot i que nosaltres hem decidit complir amb ella a través d'una súper novel·la: El Món de Sofia; també trobareu els criteris d'avaluació, el glossari filosòfic i, en definitiva, la presentació de l'assignatura. 

Avui hem començat amb la lectura de El món de Sofia i aquestes són les qüestions que han sorgit a través de la lectura del primer capítol:

 Capítol 1: El jardí de l'Eden

Obra: El jardín de las delicias, El Bosco

https://es.wikipedia.org/wiki/El_jard%C3%ADn_de_las_delicias

1- És el cervell humà com un sofisticat ordinador?

2- Qui eres?

3- Què vol dir ser un èsser humà?

4- Hi ha vida més enllà de la mort?

5- No és injust que la vida hage d'acabar-se en algun moment?

I vull afegir alguna altra que ha sorgit en les nostres converses...

1- Què és el caràcter?

2- Una persona pot canviar el seu caràcter?

3- És la força de voluntad suficient per canviar hàbits?

4- Afecta el part a la vida psicològica del nadó?

5- Té dret l'ésser humà de extinguir els mosquits del planeta?

6- Evolució científica és l'equivalent a progrés humà?

7- Hi ha alguna cosa dins de vosaltres que no canviarà mai?

8- D'on ve el món?

9- Hi ha vida després de la mort?

Historia de la Filosofía

1º Bachiller

“No puedo enseñar nada a nadie. Solo puedo hacerles pensar.”

Sócrates

Glossari Filosòfic

1- Carácter: Se conoce como carácter a un conjunto de cualidades psíquicas y afectivas que condicionan la conducta de cada individuo. La palabra carácter es de origen griego “kharakter” a través del latín “character”que significa “el que graba”. (https://www.significados.com/caracter/)

2- Dogmatisme

3- Escepticisme

4- Epistemologia

Bloque 1

- Reconocer la especificidad e importancia del saber filosófico en cuanto saber de interpretación, comprensión y construcción de la realidad que habitamos.

- Reconocer las preguntas y problemas que han caracterizado a la filosofía desde su origen y ser capaces de expresar oralmente y por escrito su evolución y desarrollo a lo largo de la historia de la filosofía occidental.

- Identificar el uso práctico de la razón, así como el uso teórico y comprender la relación entre ambos.

- Leer y analizar de forma crítica fragmentos de textos significativos relacionados con los temas tratados.

- Relacionar los problemas filosóficos planteados con otros intentos de comprensión de la realidad.

- Colaborar para el desarrollo de un trabajo en grupo.

- Comprender el funcionamiento del aula virtual, el blog de la asignatura y las rúbricas de evaluación.

- Comprender las desventajas del conocimiento y las actitudes dogmáticas.

- Dialogar en grupo respetando el turno de palabra y el tiempo de intervención.

Bloque 2

- Distinguir entre conocimiento, creencia y opinión valorando la importancia del conocimiento.

- Comprender el proceso del conocimiento, así como el papel activo que ejerce el sujeto en el mismo.

- Comprender la problemática de la epistemología.

- Analizar, comprender y expresar el contenido de textos filosóficos pertenecientes a la epistemología.

- Conocer las principales facultades cognitivas y su funcionamiento.

- Comprender la diferencia entre los términos “verdad” y “verdadero”

- Conocer algunas de las actitudes filosóficas ante la verdad.

- Comprender los rasgos característicos del empirismo, el racionalismo y el idealismo trascendental.

- Conocer la teoría de la correspondencia y los criterios de verdad.

- Comprender la dificultad problema filosófico de los conceptos universales y el error argumentativo de la generalización apresurada.

- Comprender las reglas básicas de la lógica formal y reconocer su importancia en el discurso argumentativo.

- Comprender la importancia de la crítica como actitud filosófica constructiva.

- Hacer uso de las herramientas proporcionadas en los debates y argumentaciones de la asignatura.

Bloque 3

- Conocer el origen del dualismo, así como su desarrollo a lo largo de la historia occidental.

- Reflexionar sobre las consecuencias cotidianas del paradigma dualista occidental.

- Comprender la problemática de la metafísica comparándola y distinguiéndola del saber científico.

- Conocer la duda metódica y utilizarla como método de acceso al conocimiento.

- Valorar las posibilidades de distinción entre “apariencia” y “realidad”.

- Desarrollar un pensamiento metafísico propio a partir de la lectura de textos trabajados y de los diálogos realizados en el aula.

- Comprender la necesidad de categorizar racionalmente lo real.

- Relacionar el saber filosófico con el lenguaje artístico.

- Analizar, comprender y comparar fragmentos de textos breves y significativos sobre las problemáticas metafísicas que plantea la realidad, de pensadores como Platón y Nietzsche.

- Descubrir los límites del saber científico y de la metafísica.

Bloque 4

- Comprender las implicaciones filosóficas de la evolución a partir de un texto de antropología cultural.

- Distinguir los conceptos filosóficos y antropológicos de “naturaleza” y “cultura” para valorar las implicaciones y posibilidades de tal distinción.

- Comprender y explicar las distintas concepciones sobre la “naturaleza humana” a lo largo de la historia de la filosofía occidental.

- Analizar el concepto de identidad personal reconociendo la importancia del autoconocimiento para la elaboración del proyecto de vida personal y la gestión emocional.

- Reflexionar sobre la relación entre la “identidad personal” y la “identidad digital” reconociendo la importancia de la privacidad en el uso de las redes sociales valorando la distinción entre los conceptos de “intimidad” y “extimidad”.

- Reflexionar sobre las actitudes que fomentan la violencia de género con el objeto de reconocer actitudes machistas y actuar en consecuencia a partir de un cortometraje seleccionado para tal fin reconociendo así también las posibilidades políticas del arte.

- Comprender y valorar la creatividad y la capacidad simbólica del ser humano a través del análisis de diferentes obras de arte.

- Reflexionar sobre las implicaciones prácticas de la capacidad simbólica del ser humano.

- Estructurar las decisiones personales a partir de una reflexión profunda y racional.

Metodología

◊ Para cumplir con los contenidos curriculares de la asignatura de Historia de la Filosofía en 1º de Bachillerato, utilizaremos como manual la novela de Jostein Gaarder “El Mundo de Sofía”. Podéis adquirir el libro en una librería o acceder al pdf que pondré a vuestra disposición a través del blog de clase para que podáis imprimirlo si preferís esta opción.

◊ Es importante que traigáis el libro a clase a partir de la semana del 14 de septiembre, ya que la lectura del mismo la realizaremos en el aula.

◊ De las 3 horas semanales que tenemos, una estará dedicada a la lectura de la novela y las otras dos a la reflexión y aprendizaje de los contenidos relacionados con la misma.

◊ Es imprescindible traer un “Diario de clase”

◊ Los comentarios en el blog de clase subirán nota: www.sapereaudeconmigo.blogspot.com

◊ Criterios de evaluación:

- Participación activa al aula: 2 p

- Glosario de vocabulario filosófico: 2 p

- Actividades al diario de clase: 3 p

- Ejercicio escrito trimestral: 3 p

- Comentarios al blog

+ nota

El buen comportamiento en el aula siguiendo la metodología de las clases preferentemente dialogadas es imprescindible para aprobar la asignatura.

Correo de contacto: iris.martinez@iesmaestrat.es