1 ESO B -.VALORS ÈTICS -

No deberíamos desanimar a la gente joven de soñar grandes sueños, 

Lenny Wilkens

Il·lustració: Esther Gili (@esthergili)

SEGONA AVALUACIÓ

Hola a totes i a tots, aquesta avaluació canvien les coses per adaptar-nos a les circumstàncies actuals. Per això, ací teniu el que cal fer cada dia a l'assignatura de valors ètics. Si no veniu a classe, és necessari que entreu al blog a veure el que cal fer per a valors ètics, busqueu la data, mireu el que estem fent eixe dia a classe i ho feu des de casa. Els texts i les activitats els trobeu al dossier que us vaig enviar al correu i també els adjunte baix de les taules amb la temporalització. No dubteu en escriure'm si voleu aclarir alguna cosa. He intentat deixar-ho el més clar possible. Un abraç a totes i a tots i molts ànims!

GENER

12/01/21	Text 1: Héctor y las termitas (llegir i respondre a les qüestions)
19/01/21	Entrega de les activitats del text 1
26/01	Text 2: Costumbres y valores (llegir i respondre a les qüestions)

 

                                                                                                                                                              

FEBRER

2/02/21	Entrega de les activitats del text 2
9/02/21	Text 3: Condenados a ser libres (llegir i respondre a les qüestions)
16/02/21	Entrega de les activitats del text 3
23/02/21	Text 4: ¿Para qué sirve un ser humano? (llegir i respondre a les qüestions)

 

 

MARÇ

2/03/21	Entrega de les activitats text 4
9/03/21	Exercici escrit (texts 1,2,3 i 4)
16/03/21	Entrega de la llibreta completa
23/03/21	Pel·lícula

Texts

TEXTO 1: Héctor y las termitas

                «Voy a contarte un caso dramático. Ya conoces a las termitas, esas hormigas blancas que en África levantan impresionantes hormigueros de varios metros de alto y duros como la piedra. Dado que el cuerpo de la termitas es blando, por carecer de la coraza quitinosa que protege a otros insectos, el hormiguero les sirve de caparazón colectivo contra ciertas hormigas enemigas, mejor armadas que ellas. Pero a veces uno de esos hormigueros se derrumba, por culpa de un riada o de un elefante (a los elefantes le gusta rascarse  contra los termiteros, qué le vamos a hacer). En seguida, las termitas-obrero se ponen a trabajar para reconstruir su dañada fortaleza, a toda prisa. Y las grandes hormigas enemigas se lanzan al asalto. Las termitas-soldado salen a defender a su tribu e intentan detener a las enemigas. Como ni por tamaño ni por armamento pueden competir con ellas, se cuelgan de las asaltantes intentando frenar todo lo posible su marcha, mientras las feroces mandíbulas de sus asaltantes las van despedazando. Las obreras trabajan con toda celeridad y se ocupan de cerrar otra vez el termitero derruido... pero lo cierran dejando fuera las pobres y heroicas termitas-soldado, que sacrifican sus vidas por la seguridad de las demás. ¿No merecen acaso una medalla, por lo menos? ¿No es justo decir que son valientes?

                Cambio de escenario, pero no de tema. En la Ilíada, Homero cuenta la historia de Héctor, el mejor guerrero de Troya, que espera a pie firme fuera de las murallas de su ciudad a Aquiles, el enfurecido campeón de los aqueos, aun sabiendo que éste es más fuerte que él y que probablemente va a matarle. Lo hace por cumplir su deber, que consiste en defender a su familia y a sus conciudadanos del terrible asaltante. Nadie duda de que Héctor es un héroe, un auténtico valiente. Pero, ¿es Héctor heroico y valiente del mismo modo que las termitas-soldado cuya gesta millones de veces repetida ningún Homero se ha molestado en contar? ¿No hace Héctor, a fin de cuentas, lo mismo que cualquiera de las termitas anónimas? ¿Por qué nos parece su valor más auténtico y más difícil que el de los insectos? ¿Cuál es la diferencia entre un caso y otro?

                Sencillamente, la diferencia estriba en que las termitas-soldado luchan y muere porque tienen que hacerlo, sin poderlo remediar (como la araña que se come a la mosca). Héctor, en cambio, sale a enfrentarse con Aquiles porque quiere. Las termitas-soldado no pueden desertar, ni rebelarse, ni remolonear para que otras vayan en su lugar: están programadas necesariamente por la naturaleza para cumplir su heroica misión. El caso de Héctor es distinto. Podría decir que está enfermo o que no le da la gana enfrentarse a alguien más fuerte que él. Quizá sus conciudadanos le llamasen cobarde y le tuviesen por un caradura o quizá le preguntasen qué otro plan se le ocurre para frenar a Aquiles pero es indudable que tiene la posibilidad de negarse a ser héroe. Por mucha presión que los demás ejerzan sobre él, siempre podría escaparse de lo que se supone que debe hacer: no está programado para ser héroe, ningún hombre lo está. De ahí que tenga mérito su gesto y que Homero cuente su historia con épica emoción. A diferencia de la termitas, decimos que Héctor es libre y por eso admiramos su valor. (...)

                En resumen: a diferencia de otros seres, vivos o inanimados, los hombres podemos inventar y elegir en parte nuestra forma de vida. Podemos optar por lo que nos parece bueno, es decir, conveniente para nosotros, frente a lo que nos parece malo e inconveniente. Y como podemos inventar y elegir, podemos equivocarnos, que es algo que a los castores, las abejas y las termitas no suele pasarles. De modo que parece prudente fijarnos bien en lo que hacemos y procurar adquirir un cierto saber vivir que nos permita acertar. A ese saber vivir, o arte de vivir si se prefiere, es a lo que llamamos ética.»

 Fernando Savater, Ética para Amador.

 

               

CUESTIONES

1. ¿Cuál es la diferencia entre el comportamiento de las termitas y el de Héctor?

2. ¿Por qué decidió Héctor enfrentarse a Aquiles si sabía que probablemente moriría en la batalla?

3. ¿Por qué es distinto actuar “por instinto” y actuar “por deber”? Escribe dos ejemplos de instintos que conozcas.

4. Escribe tres ejemplos de conductas similares entre animales y seres humanos.

5. Escribe tres ejemplos de conductas que sólo podamos llevar a cabo los seres humanos y no los animales.

6. ¿Qué crees que significa la expresión “arte de vivir” que aparece al final del texto?

7. Define con tus propias palabras y poniendo ejemplos los siguientes términos: instinto, determinismo, libertad, mérito, deber.

 

 TEXTO 2: Costumbres y valores

                «Decir que los seres humanos somos seres morales significa que los instintos son insuficientes como pautas de conducta. Necesitamos crear reglas. A falta de instintos se hacen inevitables pautas de acción de segundo grado: las costumbres. En un primer momento un acto puede ser inventado, original. Y a base de repetir comportamientos similares, en determinadas situaciones, las personas van forjando hábitos diarios que son los que constituyen el entramado de la vida. Las costumbres son hábitos de conducta adquiridos por repetición de actos.

                Cuando las personas tenemos edad suficiente para hacernos dueños de nuestra vida, nos damos cuenta de que ya llevamos mucho tiempo viviendo según normas. No las hemos elegido. Nos las enseñaron nuestros padres. Toda la vida hemos estado siguiéndolas. Precisamente Aristóteles piensa que los buenos hábitos hay que enseñarlos desde pequeños, porque en la práctica, más que decidir en cada momento desde cero lo que queremos ser, lo que hacemos es seguir –y ocasionalmente desobedecer– montones de normas que ya conocemos. Por eso, como tú decías, no tenemos que pensar tanto. Es suficiente con seguir las costumbres. Nacemos en una sociedad que ya tiene una moral y una manera generalizada de vivir. Somos educados en esas costumbres, así que muchos de nuestros hábitos no son elección nuestra sino repetidos sin crítica y sin reflexión desde muy pequeños. Las costumbres sociales son creaciones humanas que se fueron consolidando poco a poco, con las decisiones libres de cientos y miles de personas a lo largo de muchos años. Pero aun siendo algo construido, nosotros las recibimos desde chicos como algo que fuera inevitable y natural.

                Nuestra manera de entender los estudios, la concepción que tenemos del trabajo, el tipo de familias que formamos, el modo de vivir la sexualidad, la forma de tratar a los ancianos, las diversiones, los hábitos de consumo, la relación con los animales y la naturaleza, el comportamiento con nuestros vecinos, todo eso forma parte de la moral social y nos lo encontramos hecho, cuando nos incorporamos a la sociedad.

                Cuando era niño desayunaba un vaso de leche con galletas. Era un vaso de 200 cl. Más adelante, siendo ya joven, viví en casa de mi tía. Y allí, sin que yo lo advirtiera, los vasos eran mayores, de 250 cl. Seguí bebiendo mi vaso de leche, pero, sin darme cuenta y sin tomar ninguna decisión libre por mi parte, a partir de entonces tomé más cantidad de leche cada mañana.

                Algo así sucede con la moral social. Las normas morales son algo ya establecido cuando llegas al mundo. Y desde pequeño las vas haciendo tuyas poco a poco. Funcionan como un vaso que te encuentras hecho y que, sin darte cuenta, condicionará la manera que tendrás de vivir. Inconscientemente aceptas los hábitos de tu sociedad como algo ya terminado y ellos deciden por ti.

 

Marcos Román Burrillo, Ética para jóvenes.

 

CUESTIONES

1. Escribe cinco ejemplos de costumbre sociales que hayas aprendido a lo largo de tu vida.

2. De los ejemplos del ejercicio anterior, ¿cuáles te parecen costumbres buenas y cuáles malas? ¿Por qué?

3. Escribe dos ejemplos de hábitos tuyos que te parezcan correctos y otros dos que te gustaría cambiar.

4. Define con tus propias palabras y poniendo ejemplos los siguientes términos: acto, conducta, costumbre, hábito, norma, decisión, moral social.

 

 

 

TEXTO 3: Condenados a ser libres

                “Estamos solos, sin excusas. Es lo que expresaré diciendo que el ser humano está condenado a ser libre. Condenado, porque no se ha creado a sí mismo, y sin embargo, por otro lado, libre, porque una vez arrojado al mundo, es responsable de todo lo que hace. (…) El ser humano, sin ningún apoyo ni socorro, está condenado a cada instante a inventarse a sí mismo (…) Somos lo que hacemos con lo que otros hicieron de nosotros.”

J. P. Sartre, “El existencialismo es un humanismo”.

 

CUESTIONES

1. ¿Por qué afirma el autor del fragmento que la libertad es una condena?

2. ¿Qué relación crees que existe entre “libertad” y “responsabilidad”?

3. ¿Qué significa la última frase subrayada del texto? Escribe un ejemplo en el que demuestres que has comprendido el sentido de la frase.

4. Define con tus propias palabras el término responsabilidad. Escribe un ejemplo de un acto con consecuencias positivas y otro ejemplo de acto con consecuencias negativas.

 

TEXTO 4: ¿Para qué sirve un ser humano?

                «Y digo yo: ¿por qué no intentamos definir lo que se necesita para ser un ser humano bueno? ¿No nos resolvería eso todos los problemas que nos estamos planteando? No es cosa fácil, sin embargo. Respecto a los buenos futbolistas, las buenas motos, los buenos caballos de carreras, etc., la mayoría de la gente suele estar de acuerdo, pero cuando se trata de determinar si alguien es bueno o malo en general, como ser humano, las opiniones varían mucho. Piensa que incluso a veces llamar a alguien bueno no indica nada bueno: hasta el punto de que suelen decirse cosas como “Fulanito es muy bueno, ¡el pobre!”. El poeta español Antonio Machado era consciente de esta ambigüedad cuando escribió: “Soy en el buen sentido de la palabra bueno...”. Se refería a que, en muchos casos, llamarle a uno “bueno” no indica más que docilidad, tendencia a no llevar la contraria y a no causar problemas, prestarse a cambiar los discos mientras los demás bailan, cosas así.

                Pero, ¿sabes por qué no resulta sencillo decir cuándo un ser humano es “bueno” y cuándo no lo es? Porque no sabemos para qué sirven los seres humanos. Un futbolista sirve para jugar al fútbol de tal modo que ayude a ganar a su equipo y meta goles al contrario; una moto sirve para trasladarnos de un modo veloz, estable, resistente... Sabemos cuándo un especialista en algo o cuándo un instrumento funcionan como es debido porque tenemos idea del servicio que deben prestar, de lo que se espera de ellos. Pero si tomamos al ser humano en general la cosa se complica: a los humanos se nos reclama a veces resignación y a veces rebeldía, a veces iniciativa y a veces obediencia, a veces generosidad y a veces previsión de futuro, etc. No es fácil ni siquiera determinar una virtud cualquiera: que un futbolista meta un gol en la portería contraria sin cometer falta siempre es bueno, pero decir la verdad puede no serlo. ¿Llamarías “bueno” a quien le dice por crueldad al moribundo que va a morir o a quien delata dónde se esconde la víctima al asesino que quiere matarla? Los oficios y los instrumentos responden a unas normas de utilidad bastante claras, establecidas desde fuera: si se las cumple, bien; si no, mal y se acabó. No se pide otra cosa. Nadie exige a un futbolista – para ser buen futbolista, no buen ser humano – que sea caritativo o veraz; nadie le pide a una moto, para ser buena moto, que sirva para clavar clavos. Pero cuando se considera a los humanos en general la cosa no está tan clara, porque no hay un único reglamento para ser buen humano ni el hombre es instrumento para conseguir nada.

                Se puede ser buen hombre (y buena mujer, claro) de muchas maneras y las opiniones que juzgan los comportamientos suelen variar según las circunstancias. Por eso decimos a veces que Fulano o Menganita son buenos “a su modo”. Admitimos así que hay muchas formas de serlo y que la cuestión depende del ámbito en que se mueve cada cual. De modo que ya ves que desde fuera no es fácil determinar quién es bueno y quién malo, quién hace lo conveniente y quién no. Habría que estudiar no sólo todas las circunstancias de cada caso, sino hasta las intenciones que mueven a cada uno. Porque podría pasar que alguien hubiese pretendido hacer algo malo y le saliera un resultado aparentemente bueno por carambola. Y al que hace lo bueno y conveniente por chiripa no le llamaríamos “bueno”, ¿verdad? También al revés: con la mejor voluntad del mundo alguien podría provocar un desastre y ser tenido por monstruo sin culpa suya. Antes dijimos que ni órdenes, ni costumbres ni caprichos bastan para guiarnos en esto de la ética y ahora resulta además que no hay un claro reglamento que enseñe a ser bueno y a funcionar siempre como tal... Entonces, ¿cómo nos las arreglaremos?”

 

Fernando Savater, Ética para Amador.

 

CUESTIONES

1. ¿Cuál es el tema y el problema que plantea el texto?

2. ¿Crees que un buen profesor (o un buen médico, o un buen actor, o un buen científico) es también una buena persona? ¿Por qué?

3. Según el texto, ¿por qué las personas no somos como los instrumentos?

4. Detecta la frase del texto en la que se aprecie la tesis del autor.

5. Escribe una redacción (un folio como máximo) en la que respondas la siguiente cuestión: en tu opinión, ¿en qué consiste ser una buena persona?

6. Define con tus propias palabras y poniendo ejemplos los siguientes términos: instrumento, utilidad, reglamento, virtud.

1a avaluació 

24/11

En la última classe va aparèixer una nova qüestió filosòfica que no vam tenir temps de respondre: Què significa ser responsable?

Tots i totes hem escoltat alguna volta que hem de ser responsables, però què vol dir això de ser responsable? 

Podríem dir que responsabilitat és sinònim de compromís. Una persona és responsable quan se compromet a complir amb els deures que té com a persona, com a ciutadà o ciutadana, com a membre d'una família o com a estudiant, per dir algunes coses. A mi sempre m'ha agradat més pensar en la responsabilitat que tenim pel fet de ser lliures. Pensem...si vull ser lliure, hauré de responsabilitzar-me de les decissions que prenc, no? Clar...resulta que moltes voltes ens fan responsables de decissions que no hem triat nosaltres, sobre tot, quan encara no som majors d'edat. En eixe cas, hem de ser responsables obligatòriament? Per a què ens responsabilitzaran d'assumptes que no hem triat? Tal volta per a que comencem a aprendre a complir amb compromisos, així el dia que siguem nosaltres els que decidim els nostres compromisos, ja sabrem, més o menys com fer-ho. Si des de menuts no ens responsabilitzarem d'algunes coses, tal volta de grans, no sabriem com aconseguir els nostres projectes personals (siguin els que siguin).

Què penseu vosaltres?

EXERCICIS AL DIARI DE CLASSE

1- Què és la responsabilitat per a tu?

2- Quines responsabilitats tens ara mateix?

3- Has decidit tu alguna d'aquestes responsabilitats?

4- És útil per a tu aprendre a ser responsable?

5- Creus que cal ser ciutadans i ciutadanes responsables?

6- Quins creus que són els "deures" que hem d'asumir com a persones per a conviure millor en societat?

7- De quines coses t'agradaria responsabilitzar-te quan sigues gran?

8- Nomena alguns valors que cregues que estan relacionats amb la responsabilitat.

9- Qui és/són els responsables del món que tenim?

MATERIAL A LA WEB SOBRE LA RESPONSABILITAT

La responsabilitat com a valor social està lligada al compromís. La responsabilitat garanteix el compliment dels compromisos adquirits i genera confiança i tranquil·litat entre les persones. Tota responsabilitat està estretament unida a l'obligació i en deure. Tots dos conceptes constitueixen la matèria primera de la responsabilitat.

Per mitjà de jocs o d'activitats en grups, és més fàcil i més amé, ensenyar el sentit de la responsabilitat als xiquets i estaran més disposats a entendre els seus 'deures i obligacions'. Ser responsable en el sentit global de la paraula significa:

1. Responsabilitat cap a un mateix

Sóc responsable de fer realitat els meus desitjos, de les meues eleccions i els meus actes, de la meua felicitat personal, de triar els valors segons els quals viu i d'elevar el grau de la meua autoestima. Em cuide e busque ser un exemple per als meus germans i amics.

2. Responsabilitat cap a les tasques a desenvolupar

Sóc responsable de la manera en què distribuïsc el meu temps i realitze els meus deures i treballs pendents tant a l'escola com a casa. Recull els meus joguets, doblegue les meues robes, faig el meu llit...

3. Responsabilitat en el consum

Sóc responsable de les meues despeses, de cuidar les meues coses i de triar els regals de Nadal, aniversari... Vigile si no he deixat llums enceses abans d'eixir de casa i valore tot el que guanye dels meus pares.

4. Responsabilitat cap a la societat

Sóc responsable de la meua conducta amb altres persones: companys de treball, família, amics i de comunicar-me correctament amb els altres. Intente col·laborar en la mesura que siga possible. M'implique.

20/10

La meua millor amiga i jo, a sovint recordem el que ens dèien els nostres companys de classe: "Pillarollos, capdemotxo, rara, loca..."Ho recordem perquè avui som persones que ens estimem tal i com som i perquè en aquell moment no vam trobar ferramentes per aconseguir que aquelles crítiques no ens feren tant de mal. Avui hem omplit un pot de crítiques que hem rebut en algun moment i que se'ns han quedat gravades, però, no ho hem fet per ficar-nos tristos sinó per tractar d'aprendre alguna cosa...

1- Ens creiem això que ens diuen?

2- Ens identifiquem amb eixes paraules?

3- Reflexen el que pensem de nosaltres mateixa?

4- Quin concepte tenim de nosaltres mateixa?

5- Per a què jutgem als altres?

6- Estem acostumats i acostumades a veure gent al nostre voltant que critica a altres persones?

7- Ens agrada aquest món?

8- És saludable jutgar?

9- Podem evitar que ens critiquen?

10- Podem decidir com ens afecten les crítiques?

La pròxima classe tractarem de guanyar AUTOESTIMA, pegant-li la volteta a tot allò que ens diuen els altres i ens fa mal al cor. Perquè mereixem ser estimats i estimades, però sobre tot, hem d'aprendre a estimanr-nos a nosaltres! 

De moment, us deixe un vídeo per a la reflexió, el veurem el pròxim dia a classe.

Un abraç, compis!

13/10

La classe de valors d'avui ha estat ben intensa! Hem recordat que al diari no cal agafar nota de tot el que em dòna a mi per ficar a la pissarra, sinó només allò que a cadascú/na l'interesse del que hem xarrat a classe. D'aquesta manera sabrem què ens interessa i això ens ajudarà a coneixer-nos millor, a agafar-nos "en serio" i, a més a més, parlarem a classe de coses que volem parlar.

 

I de què hem parlat avui? De mooooltes coses...Hem aprés que la paraula "moral" prové de la paraula llatina "moris" que significa costums...per tant la moral es podria definir com la disciplina filosòfica que estudia el comportament humà, les seues costums. I l'ètica és la reflexió sobre aquestes costums i aquest comportament. Una reflexió ètica, per exemple, seria qüestionar-nos si creiem que està bé ser com som o si la pena de mort és justa. 

Avui han sorgit qüestions com les següents:

- Per a què estudies valors ètics?

- Què esperes aprendre en aquesta assignatura?

- Què és el que més t'agrada fer?

- Quin és el teu repte d'aquest curs?

- Teniu rituals?

- Te sents estimat o estimada?

- Què aprenem amb la present pandèmia mundial?

Alguns han dit que el que més els agrada fer és riure, per això he proposat que mai oblide que la risa és per a ella una cosa molt important. Altres han dit que tenen el repte d'aprovar el curs o de pujar notes, i els he aconvidat a que pensen en un pla que els ajude a aconseguir-ho. Hi ha qui ha dit que vol aprendre a respectar, a rebel·lar-se, a ser millor persona...I crec que tot és interessant i digne de debat a l'aula. I vosaltres? Què penseu? Quines han estat les preguntes sorgides més interessants per a vosaltres? Feu la reflexió al vostre diari de classe i animeu-vos a comentar al blog =) !

I clar, és que tenim molts dubtes, moltes qüestions...i per això avui hem encetat el nostre POT FILOSÒFIC! 

El pot filosòfic creix amb les nostres qüestions i ens acompanyarà tot el curs per a que deixem en ell totes les preguntes que ens vagen sorgint en classe. Aquestes preguntes seran les que aniran decidint el contingut de les nostres sessions junts. 

La pròxima classe ens centrarem en el que heu contestat a la pregunta: què és el que més t'agrada fer, i cadascú/na farà un cartell per a la seua habitació gràcies al qual, cada dia recordarà l'important per al seu benestar...volem ser feliços! Així que porta colorins, rotuladors, cartolina (si vols)...perquè anem a crear! Quines ganes del pròxim dimarts!

Una abraçada i Sapere Aude, amigues i amics!

PD: Us deixe també el vídeo sobre la inseguretat emocional del que parlavem a classe. Tinc moltes ganes de que us estimeu!

29/09

Continue confinada...i vosaltres? com esteu? Teniu el diari de classe "al dia"? Espere que sí, no oblideu anar omplint la rúbrica setmanalment i fer els comentaris al blog o enviar-me els missatges per correu electrònic. Avui continuem reflexionant al diari de classe.

- Recupera les qüestions de la última classe i respon:

a) El treball que escolliries té relació amb el que més t'agrada fer? 

b) Com podríes convertir el que més t'agrada fer en un treball amb el qual guanyar els diners que necessitem per viure en aquest món?

c) Quins pasos creus que hauries de donar fins arribar a treballar del que més t'agrada?

Espere que disfruteu fent aquestes reflexions i que ens tornem a veure molt prompte!

22/09

Estic constipada i confinada, aprofiteu avui per copiar la rúbrica d'autoavaluació al diari de classe (la trobareu baixant en aquesta entrada) i anar omplint-la amb el que aneu fent cada setmana, com jo no estic a classe, la participació ha de ser online, és a dir, a través dels comentaris del blog o a través del correu electrònic. Si teniu algun dubte, escriviu-me.

A banda, al diari de classe m'agradaria que contestareu, individualment, les següents qüestions:

a- Per a què has escollit fer l'assignatura de valors ètics (en compte de religió)? 

b- Què esperes aprendre en aquesta assignatura? 

c- Què és el que més t'agrada fer? 

d- Si tots els treballs estigueren igualment remunerats, quin escolliries i per què?

Benvingudes, benvinguts a la vostra entrada del blog! Ací és on podreu trobar què és allò que va passant a classe :) Perquè a voltes, a classe estem tan concentrades i concentrats en els diàlegs que no prenem nota d'allò que ens desperta la curiositat i ens encén l'ànima... La idea, companys i companyes, és que anem reflectint a classe allò que a cadascú / cadascuna li interessa del que va passant classe a classe, no? doncs diguem que aquest seria el meu "diari de classe" on escric allò que me mou a classe, allò que crec que ha estat súper interessant. 

Això sí, a voltes jo també estic tant concentrada pensant amb vosaltres a l'aula que després alguna cosa se'm passa, per això si algú/na trobe a faltar alguna de les coses que s'han parlat a classe pot deixar-ho en l'apartat de comentaris (al final d'aquesta entrada) o enviar-me un correu electrònic. 

Com sabeu, les assignatures (trossos de Realitat humanament disseccionats) compten amb un contingut concret que han decidit que s'ha d'impartir en cada curs. En el cas de valors ètics també, però clar, eixos continguts donen peu a profundes reflexions que deriven en diàlegs i debats que ens agraden tant que sen's passa la classe volant! A continuació us presente els continguts oficials de l'assignatura per al vostre curs. Altra cosa és el que va passant a l'aula. Ho anirem veient, no? 

Objectius oficials de l'assignatura:

 ¿Què volen que fem?

 1. Valorar la dignitat humana per a entendre el que significa ser persona i poder valorar-se a si mateix i als que l’envolten.

2. Descobrir la importància dels valors ètics en la formació de la personalitat i l’autoestima.

3. Comprendre el concepte de virtut en Aristòtil per a establir relacions entre els actes, els hàbits i el caràcter en el desenvolupament de la personalitat.

4. Conèixer el concepte i les causes de la crisi d’identitat que surt en l’adolescència.

5. Prendre consciència de la importància que té el desenvolupament de l’autonomia i el control personals en el creixement personal i en les crisis d’identitat adolescents, per a poder identificar les seues causes i detectar les influències que exerceixen els grups socials en la personalitat.

6. Identificar els trets més característics dels grups d’adolescents reflexionant sobre la influència que exerceixen sobre l’individu.

7. Reconèixer la diferència entre autonomia i heteronomia des de la concepció kantiana.

8. Prendre consciència de la importància que tenen el desenvolupament de l’autonomia i el control de la conducta en el creixement moral de la persona cap a la vida adulta.

9. Expressar el significat de la personalitat, descrivint les virtuts i els valors ètics que enforteixen el caràcter i ajuden a actuar sobre la base de la raó i de la llibertat.

10. Reflexionar sobre les mateixes emocions, per a reconèixer-les en situacions quotidianes i poder millorar les habilitats emocionals.

11. Comprendre el concepte d’intel·ligència emocional i valorar la seua importància, en la personalitat i en el caràcter moral de l’ésser humà, per a millorar les seues habilitats emocionals.

12. Identificar les aptituds que té l’ésser humà per a construir un autoconcepte positiu i potenciar la seua autoestima.

13. Reconèixer la relació de l’ésser humà amb l’entorn i els agents socials que el conformen, entenent la seua influència en el desenvolupament moral de la persona i valorant la vida en societat des de valors ètics reconeguts.

14. Desenvolupar certes habilitats socials i tècniques de comunicació per a dominar formes i gestos habituals que afavoreixen tant les relacions interpersonals com el respecte a la dignitat i als drets de les persones.

15. Entendre la influència de les virtuts i dels valors ètics a l’establiment respectuós i comprensiu de relacions interpersonals, així com a l’exercici de la llibertat individual i social.

16. Assenyalar els límits entre la llibertat personal i la social, marcats per l’ètica i els drets humans.

17. Valorar la importància de les habilitats emocionals, socials i assertives, a fi de modelar la personalitat a través de valors i virtuts ètics que afavorisquen les relacions interpersonals positives i respectuoses, assegurant així una vida en societat més justa i enriquidora.

18. Reconèixer la vida privada i pública de les persones per a traçar els límits de la llibertat individual i social.

19. Apreciar l’efecte que produeixen els valors en la conducta individual i social, identificar els problemes derivats de la seua absència i promoure’ls en benefici de les persones i de la societat.

Què us pareix el menú? Fora de carta...tot allò que ens passa per dins, tot allò que ens mou, tot allò que necessitem comprendre, totes eixes preguntes que ningú (ni Google) sap respondre'ns...

I les notes què? Doncs, mireu, a mi mo m'agrada ficar notes, no sé ficar notes. Així és que aquí us presente la vostra RÚBRICA D'AUTOAVALUACIÓ per a que sigueu vosaltres mateixa els i les que valoreu quina ha estat la nota que traieu a valors ètics (això sí, recordeu que una nota mai reflexa el que sabeu ni qui sou). 

Criteris	Setmana 1	Setmana 2	Setmana 3	Setmana 4	Setmana 5
Participació activa a l’aula (4p)
Diari de classe (3p)
Comentari al blog de classe (3p)
Descompte per comportament (-1p)

 

Heu d'emplenar-la cada setmana

Tindreu una rúbrica al mes

Comencem amb ella en octubre

Al final de cada avaluació sumarem i...prou!

Tinc moltes ganes de començar, i vosaltres? Deixeu en l'apartat de comentaris el que vulgueu quan vulgueu. Una forta abraçada,

Iris.