2B - VALORS ÈTICS -

-El carácter de una persona se puede aprender a partir de las palabras que normalmente usa en una conversación.-

Mark Twain.

Il·lustració: Adriana Laube (@adrianalaubeart)

SEGONA AVALUACIÓ

Hola a totes i a tots, aquesta avaluació canvien les coses per adaptar-nos a les circumstàncies actuals. Per això, ací teniu el que cal fer cada dia a l'assignatura de valors ètics. Si no veniu a classe, és necessari que entreu al blog a veure el que cal fer per a valors ètics, busqueu la data, mireu el que estem fent eixe dia a classe i ho feu des de casa. Els texts i les activitats els trobeu al dossier que us vaig enviar al correu i també els adjunte baix de les taules amb la temporalització. No dubteu en escriure'm si voleu aclarir alguna cosa. He intentat deixar-ho el més clar possible. Un abraç a totes i a tots i molts ànims! 

Què cal portar el dimarts 9 a classe?

Dossier

Llibreta amb les activitats dels següents texts:

1) Text introductori

2) Text 2

3) Text 3

4) Human (què va ser el que més te va agradar de la part que vau veure del documental?)

5) Cosas básicas de la vida para no liarla demasiado (https://sapereaudeconmigo.blogspot.com/2021/02/cosas-basicas-de-la-vida-o-algunos.html)

Sobre què va l'exercici escrit del dia 16 i que compta 3 punts de la nota?

sobre els texts que revisarem setmana que ve i que heu de portar dets a la llibreta👍

GENER

12/01/21	Text 1: ¿Qué son los valores?
19/01/21	Entrega de les activitats del text 1
26/01/21	Text 2: Héctor y las termitas

FEBRER

2/02/21	Entrega de les activitats del text 2
9/02/21	Text 3: Condenados a ser libres (llegir, respondre a les qüestions i entregar-les)
16/02/21	Text 4: Libertad y responsabilidad (llegir i respondre les qüestions)
23/02/21	Entrega de les activitats text 4

MARÇ

9/03/21	Resolució de l'exercici escrit
16/03/21	ENTREGA LLIBRETA + EXERCICI ESCRIT
24/03/21	Pel·lícula
31/03	Debat sobre la pel·lícula

TEXTO 1: INTRODUCCIÓN A LA ASIGNATURA: ¿QUÉ SON LOS VALORES?

 

Los seres humanos nos expresamos mediante el lenguaje, sea verbal o corporal. Nuestras preferencias y nuestras críticas las realizamos a través del lenguaje. Cuando manifestamos nuestra aprobación o desaprobación, cuando criticamos razonadamente o cuando describimos una cosa, construimos juicios. Hay diferentes tipos de juicios, y analizando el uso que hacemos del lenguaje podemos sacar a la luz nuestra manera de ver las cosas y nuestra forma de valorar. En la siguiente tabla verás una clasificación de los diferentes tipos de juicios según lo que pretendamos significar con nuestras palabras:

JUICIOS DE HECHO (DESCRIPCIONES)   → Describen hechos, es decir, fenómenos y situaciones acerca de cómo es el mundo. → Pretenden transmitir información verdadera sobre cómo son las cosas que existen en el mundo y cómo se relacionan entre sí.	“En el Museo del Prado hay más de 7000 cuadros” / “La clase de Valores Éticos empieza a las 11.15” / “El tren sale por la tarde” / “En el sistema solar hay nueve planetas” / “Los limones son amarillos y tienen un sabor ácido”
JUICIOS DE VALOR (VALORACIONES)   → Expresan las preferencias del hablante y su aprobación o rechazo hacia las cosas, las persona y los hechos. → Se relacionan con el gusto y las opiniones subjetivas del hablante, pero en ocasiones también aspiran a ser objetivos.	JUICIOS ESTÉTICOS (valor supremo: la Belleza)
	“Picasso fue un pintor maravilloso” / “El nacimiento de Venus es un cuadro precioso” / “Mi madre es guapísima” / “Mi primo es un pianista excelente”
	JUICIOS POLÍTICOS (valor supremo: la Justicia)
	“Nuestra sociedad debería ser más justa” / “Tengo que hacer algo para acabar con el sufrimiento en el mundo” / “Estoy harto de que los partidos políticos me engañen” / “Es mejor vivir en una Democracia que en una Dictadura”
	JUICIOS MORALES (valor supremo: la Bondad)
	“Mis amigas son valientes y honestas” / “Mi primo se porta muy mal con sus padres” / “Quiero ser una persona solidaria” / “No hay que fiarse de la gente que miente” / “Mi hermana es una persona muy egoísta”

 

Mediante los juicios, como los que acabamos de ver, mostramos nuestras preferencias por las cosas, por las personas o por sus acciones. Estas preferencias vienen marcadas justamente por los valores que tenemos. Por ejemplo, si un profesor trata a sus alumnos de forma injusta, estamos teniendo en cuenta la Justicia como valor a la hora de evaluar esta conducta; si afirmamos que un cuadro es bello, entonces estamos poniendo en juego el valor de la Belleza. Los valores son la brújula que guía nuestros juicios y nuestras acciones.

Los valores morales configuran lo que las personas consideran bueno o malo, correcto o incorrecto, justo o injusto… en sus acciones y en las de los demás. Los seres humanos valoramos cosas, valoramos acciones de las personas y valorar es sentir respeto o desprecio. Los valores son, por lo tanto, cualidades de las cosas por las que sentimos aprecio (la belleza de una puesta de sol) o cualidades personales y, por tanto, sociales (una persona amable). Hay valores por los que tenemos un sentimiento positivo y otros que nos despiertan un sentimiento negativo (una ley injusta).

Así pues, los valores morales y políticos son las cualidades que afectan a las personas, a sus actos, a sus relaciones o a sus instituciones. Los valores de este tipo se materializan en normas sociales; por ejemplo, la condena del canibalismo o de la pena de muerte. Es normal que en las sociedades democráticas, donde conviven muchos tipos de personas, haya en ocasiones conflictos de valores. Por eso decimos que las sociedades son plurales, tanto a nivel estético, político, moral o religioso.

En conclusión, la pluralidad moral es un hecho de nuestras sociedades. Convivimos personas de diversa índole cultural, religiosa, política… Por lo tanto, estamos abocados a entendernos si no queremos vivir en un estado de conflicto permanente. El pluralismo moral es el mejor instrumento para conseguir la convivencia y respetar las diferencias de cada individuo o grupo. El objetivo es establecer unas mínimas reglas que permitan que cada uno pueda desarrollar su vida de la forma que mejor considere.

VVAA., Valores Éticos 2ºESO, ed. Diálogo

 

CUESTIONES

1. Haz una lista con tres valores que conozcas y explica en qué consiste cada uno.

2. Escribe cuatro características de tus amigos y amigas que valores positivamente, y después ordena el listado según la importancia que le otorgues a cada característica.

3. Escribe cuatro rasgos de personalidad de ti que consideras importantes a la hora de relacionarte con los demás.

4. Escribe tres cosas que te gusta hacer en tu tiempo libre y explica por qué.

 

 

TEXTO 2: Héctor y las termitas

                «Voy a contarte un caso dramático. Ya conoces a las termitas, esas hormigas blancas que en África levantan impresionantes hormigueros de varios metros de alto y duros como la piedra. Dado que el cuerpo de la termitas es blando, por carecer de la coraza quitinosa que protege a otros insectos, el hormiguero les sirve de caparazón colectivo contra ciertas hormigas enemigas, mejor armadas que ellas. Pero a veces uno de esos hormigueros se derrumba, por culpa de un riada o de un elefante (a los elefantes le gusta rascarse  contra los termiteros, qué le vamos a hacer). En seguida, las termitas-obrero se ponen a trabajar para reconstruir su dañada fortaleza, a toda prisa. Y las grandes hormigas enemigas se lanzan al asalto. Las termitas-soldado salen a defender a su tribu e intentan detener a las enemigas. Como ni por tamaño ni por armamento pueden competir con ellas, se cuelgan de las asaltantes intentando frenar todo lo posible su marcha, mientras las feroces mandíbulas de sus asaltantes las van despedazando. Las obreras trabajan con toda celeridad y se ocupan de cerrar otra vez el termitero derruido... pero lo cierran dejando fuera las pobres y heroicas termitas-soldado, que sacrifican sus vidas por la seguridad de las demás. ¿No merecen acaso una medalla, por lo menos? ¿No es justo decir que son valientes?

                Cambio de escenario, pero no de tema. En la Ilíada, Homero cuenta la historia de Héctor, el mejor guerrero de Troya, que espera a pie firme fuera de las murallas de su ciudad a Aquiles, el enfurecido campeón de los aqueos, aun sabiendo que éste es más fuerte que él y que probablemente va a matarle. Lo hace por cumplir su deber, que consiste en defender a su familia y a sus conciudadanos del terrible asaltante. Nadie duda de que Héctor es un héroe, un auténtico valiente. Pero, ¿es Héctor heroico y valiente del mismo modo que las termitas-soldado cuya gesta millones de veces repetida ningún Homero se ha molestado en contar? ¿No hace Héctor, a fin de cuentas, lo mismo que cualquiera de las termitas anónimas? ¿Por qué nos parece su valor más auténtico y más difícil que el de los insectos? ¿Cuál es la diferencia entre un caso y otro?

                Sencillamente, la diferencia estriba en que las termitas-soldado luchan y muere porque tienen que hacerlo, sin poderlo remediar (como la araña que se come a la mosca). Héctor, en cambio, sale a enfrentarse con Aquiles porque quiere. Las termitas-soldado no pueden desertar, ni rebelarse, ni remolonear para que otras vayan en su lugar: están programadas necesariamente por la naturaleza para cumplir su heroica misión. El caso de Héctor es distinto. Podría decir que está enfermo o que no le da la gana enfrentarse a alguien más fuerte que él. Quizá sus conciudadanos le llamasen cobarde y le tuviesen por un caradura o quizá le preguntasen qué otro plan se le ocurre para frenar a Aquiles pero es indudable que tiene la posibilidad de negarse a ser héroe. Por mucha presión que los demás ejerzan sobre él, siempre podría escaparse de lo que se supone que debe hacer: no está programado para ser héroe, ningún hombre lo está. De ahí que tenga mérito su gesto y que Homero cuente su historia con épica emoción. A diferencia de la termitas, decimos que Héctor es libre y por eso admiramos su valor. (...)

                En resumen: a diferencia de otros seres, vivos o inanimados, los hombres podemos inventar y elegir en parte nuestra forma de vida. Podemos optar por lo que nos parece bueno, es decir, conveniente para nosotros, frente a lo que nos parece malo e inconveniente. Y como podemos inventar y elegir, podemos equivocarnos, que es algo que a los castores, las abejas y las termitas no suele pasarles. De modo que parece prudente fijarnos bien en lo que hacemos y procurar adquirir un cierto saber vivir que nos permita acertar. A ese saber vivir, o arte de vivir si se prefiere, es a lo que llamamos ética.»

 Fernando Savater, Ética para Amador.

 

               

CUESTIONES

1. ¿Cuál es la diferencia entre el comportamiento de las termitas y el de Héctor?

2. ¿Por qué decidió Héctor enfrentarse a Aquiles si sabía que probablemente moriría en la batalla?

3. ¿Por qué es distinto actuar “por instinto” y actuar “por deber”? Escribe dos ejemplos de instintos que conozcas.

4. Escribe tres ejemplos de conductas similares entre animales y seres humanos.

5. Escribe tres ejemplos de conductas que sólo podamos llevar a cabo los seres humanos y no los animales.

6. ¿Qué crees que significa la expresión “arte de vivir” que aparece al final del texto?

7. Define con tus propias palabras y poniendo ejemplos los siguientes términos: instinto, determinismo, libertad, mérito, deber.

  

TEXTO 3: Condenados a ser libres

                “Estamos solos, sin excusas. Es lo que expresaré diciendo que el ser humano está condenado a ser libre. Condenado, porque no se ha creado a sí mismo, y sin embargo, por otro lado, libre, porque una vez arrojado al mundo, es responsable de todo lo que hace. (…) El ser humano, sin ningún apoyo ni socorro, está condenado a cada instante a inventarse a sí mismo (…) Somos lo que hacemos con lo que otros hicieron de nosotros.”

J. P. Sartre, “El existencialismo es un humanismo”.

 

 

CUESTIONES

1. ¿Por qué afirma el autor del fragmento que la libertad es una condena?

2. ¿Qué significa la última frase subrayada del texto? Escribe un ejemplo en el que demuestres que has comprendido el sentido de la frase.

3. Define con tus propias palabras el término responsabilidad. Escribe un ejemplo de un acto con consecuencias positivas y otro ejemplo de acto con consecuencias negativas.

 

TEXTO 4: Libertad y responsabilidad

                “Lo que llamamos «remordimiento» no es más que el descontento que sentimos con nosotros mismos cuando hemos empleado mal la libertad, es decir, cuando la hemos utilizado en contradicción con lo que de veras queremos como seres humanos. Y ser responsable es saberse auténticamente libre, para bien y para mal: apechugar con las consecuencias de lo que hemos hecho, enmendar lo malo que pueda enmendarse y aprovechar al máximo lo bueno.

                A diferencia del niño malcriado y cobarde, el responsable siempre está dispuesto a responder de sus actos: « ¡Sí, he sido yo! » El mundo que nos rodea, si te fijas, está lleno de ofrecimientos y excusas para descargar al sujeto del peso de su responsabilidad. La culpa de lo malo que sucede parece ser de las circunstancias, de la sociedad en la que vivimos, del sistema capitalista, del carácter que tengo (¡es que yo soy así), de que no me educaron bien (o me mimaron demasiado), de los anuncios de la tele, de las tentaciones que se ofrecen en los escaparates, de los ejemplos irresistibles y perniciosos.”

Fernando Savater, Ética para Amador.

 

1. ¿Qué relación crees que existe entre “libertad” y “responsabilidad”?

2. Haz un resumen del texto. Primero has de indicar el tema del texto en una frase breve; después tienes que dividir el texto en partes y, finalmente, explicar con tus palabras la idea principal de cada parte.

3. Describe una situación en la que te hayas descargado de responsabilidades aun sabiendo que no llevabas razón.

4. Define con tus propias palabras y poniendo ejemplos los siguientes términos: remordimiento, culpa, vergüenza, coherencia, contradicción.

PROJECTE D'AUTOCONFIANÇA

"Confiar en tu significa reconèixer les teues possibilitats i creure en les teues capacitats per fer allò que vulgues fer"

1- Quant confies en tu de l'1 al 10 ara mateix?

2- Creus que la teua autoconfiança pot augmentar?

3- Sols responsabilitzar a altres persones o circumstàncies del que et passa? Pots ficar alguns exemples?

4- En aquest projecte pots agafar consciència de tot allò que és nostre però que, no obstant, adjudiquem als altres... T'atreveixes a descobrir-ho i començar a responsabilitzar-te de les teues emocions?

5- Quines coses sents abans de començar amb el projecte?

6- Quins reptes et proposes aconseguir per augmentar l'autoconfiança i demostrar-te que si vols, pots?

7- Fes el teu propi horari: comença per allò que sí o sí has de fer, ompli els espais necessaris per al descans, l'oci i/o la improvisació i, després, organitza't per incloure el que necessites per aconseguir allò que t'has proposat! Ojo! Si proves amb un horari i no et funciona, modifica'l es voltes que necessites (estàs coneixent-te a tu mateixa), és qüestió d'autoconeixement, no te sofoques!

8- L'agenda serà la teua millor amiga per a complir amb allò que vulgues. Apunta cada dia el que has de fer i revisa cada nit com anat ;) Hi ha un temps per a pensar i un temps per a actuar.

9- Si vols, crea el teu sistema d'alarmes personals al teu smartphone (això t'ajudarà a concentrar-te en fer el que t'has proposat fer en cada moment del dia). Selecciona les alarmes que necessites i fes-te cas!

10- Revisa setmanalment el projecte per tal de veure si no has tingut en compte algunes circumstàncies o trets de la teua personalitat que necessites tenir en compte, sigues realista. Proposat reptes que tinguen en compte la teua situació actual, però no et conformes en ser allò que no vols ser o en fer allò que saps que no et beneficia... Fica't cartells a l'habitació si cal: TU POTS!

I no oblides...FICAR-TE A TU EN PRIMER LLOC. Deixa les excuses, ha arribat el moment de demostrar-te que pots confiar en tu! Preparat, preparada? 

El projecte d'autoconfiança l'entregarem la primera setmana de desembre, però acabarà després de les vacances de Nadal. 

I com ha de presentar-se? Com l'hem anat fent classe, a classe:

1- Portada

2- fotocòpia (amb les respostes incloses)

3- Els meus reptes

4- Quines queixes tinc?

5- Quines de les situacions de les quals me senc "víctima" depenen de mi? Què puc fer per canviar la situació? Puc fer que m'afecten d'una forma beneficiosa? Com?

(I anirà creixent...)

3/11/20

Recopilació per a que no se'ns vaja l'olla...

Participació activa a l'aula: 4 p

Diari de classe (cada dia hi ha alguna activitat proposta i reflexions profundes que ens poden agradar...cada dia que aprofites el teu diari, suma't 1 punt!): 3p

Comentaris al blog/reflexions escrites a la llibreta: 3p

Algun dubte?

:)

27/10/20

1- Què tenim?

2- Què volem?

3- Què s'interposa entre allò que tinc i allò que vull?

20/10/20

Tractant de saber què és normal, avui hem fet el nostre HORARI PERSONAL, en ell anem a reflectir la nostra "normalitat" per tal de conèixer-nos millor els uns als altres i després, podrem respondre això de què vol dir ser "normal", com se construeix el concepte de "normalitat" i quina és la opinió de cadascun/a. Això sí, la creació de l'horari ens està tentant a fer com els nostres companys de 4t d'ESO, que s'han aventurat a fer un projecte d'autoconfiança BRUTAL...està per veure, què passarà en 2n d'ESO B? La pròxima classe ho descobrirem. 

13/10

La classe d'avui ha estat ben interessant...comencem a compartir les respostes a les preguntes que ens vam fer. Fem valors ètics perquè volem aprendre de la vida, entendre a la societat, ser civilitzats, normals...però, què vol dir ser civilitzat? què vol dir ser normal? Si cadascú és d'una manera, quina és la "normalitat"? Comencem a rallar-nos el cap!!! I per anar desembolicant l'embolic, podem començar també per compartir quina és la "normalitat" de cadascú, tal volta així traguem alguns factors comuns...Us promet compartir la meua molt prompte a través del meu canal de Youtube (Sapere Aude amb Iris). Encara no t'has suscrit? És el moment de fer-ho!

Avui hem encetat el nostre POT filosòfic, ja està ple de preguntes i qüestions que volem aprofitar per compartir a les nostres sessions de valors ètics. 

1-Hi han algunes normes, que tots hauríem de respectar independentment de la nostra manera de ser? 

2- Quines normes hauríen de ser universals (complides per tots i totes)? 

Aquesta setmana us convide a que respongueu a aquestes dos preguntes en l'apartat de comentaris! Ens veiem dimarts que ve. Una abraçada i Sapere Aude!

29/09

Continue confinada...i vosaltres? com esteu? Teniu el diari de classe "al dia"? Espere que sí, no oblideu anar omplint la rúbrica setmanalment i fer els comentaris al blog o enviar-me els missatges per correu electrònic. Avui continuem reflexionant al diari de classe.

- Recupera les qüestions de la última classe i respon:

a) El treball que escolliries té relació amb el que més t'agrada fer? 

b) Com podríes convertir el que més t'agrada fer en un treball amb el qual guanyar els diners que necessitem per viure en aquest món?

c) Quins pasos creus que hauries de donar fins arribar a treballar del que més t'agrada?

Espere que disfruteu fent aquestes reflexions i que ens tornem a veure molt prompte!

22/09

1) Copieu i empleneu la rúbrica d'autoavaluació seguint el que va passar la setmana passada (copieu-la sancera així ja la teniu per a següents setmanes). Mentre jo no puga anar a classe heu de continuar omplint-la, però la participació serà online (a través dels comentaris al blog). Marqueu amb una creu allò que cregueu haver complit. Trobareu la rúbrica baixant en aquesta entrada. 

2)Copieu i contesteu a les següents preguntes en el vostre Diari de Classe:

 a- Per a què has escollit fer l'assignatura de valors ètics (en compte de religió)? 

b- Què esperes aprendre en aquesta assignatura? 

c- Què és el que més t'agrada fer? 

d- Si tots els treballs estigueren igualment remunerats, quin escolliries i per què?

Benvingudes, benvinguts a la vostra entrada del blog! Ací és on podreu trobar què és allò que va passant a classe :) Perquè a voltes, a classe estem tan concentrades i concentrats en els diàlegs que no prenem nota d'allò que ens desperta la curiositat i ens encén l'ànima... La idea, companys i companyes, és que anem reflectint a classe allò que a cadascú / cadascuna li interessa del que va passant classe a classe, no? doncs diguem que aquest seria el meu "diari de classe" on escric allò que me mou a classe, allò que crec que ha estat súper interessant. 

Això sí, a voltes jo també estic tant concentrada pensant amb vosaltres a l'aula que després alguna cosa se'm passa, per això si algú/na trobe a faltar alguna de les coses que s'han parlat a classe pot deixar-ho en l'apartat de comentaris (al final d'aquesta entrada) o enviar-me un correu electrònic. 

Com sabeu, les assignatures (trossos de Realitat humanament disseccionats) compten amb un contingut concret que han decidit que s'ha d'impartir en cada curs. En el cas de valors ètics també, però clar, eixos continguts donen peu a profundes reflexions que deriven en diàlegs i debats que ens agraden tant que sen's passa la classe volant! A continuació us presente els continguts oficials de l'assignatura per al vostre curs. Altra cosa és el que va passant a l'aula. Ho anirem veient, no? 

____________________________________________________

Objectius oficials de l'assignatura:

 ¿Què volen que fem?

1. Definir i analitzar els conceptes d’ètica, política i justícia, i la relació que hi ha entre ells des de la perspectiva del pensament aristotèlic.

2. Comprendre la política d’Aristòtil, així com la relació que estableix entre la justícia, la felicitat i el bé comú, realitzant judicis fonamentats.

3. Conèixer les semblances i les diferències entre l’ètica, el dret i la justícia.

4. Apreciar el valor de el “Estat de dret» i de la «divisió de poders» com eixos vertebradors de l’Estat democràtic.

5. Fer ressaltar el deure ètic i cívic dels ciutadans per a assumir la democràcia com una forma de vida, sent conscients dels riscos a què està sotmesa per a poder prendre les mesures oportunes.

6. Reconèixer els valors ètics de la democràcia actual.

7. Conèixer com es va crear l’ONU i el moment històric que va impulsar l’elaboració de la Declaració Universal dels Drets Humans, destacant el seu valor com a fonament ètic universal de la legitimitat del dret i dels Estats.

8. Entendre i valorar el contingut de la Declaració Universal dels Drets Humans, fent especial recalcament en el respecte a la dignitat humana com a base de tots els drets humans.

9. Argumentar els valors i els principis ètics de la Declaració Universal dels Drets Humans com a base de les democràcies dels segles XX i XXI.

10. Prendre com a referent la Declaració Universal dels Drets Humans per a valorar el bon funcionament dels sistemes de govern i la legitimitat de tot Estat.
11. Assenyalar la importància de la participació ciutadana en els aspectes polítics de l’Estat per a assegurar una democràcia que defense els drets humans.

12. Reconèixer els drets i els deures recollits a la Constitució espanyola que té l’individu com a persona i com a ciutadà.

13. Valorar l’adequació dels drets i dels deures de la Constitució espanyola a la Declaració Universal dels Drets Humans.

14. Reconèixer i respectar els fonaments de la Constitució espanyola de 1978, fent ressaltar els valors en els que s’assenta i els deures i els drets que té l’individu per a assumir els principis de convivència reconeguts per l’Estat espanyol.

15. Realitzar una lectura comprensiva d’alguns articles de la Constitució espanyola relatius als drets i als deures ciutadans, i als seus principis rectors.

16. Identificar els principis fonamentals de la política social i econòmica de l’Estat espanyol, i la seua fonamentació ètica.

17. Comprendre els aspectes principals de la UE per a valorar la seua utilitat i les coses que s’estan aconseguint.

18. Fer ressaltar els assoliments que ha assolit la UE respecte als beneficis rebuts pels Estats membres i els seus ciutadans.

19. Descriure les semblances i les diferències que existeixen entre la moral i l’ètica, valorant la importància d’aquesta última per a actuar de forma racional.

20. Repassar les etapes del desenvolupament moral de l’ésser humà, fent ressaltar la necessitat que té d’assumir de forma lliure i racional normes ètiques que l’ajuden a manejar la seua conducta.

21. Identificar la llibertat com base que sosté la moral de la persona i la intel·ligència, la voluntat i les normes ètiques com mitjans que regeixen la seua conducta.

22. Explicar la funció dels valors ètics en la vida personal i social de l’ésser humà, destacant la importància que siguin respectats.

23. Apreciar l’efecte que produeixen els valors en la conducta individual i social, identificar els problemes derivats de la seua absència i promoure’ls en benefici de les persones i de la societat.

24. Conèixer el concepte de norma ètica i la seua influència en la conducta de l’individu en el pla personal i social.

25. Conèixer diverses teories ètiques, així com els elements comuns i diferenciadors que les componen.

26. Comprendre els elements més significatius de teories ètiques tals com l’hedonisme d’Epicur, l’eudemonisme aristotèlic i l’ètica utilitarista.

27. Aproximar-se als aspectes bàsics de l’eudemonisme aristotèlic, apreciant la seua validesa en l’actualitat.

28. Comprendre el concepte de virtut en Aristòtil per a establir relacions entre els actes, els hàbits i el caràcter en el desenvolupament de la personalitat.

29. Definir i analitzar els conceptes d’ètica, política i justícia, i la relació que hi ha entre ells des de la perspectiva del pensament aristotèlic.

30. Conèixer les semblances i les diferències entre l’ètica, el dret i la justícia.

 

Volem qüestionar!

Què us pareix el menú? Fora de carta...tot allò que ens passa per dins, tot allò que ens mou, tot allò que necessitem comprendre, totes eixes preguntes que ningú (ni Google) sap respondre'ns...

I les notes què? Doncs, mireu, a mi mo m'agrada ficar notes, no sé ficar notes. Així és que aquí us presente la vostra RÚBRICA D'AUTOAVALUACIÓ per a que sigueu vosaltres mateixa els i les que valoreu quina ha estat la nota que traieu a valors ètics (això sí, recordeu que una nota mai reflexa el que sabeu ni qui sou). 

Criteris	Setmana 1	Setmana 2	Setmana 3	Setmana 4	Setmana 5
Participació activa a l’aula (4p)
Diari de classe (3p)
Comentari al blog de classe (3p)
Descompte per comportament (-1p)

 

Heu d'emplenar-la cada setmana

Tindreu una rúbrica al mes

Comencem amb ella en octubre

Al final de cada avaluació sumarem i...prou!

Tinc moltes ganes de començar, i vosaltres? Deixeu en l'apartat de comentaris el que vulgueu quan vulgueu. Una forta abraçada,

Iris.